El Govern crea un fons per respondre a les fiances del Tribunal de Comptes

Des de la consulta del 9-N que el Tribunal de Comptes s'havia convertit en una espasa de Dàmocles més per a l'independentisme. Fins ara les fiances provisionals havien obligat els dirigents a posar el seu patrimoni a disposició del tribunal i a recaptar fons a través de la Caixa de Solidaritat, però des d'aquest dimarts això hauria de canviar: la Generalitat ha posat en marxa un fons de riscos per evitar que una trentena d'ex alts càrrecs hagin de pagar més de cinc milions d'euros de fiança per l'última causa oberta al Tribunal de Comptes, la de l'acció exterior des del 2011 fins al 2017. Aquest dimarts el Govern ha aprovat un decret llei perquè l'Institut Català de Finances (ICF) actuï provisionalment com una asseguradora per a tots els treballadors públics en aquests casos, ja que les privades que té contractades la Generalitat s'han negat a assumir-ho des del 2017. L'objectiu és crear un fons dotat amb 10 milions d'euros que pròximament el consell executiu ha de decidir de quines partides del pressupost surten i que servirà d'últim aval per als encausats.

El funcionament serà el següent: els afectats per la causa del Tribunal de Comptes sol·licitaran l'assegurança a l'ICF, que, alhora, demanarà un aval a una entitat financera –la Generalitat ha mantingut contactes en les últimes hores amb un banc per concretar-ho–. Quan sigui l'hora de dipositar la fiança provisional al Tribunal de Comptes –el termini s'acaba el 21 de juliol–, els investigats presentaran l'aval bancari i, d'aquesta manera, no hauran de posar diners de la seva butxaca ni embargar el seu patrimoni abans d'una sentència ferma, com ha passat fins ara en les causes del Tribunal de Comptes o en altres processos judicials. "Només estem protegint el dret a la presumpció d'innocència dels treballadors públics", ha assegurat el conseller d'Economia, Jaume Giró, en una compareixença amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, a més d'assegurar que la Generalitat s'ha blindat jurídicament davant de possibles impugnacions o delictes. Un dels arguments que ha donat el conseller d'Economia és que en cap moment hi ha "desplaçament patrimonial" de la Generalitat als afectats de manera directa, sinó que només actua de garantia davant de l'entitat financera. "No es fa una malversació de diners públics ni ara ni abans", s'ha reafirmat el conseller Jaume Giró, que en els últims dies també ha estat en contacte amb la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, per afinar la fórmula final.

Quan pagaria la Generalitat?

En definitiva, el que fa el Govern és posar aquests fons com a garantia o contraaval perquè l'entitat financera escollida avali al seu temps als encausats –als del Tribunal de Comptes o a qualsevol que compleixi els requisits– i no s'obligui a dipositar preventivament el seu patrimoni als treballadors públics, que només s'haurien de fer càrrec de la multa quan hi hagués una resolució ferma. Com que per a la Generalitat aquest punt només passarà quan hi hagi una sentència europea, hi ha un interval –entre que hipotèticament el Suprem ratifica la multa del Tribunal de Comptes i Estrasburg es pronuncia– en què aquesta quantitat avalada –els 5,4 milions d'euros en el cas de la causa d'exteriors– sí que s'hauria de liquidar, i l'ICF sí que hauria de respondre pels encausats perquè a l'Estat la condemna sí que seria ferma. Tanmateix, el Govern defensa que tampoc en aquest cas hi hauria una pèrdua de patrimoni per part de la Generalitat perquè en última instància –quan resolgui la justícia europea– recuperaria aquests fons perquè o bé s'anul·laria la sentència o bé es confirmaria la culpabilitat dels càrrecs i, aleshores sí, serien ells els que a títol personal haurien de rescabalar la Generalitat.

L'argument clau de l'executiu català per defensar-se d'una eventual acusació de malversació és que els sol·licitants haurien de retornar els diners amb interessos si perdessin també els recursos a Estrasburg. D'aquesta manera, segons fonts governamentals, la Generalitat no té risc de perdre-hi diners, sinó que, en tot cas, en guanyaria en funció del temps que passi. Els afectats també haurien de pagar els costos de gestió entre l'ICF i l'entitat bancària. En definitiva, en un primer moment el Govern actua de contraavalista i després –entre la decisió del Suprem i la d'Estrasburg– fa un préstec.

La consellera Vilagrà ha volgut remarcar que el decret llei –que entrarà en vigor aquest dimecres i que haurà de convalidar el Parlament en el termini d'un mes– no és ad hoc per les persones afectades al Tribunal de Comptes, sinó que està pensat per a tot el personal de l'administració. "La repressió és molt dura", s'ha reafirmat Vilagrà, que com a responsable de funció pública ha defensat la mesura com una protecció per tots els funcionaris, consellers i alts càrrecs del Govern. De fet, podrà acollir-se al fons qualsevol que compleixi tres requisits: no tenir una sentència ferma en contra, que cap altra pòlissa els cobreixi i que la mateixa Generalitat no estigui personada contra ells. "Són condicions molt concretes i limitatives", ha assegurat Giró, que ha afegit que qui vulgui ser beneficiari del fons haurà de fer una sol·licitud a l'ICF, acompanyada d'una argumentació complementària i una declaració responsable que constati que compleix les condicions per accedir al fons.

Més enllà dels encausats pel Tribunal de Comptes, un dels que podria sol·licitar l'assegurança seria l'exconseller Santi Vila, que recentment va haver de posar el seu pis com a aval en el cas Sixena. En canvi, qui no podria acollir-s'hi perquè la sentència està a punt de ser ferma són els condemnats pel 9-N al Tribunal de Comptes. Resoldre aquesta última qüestió –hi ha en joc els pisos de l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs i Joana Ortega– és el pròxim repte de l'independentisme.