El govern d'Illa posa a prova la seva majoria al Parlament
El debat de política general comença aquest dimarts amb l'habitatge i el finançament autonòmic com a principals focus d'atenció
BarcelonaEl debat de política general serà el primer termòmetre del curs polític per saber si la majoria que va permetre la investidura de Salvador Illa pot sostenir aquest primer tram de legislatura. Mentre el Govern ja s'activa per aconseguir el suport d'Esquerra i els comuns per als seus primers pressupostos, el president de la Generalitat compareix aquest dimarts davant del Parlament amb propostes en un dels temes que més preocupen i ocupen els seus socis: l'habitatge. Fonts de l'executiu català consideren que es tracta d'un tema prioritari al qual cal posar fil a l'agulla immediatament, en ple debat sobre la regulació del lloguer de temporada o del desplegament de la llei d'habitatge i el topall de preus. Però, més enllà d'això, el debat servirà per evidenciar (o no) la sintonia entre el PSC, Esquerra i els comuns, en les votacions sobre carpetes ja pactades en els acords d'investidura en l'àmbit econòmic i social. El Govern hi aterrarà un dia després d'haver presentat una de les seves primeres mesures legislatives, per la qual haurà de trobar suports a la cambra: una llei per eliminar la cita prèvia obligatòria i reformar l'administració pública.
L'altra gran incògnita és si els partits independentistes renunciaran a presentar una proposta conjunta sobre l'autodeterminació, tal com ha passat en els últims anys, després d'haver perdut la majoria al Parlament en les eleccions del 12 de maig. Ara fa un any, encara sota el mandat de Pere Aragonès, Esquerra i Junts van aconseguir tirar endavant una resolució que reclamava no donar suport a la investidura de Pedro Sánchez si el president espanyol no es comprometia a treballar per un referèndum d'independència: un compromís que va quedar diluït en els acords amb el PSOE de tots dos partits. ERC i la CUP presentaran dues propostes en solitari per reclamar un referèndum i Junts podria fer el mateix. També exigint l'aplicació de la llei d'amnistia, bloquejada als tribunals, com farà ERC. "Ara mateix no hi ha una majoria política al Parlament que sigui independentista, però estem parlant en termes democràtics", ha defensat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. Fonts de la CUP també sostenen que hi ha una majoria a Catalunya a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació, que defensaran juntament amb propostes sobre la renda bàsica universal i altres drets socials.
Com a primer partit de l'oposició, Junts es fixa com a objectiu evidenciar el "sucursalisme" del govern socialista defensant el seu propi full de ruta nacional –que girarà entorn del finançament i l'amnistia– i sectorial. "Sense sobirania real, sempre anirem coixos. I sense un govern que no planti cara a Madrid per defensar els interessos de Catalunya, també", apunten fonts del grup parlamentari. Qui ha decidit obviar el Procés en les seves propostes de resolució és Vox, que considera que l'amnistia, per exemple, s'ha de "tombar" als tribunals. També el PP se centrarà aquest any en el que considera els "problemes reals" dels catalans, començant per la inseguretat.
Amb la unitat de l'independentisme en hores baixes, el finançament singular, l'accés a l'habitatge o els serveis públics guanyaran protagonisme a l'hemicicle aquesta setmana: el bloc de la investidura treballa per pactar les resolucions i ratificar la vigència dels compromisos que van adquirir fa pocs mesos, marcant distàncies amb Junts i el PP en l'eix dreta-esquerra –per exemple, en la qüestió fiscal–. En aquest sentit, els socialistes confien que el debat serveixi per contrastar els "models de país", que, a parer seu, encarna la majoria d'esquerres, d'una banda, i la resta de forces, de l'altra.
Ara bé, aquesta imatge es podria desdibuixar en les resolucions sobre temes en què el PSC ha coincidit en els últims anys amb Junts; per exemple: el turisme, la lluita contra el canvi climàtic o les infraestructures. L'anunci del Govern per reactivar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona a l'inici del curs polític va tensar les relacions amb ERC i els comuns –que hi estan en contra–; i ara s'ha de convocar la comissió tècnica, que es reunirà el 8 d'octubre. És a dir, en ple debat de política general.
El finançament
Esquerra ja ha avançat que durà al debat de política general una proposta perquè el Parlament expressi el seu compromís amb el model de finançament singular, que el govern de Salvador Illa s'ha compromès a defensar a Madrid per tal que Catalunya pugui recaptar tots els impostos –començant per l'IRPF del 2025, segons el calendari que assumeix la mateixa conselleria d'Economia–. De fet, l'objectiu dels republicans és que els socialistes es tornin a comprometre amb l'acord de l'agost, però també és pressió per a Junts, que fins ara ha criticat part del pacte malgrat que en el seu programa apostava per un model similar: el traspàs de les competències de recaptació a l'Agència Tributària catalana i la contribució a la solidaritat interterritorial amb un fons específic, respectant el principi d'ordinalitat.
ERC i els comuns també volen que els juntaires es mullin sobre la regulació dels lloguers de temporada, després que impedissin la tramitació d'una llei impulsada pels sindicats de llogaters al Congrés. Al Parlament, però, tant Junts com el PSC van tombar un decret promogut pel govern de Pere Aragonès sobre aquesta qüestió, i els socialistes s'han mostrat reticents a abordar aquest fenomen des d'un punt de vista exclusivament autonòmic. El grup que lidera Jéssica Albiach ha posat aquesta qüestió sobre la taula del Govern com una prioritat per a la negociació dels pressupostos: exigeixen, per exemple, augmentar la taxa turística i que la seva recaptació es destini, en part, a polítiques públiques d'habitatge. Els republicans també volen que el Parlament avali el model d'escola en català dins una resolució més àmplia per la llengua –un tema que estan treballant amb el PSC– i Junts també té previst sotmetre a debat propostes en aquesta carpeta i en matèria migratòria.