El Govern creu que el 14-F "valida la seva acció" i reforça els partidaris d'una "solució política"

El consell executiu s'ha reunit aquest dimarts després de les eleccions i ha fet una valoració del resultat. N'ha tret unes quantes conclusions que ha verbalitzat la portaveu del Govern, Meritxell Budó: segons el seu parer, "s'ha validat" l'acció de l'executiu amb la reedició de la majoria independentista i han sortit reforçats els partits favorables a una "solució política" al conflicte. "És un missatge clar a Brussel·les i a Madrid", ha assegurat, tot i no concretar amb què es pot traduir.

Meritxell Budó ha evitat pronunciar-se sobre l'estat de les negociacions entre les formacions independentistes, però sí que ha assumit l'activació de la taula de diàleg la legislatura vinent. Ha dit que correspondrà al nou president de la Generalitat convocar-la –probablement a Pere Aragonès (ERC)– i ha remarcat que hauria de ser a Barcelona perquè així es va pactar en la primera i única trobada fins ara, el febrer de l'any passat a Madrid.

La portaveu del Govern ha celebrat que la jornada electoral es fes amb normalitat malgrat la pandèmia. Ara bé, ha lamentat la baixada de la participació fins al 53% perquè és la més baixa –ha remarcat– de la història en les eleccions al Parlament de Catalunya des del 1980 (fins ara el mínim històric va ser el 1992, amb un 54%).

Quines són les causes d'aquest fenomen? Budó ha deslligat l'abstenció de la possible desafecció política i l'ha atribuïda a la situació del coronavirus. "Ha sigut una baixada general que ha afectat totes les formacions", ha assegurat, defensant la decisió del Govern –tombada per la justícia– de celebrar els comicis el 30 de maig perquè, segons el departament de Salut, hi hagués una millor situació epidemiològica. "Volíem garantir una participació més elevada".

Autocrítica?

Amb la premissa que el 14 de febrer "ha validat" l'acció del Govern, Budó no ha volgut fer autocrítica sobre la relació entre els socis en aquesta legislatura, assegurant que no s'havia posat damunt la taula en la reunió del consell executiu d'aquest dimarts. A més, ha dit que quan ha sigut el moment de fer-ne ja s'ha fet i que, sovint, la "percepció" de tensió des de fora ha sigut més gran que des de dins del Govern. "Hem actuat des del respecte", ha assegurat, ara que els dos partits tenen la possibilitat de tornar a formar executiu i després d'una campanya d'intercanvi d'acusacions entre si.

El que sí que demanat la portaveu és que les formacions polítiques es posin a negociar des d'ara per formar Govern com més de pressa millor. La sessió constitutiva del Parlament es farà abans del 12 de març i el debat d'investidura hauria d'arribar abans que s'acabi el març.

L'expedient de Bosch

S'ha produït el primer consell executiu –actualment en funcions– després de les eleccions i tampoc s'ha abordat un tema que el Govern arrossega des de fa mesos: obrir o no un expedient a l'exconseller Alfred Bosch per no haver activat el protocol contra l'assetjament sexual entre finals del 2019 i principis del 2020. El departament de Polítiques Digitals (JxCat) va fer un informe a l'agost sol·licitant una obertura d'expedient del Govern, però finalment no va tirar endavant perquè es va decidir demanar un altre informe –no preceptiu– del comitè d'ètica pública –amb majoria d'ERC–. Aquest ens va recomanar no fer-ho i, davant les opinions contradictòries, el vicepresident, Pere Aragonès, va frenar que es debatés dins l'executiu i va sol·licitar un tercer informe als serveis jurídics –tampoc obligatori– sobre la manera de procedir. Això va passar a finals de desembre i els lletrats del Govern encara no han respost.

Sobre la qüestió, Budó ha dit que quan rebin la resposta dels serveis jurídics el consell executiu prendrà una decisió. Fa setmanes que la portaveu del Govern afirma que la solució a aquest tema és imminent. Aquest dimarts ha apuntat que, si cal, la decisió la prendrà el nou executiu.