El Govern deixa d’imposar-se l’austeritat de què feia bandera

BarcelonaEl 27 de setembre del 2011 el BOE publicava el nou article 135 de la Constitució fruit de l’acord del PP i el PSOE al Congrés. Des d’aleshores l’austeritat ha passat a ser un requisit constitucional per a totes les administracions i el pagament dels crèdits té una “prioritat absoluta”. Tot i les crítiques de la majoria de partits catalans a aquella reforma “d’una nit d’estiu”, Catalunya va redactar i aprovar la seva pròpia llei per imposar-se austeritat. Necessitat dels vots de la CUP, el Govern accepta ara derogar-la.

2012: pacte CiU-PP

Catalunya impregna d’austeritat la seva acció política

En temps de geometria variable CiU va pactar amb el PP els pressupostos del 2012. El Govern d’Artur Mas s’havia proposat fer de l’austeritat un “valor” que combatés l’endeutament creixent del tripartit. D’aquí va néixer la llei d’estabilitat pressupostària catalana, una eina que avalava les retallades amb l’objectiu de reduir el dèficit -el 2011 es va tancar en el 4,1%- fins al 0,14% del PIB a partir del 2018, una previsió fins i tot més ambiciosa que el que havia marcat l’Estat. L’article 7 definia a la perfecció els seus objectius: “L’execució dels crèdits pressupostaris destinats a satisfer els interessos i el capital del deute públic té prioritat absoluta sobre qualsevol altra partida pressupostària de despesa”. Després que CiU avalés la llei espanyola al Congrés, el PP li va donar suport per a la norma catalana.

2014: CiU canvia de soci

El pacte amb ERC suavitza la llei i pretén revertir les retallades

Les eleccions de finals del 2012 van començar a variar el rumb polític del Govern. CiU va perdre 12 diputats pel camí i ERC en va ser la principal beneficiada. Amb el dret a decidir com a principal punt en comú amb els republicans, el Govern va deixar enrere els pactes amb el PP. L’austeritat i les retallades van continuar, però aquest cop sense que la Generalitat en fes bandera. En el projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos, l’aleshores federació nacionalista i els republicans van modificar la llei d’estabilitat pressupostària per suavitzar-ne els objectius. El compromís d’arribar a un dèficit del 0,14% s’ajornava fins al 2019, s’introduïa una exigència explícita d’un nou model de finançament per disposar de més ingressos i s’afegia el compromís de revertir les retallades a mitjà termini, començant per les que havien afectat els àmbits més sensibles dels pressupostos: l’educatiu, el sanitari i el social.

2016: gest a la CUP

El Govern derogarà la llei per fer creïble un canvi de prioritats

El 2016 i amb la CUP com a soci prioritari per al Govern, l’executiu ha tingut clar des del principi que calia fer un gest per demostrar que la “prioritat absoluta” ha canviat. Els cupaires han necessitat més que la simple referència als “pressupostos més socials de la història” que feia el conseller d’Economia, Oriol Junqueras, al maig. Ja aleshores van exigir la derogació de la llei d’estabilitat pressupostària, però no van aconseguir que s’inclogués en la llei de mesures fiscals i financeres. La CUP va mantenir l’esmena a la totalitat contra els pressupostos i la derogació de la llei d’estabilitat va quedar aparcada.

Un cop es van reprendre les negociacions al setembre, aquest cop pels pressupostos del 2017, la llei d’estabilitat pressupostària va ser un dels punts que ràpidament van generar consens. La derogació a través de la llei de mesures fiscals i financeres ha sigut la fórmula escollida, tot i que s’havia arribat a plantejar la modificació de l’article 7 per fer evident que, a Catalunya, el pagament del deute no passarà per davant de la despesa social. Un compromís que és eminentment polític i que tindrà poc efecte pràctic, mentre estigui limitat legalment per l’article 135 de la Constitució.