Govern i CUP tanquen avui l'última proposta de pressupostos

BarcelonaEl Govern i la CUP donaran avui per tancada la negociació pressupostària sense la convicció de si finalment els comptes seran aprovats o no. De l’última reunió entre els negociadors, avui, en sortirà una proposta final de l’executiu, i els anticapitalistes començaran el procés intern per decidir el sentit del seu vot final. La CUP enviarà el document a les bases a partir de dimarts perquè es discuteixi en les assemblees territorials, en un text que, en altres negociacions, ha inclòs motius per votar-hi a favor o en contra. Les bases faran arribar el seu veredicte al consell polític, que decidirà el dia 28 la posició definitiva. La votació al Parlament està prevista per al 8 i 9 de febrer, però pot ajornar-se un mes si l’oposició compleix amb l’amenaça de dur els comptes al Consell de Garanties Estatutàries.

Les converses s’han encarrilat en una setmana de reunions en què s’ha acotat la negociació fins a tres àmbits molt concrets. El més avançat és el d’ensenyament. La CUP demanava 6.000 professors nous l’any que ve, una proposta que el Govern va diluir: 3.500 nous docents i un compromís vague d’intentar continuar “en la mateixa línia” el 2018. Independentment del que tanquin avui la CUP i el Govern, l’èxit de l’executiu amb aquesta proposta dependrà de la reunió de dimecres amb els sindicats: si l’avala i retiren la vaga prevista per al 9 de febrer, els anticapitalistes l’acceptaran. Si la rebutgen, el no dels cupaires estarà més a prop.

L’altre capítol obert és el de la renda garantida. I la situació és similar: en la decisió hi incidirà la reunió que la consellera, Dolors Bassa, mantindrà amb els promotors de la ILP sobre el tema aquesta setmana. Bassa proposa un model per a persones sense ingressos que garanteixi a una parella amb un fill disposar de 1.000 euros al mes a partir del 2020. Fins ara, el plantejament del govern era desplegar plenament la renda garantida a partir del 2021. Fer-ho un any abans implicarà, segons expliquen fonts del Govern a l’ARA, una inversió anual superior als 240 milions previstos al pressupost de l’any que ve.

Impostos ambientals

El tercer aspecte és la fiscalitat. El Govern es va tancar en banda a apujar l’IRPF a les rendes altes després d’una reunió tensa al consell executiu de dimarts passat, en què els consellers d’ERC demanaven avalar la proposta de la CUP i els del PDECat la rebutjaven amb contundència. Per evitar que el debat pugés de to, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es van reunir després del consell executiu per unificar la posició del Govern.

Els cupaires, estupefactes al principi -no es creien que l’executiu no accedís a la seva principal demanda, i més quan ERC ho acceptava-, van decidir seguir amb les converses. Tot i que no renuncien a l’IRPF, les converses ja se centren a ampliar l’abast dels impostos mediambientals.

El Govern és optimista i considera que no cal patir pels comptes. També ho creu la líder del PDECat, Marta Pascal, que tot i això va demanar ahir “generositat” a la CUP per tirar-los endavant. La promesa d’un referèndum és el que ha aconseguit que les dificultats de la negociació s’anessin trampejant. Tant el Govern com la CUP consideren que la màxima prioritat és convocar-lo i això deixa els comptes en segon pla: rebutjar-los suposaria anar a eleccions. Avui els pressupostos quedaran vistos per a sentència. El veredicte de les bases de la CUP, el dia 28.

L’impost de patrimoni, dels més alts de l’Estat

Catalunya, Extremadura, el País Valencià, les Balears i l’Aragó són les quatre comunitats autònomes on és més car l’impost de patrimoni, segons l’última normativa aprovada. L’impost de patrimoni és el que es paga en funció dels béns i drets de contingut econòmic de cada persona. A Catalunya s’ha reduït el mínim exempt dels 700.000 euros als 500.000. Era un dels impostos que la CUP volia modificar, per augmentar els ingressos públics, però el Govern s’ha negat a tocar-lo durant la negociació.