El Govern veu una "provocació" el consell de ministres a Barcelona i afirma que la gent "té dret a protestar"

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimarts una declaració institucional per "solidaritzar-se" amb els presos polítics que han iniciat una vaga de fam per denunciar el "bloqueig" del Tribunal Constitucional als seus recursos d'empara. Dissabte, 1 de desembre, la van començar els diputats de JxCat Jordi Sànchez i Jordi Turull, i aquest dimarts els han seguit Josep Rull i Joaquim Forn. L'encarregada d'anunciar-ho ha sigut la portaveu del Govern, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. La portaveu, així, també s'ha referit a les protestes organitzades per al dia 21 de desembre coincidint amb el consell de ministres a Barcelona: "La gent té dret a protestar".

En aquest sentit, ha considerat que l'actitud del govern espanyol és una "provocació": ve un any després de les eleccions del 21 de desembre a Barcelona sense haver fet "cap" proposta per resoldre el conflicte polític a Catalunya.

En relació a una eventual reunió el dia 21 entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, la portaveu de l'executiu ha dit que no tenen cap petició oficial per fer-la, malgrat que la setmana passada la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va donar-ho per descomptat. Fonts del Govern mantenen que Torra descarta trobar-se amb Sánchez si és només per "fer-se una foto" i no per encetar una negociació sobre el conflicte polític. Des de la Generalitat també mantenen l'oferta de fer una cimera de govern a govern, una opció que des de la Moncloa ja s'ha rebutjat.

"Donades les circumstàncies, la resposta de Sánchez hauria de ser una reunió de treball. No una reunió protocol·lària", ha dit Artadi. "Si té voluntat de trobar-se cal que sigui una reunió treballada pels dos equips i això no està passant", ha afegit. "Quan vulgui una reunió de treball té les portes obertes" del Palau de la Generalitat, ha conclòs.

Artadi també ha dit que desconeix si en aquesta reunió de consell de ministres pensen aprovar totes les peticions sectorials que es porten negociant en els últims mesos amb la Generalitat a les comissions bilaterals. Unes trobades en que, segons Artadi, s'avança a poc a poc.

Declaració institucional en suport de la vaga de fam

"El Tribunal Constitucional ha d'actuar com a garant i protector dels drets fonamentals. El dret a un procés sense dilacions indegudes és un dret fonamental", ha expressat la consellera de la Presidència llegint la declaració institucional aprovada pel Govern. "Ningú no demana cap tracte de favor. Tot el contrari. Demanem que tots els tribunals de justícia de l'Estat actuïn sempre d'acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, que és la seva obligació", ha seguit Artadi. "Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull han decidit emprendre una de les formes de protesta més dures, dignes i coratjoses que ofereix la no-violència: una vaga de fam indefinida. Tot el Govern se solidaritza amb els presos polítics en vaga de fam, així com la resta de presos i preses polítics que veuen vulnerats el seu dret de defensa i dret d'empara", ha afirmat.

Artadi també ha explicat que a la tarda es presentarà una iniciativa de la societat civil, Prou Ostatges, per fer accions de protesta que complementin la vaga de fam. Bona part es poden dur a terme el 6 de desembre, coincidint amb el 40è aniversari de la Constitució. La portaveu ha dit que és possible que s'hi sumin persones de diferents partits i també membres del Govern.

D'aquesta manera el Govern de JxCat i ERC tanca files amb la iniciativa dels presos polítics, després que els dos partits hagin acordat fer-ho juntament amb la CUP i la resta d'entitats sobiranistes. Una unitat que no va sorgir de bon principi, ja que la vaga de fam va generar discrepàncies a Lledoners. Aquest també és un dels resultats de la cimera feta diumenge entre totes les formacions a Bèlgica, en què va participar el president, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont.

La portaveu de l'executiu, paral·lelament, ha anunciat l'atorgament de la Medalla d'Or de la Generalitat a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada des del 23 de març per la seva defensa dels "drets humans" i la "igualtat de gènere"; a l'exdirector de l'Institut d'Estudis d'Autogovern Carles Viver Pi-Sunyer, considerat arquitecte de les lleis de desconnexió; i a l'estudi RCR Arquitectes creat el 1987 a Olot.

El consell executiu també ha "restituït" Eric Hauck com a delegat del Govern als Balcans, que va ser cessat per la Moncloa amb l'aplicació del 155.

Sobre l'ascens de Vox

En relació als resultats de les eleccions andaluses i l'entrada de Vox, Artadi s'ha mostrat sorpresa que a "alguns" els vingui de nou ara l'ascens de l'extrema dreta. "Ja fa temps que estem avisant", ha considerat, i ha recordat que el partit ultra és qui va iniciar la causa contra l'1-O al jutjat d'instrucció número 13 i que exerceix com a acusació popular en el procés judicial del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.

"Mentre nosaltres ho denunciàvem, hi ha hagut partits a Catalunya i a Espanya que es manifestaven al seu costat. Fins ara han homologat la seva actitud", ha considerat Artadi, i ha recordat que aquests partits "no van manifestar la seva solidaritat" amb la "persecució" dels independentistes per part de Vox.

D'altra banda, sobre la petició dels comuns que aprovin els pressupostos de l'Estat per aturar Vox, Artadi ha dit que no canviaran el seu posicionament si no hi ha una solució política per al conflicte entre la majoria independentista del Parlament i l'Estat. "No ens sentim interpel·lats –ha dit–, el posicionament és el mateix que fa una setmana". També ha demanat als comuns que no vinculin els pressupostos de la Generalitat amb els del govern espanyol, ja que creu que li pertoca a Pedro Sánchez implicar-se en aquesta negociació.