El Govern té una "contraproposta" per als comuns però els reclama evitar "el càlcul electoral" amb els pressupostos

Demana "coherència" perquè prorrogar els comptes té "conseqüències directes" per als més vulnerables

El Govern té una "contraproposta" per als comuns però els reclama evitar "el càlcul electoral" amb els pressupostos
Acn
01/02/2019
5 min

BarcelonaEl Govern té preparada una "contraproposta" per als comuns sobre els pressupostos, però reclama al grup parlamentari de Jéssica Albiach que tingui la "mirada llarga" i eviti el "càlcul polític i electoral" en les negociacions. En una entrevista amb l'ACN, el secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Albert Castellanos, diu que estan "convençuts" que amb "una voluntat sincera d'entesa, en què el debat se centri en els pressupostos i no en altres coses", es podrà arribar a un acord. Però admet que té un "dubte raonable" sobre el motiu dels comuns per congelar les converses i planteja que si tenen "una estratègia electoral amb què creuen que no els és rendible" donar suport al Govern "poca cosa es podrà fer".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Castellanos diu que prefereix "no fer judicis" sobre si els comuns actuen amb una estratègia electoralista en les negociacions i aposta per "fer tot el possible per arribar a acords". Amb tot, admet que seria "ingenu" no plantejar-se aquesta opció. "Si pesa més l'electoralisme o la distància que consideren que hi ha entre les seves propostes i el que el Govern està capacitat per finançar ho hauran de valorar els electors", diu. "El que demanem des del Govern és tenir una mirada més llarga de l'electoral i pensar en els interessos del conjunt del país i, particularment, dels que més pateixen. Demanem un exercici de coherència i responsabilitat", afirma Castellanos. "La decisió sobre si donar suport als pressupostos del 2019 té una transcendència que va molt més enllà del càlcul polític i electoral de cada partit", afegeix.

Castellanos expressa "sorpresa" per la decisió dels comuns de suspendre les negociacions perquè, diu, ja tenien confirmada una reunió per al 31 de gener, en què també havia de participar el vicepresident Pere Aragonès, per "valorar l'últim esforç del Govern per aproximar-se una mica més a les peticions dels comuns" i plantejar la seva "contraproposta". Segons Castellanos, els plantejaments de CatECP "no eren 100% abordables, no per manca de voluntat política, sinó perquè estaven fonamentats en previsions fiscals no realitzables el 2019, com la reforma de l'IRPF", que deixaven partides "sense finançar".

Els "esforços addicionals" que el Govern podria fer, apunta, van en la línia de "reprioritzar algunes polítiques" o "plantejar alguna reforma d'impost amb prou capacitat recaptatòria, com successions o l'impost d'actes jurídics documentats". "Si la decisió és sobre el contingut pressupostari estic segur que ens entendrem perquè tenim una contraproposta", insisteix Castellanos, que evita donar-ne detalls però insinua algunes de les àrees on el Govern es podria moure.

"Podríem tenir un debat sobre l'IRPF", admet Castellanos, però alerta que la proposta que han fet fins ara els comuns no es començaria a notar, als comptes, fins a partir del 2021 i només suposaria un ingrés addicional "d'uns 16 milions d'euros". "No és que estiguem absolutament tancats a aquest tipus de propostes, però els vam fer evident que no permetrien finançar més polítiques públiques als pressupostos del 2019", insisteix el secretari general.

"Quan poses números veus que alguns d'aquests plantejaments potser s'han d'ajustar a la realitat", afirma. Per a Castellanos, "sovint posem massa focus en el tram autonòmic de l'IRPF, que grava les rendes del treball, i molt poc en les rendes d'estalvi, on realment hi ha la discriminació". "Però això no vol dir que no estiguem disposats a parlar-ne", reitera. Segons diu, "es pot arribar a plantejar la necessitat d'augmentar la pressió fiscal" per fer front a l'ambició social i l'exigència de les polítiques públiques, però "sabent que això té un límit, i que els ingressos en cap cas passaran de més de 100 milions d'euros addicionals per al pròxim exercici".

El secretari general segueix apostant per modificar les bonificacions de l'impost de successions de manera "justa i equitativa", no eliminant-les en conjunt sinó reduint-les gradualment per no afectar classes mitjanes i preferentment gravar les "herències de més quantia". També defensa la "mà estesa" del Govern en Salut, en què diu que estan disposats a proposar una partida "ampliable fins als 800 metges", com volen els comuns, i no només els 250 actuals. Això permetria que, si es resolgués el principal escull en aquesta qüestió, que és la manca de professionals disponibles, i no de diners, es poguessin arribar a contractar.

Els efectes d'una pròrroga

Segons Castellanos, una pròrroga dels comptes posa la Generalitat "en una situació financera certament complicada". Així, hi hauria més de 1.265 milions d'euros sense crèdit pressupostari, pendents de finançar, i no es podria fer nova acció política "urgent i necessària". A més, el Govern hauria d'assumir obligacions que no tenia el 2017, com els increments retributius dels treballadors públics o el retorn de les pagues extres que s'han pactat amb els sindicats.

El secretari general d'Economia i Hisenda adverteix que la pròrroga tindria conseqüències pràctiques molt "directes" per a la "gent que més ho necessita", i concreta a l'ACN les mesures previstes a la proposta de pressupostos que no es podrien fer: la incorporació de nous mestres per al curs 2019-2020, el desplegament del decret d'escola inclusiva, el retorn del cofinançament de l'educació dels 0 als 3 anys, el pla de reducció de les llistes d'espera als hospitals, l'augment dels recursos per a salut mental, la reducció de les taxes universitàries de la majoria d'estudiants en un 30%, la posada en marxa de les beques salari, o les inversions en equipaments sanitaris, educatius o de mobilitat o la millora del finançament a l'atenció a la infància i la joventut, amb partides especials per als menors no acompanyats.

"Si això no és un pressupost social, no sé quin ho hauria de ser"

En aquest sentit, Castellanos rebutja frontalment les afirmacions d'Albiach que els comptes "no reverteixen les retallades". Els pressupostos, diu, incrementen en més de 1.660 milions d'euros la despesa dels departaments, amb Treball i Afers Socials i Educació amb unes taxes de creixement "properes al 10%". "Si això no és un pressupost amb un clar component social, no sé quin tipus de pressupost ho hauria de ser", lamenta Castellanos, que diu que amb la despesa corrent "es reverteixen clarament les retallades".

Castellanos defensa que, "dins del marc d'insuficiència" de recursos que pateix Catalunya, perquè no pot gestionar totes les contribucions fiscals que generen els catalans i ha d'aplicar "uns objectius de dèficit excessivament estrictes, l'esforç hi és", i s'assoleix el nivell de despesa previ al 2010.

El Govern, recorda, ha fet tota una sèrie de reunions amb els comuns en les últimes setmanes. A la primera, el 17 de desembre, van valorar les propostes fiscals de CatECP, les van quantificar i els van dir fins a quin punt eren aplicables, i van plantejar quatre propostes de reforma de successions (per recaptar entre 15 i 40 milions). Llavors van iniciar les converses sectorials: el 9 de gener sobre salut, l'11 de gener sobre funció pública, Mossos i Bombers, el 14 de gener sobre universitats, el 17 sobre mobilitat i habitatge, el 21 per parlar de treball i afers socials i, finalment, el 25 de gener sobre educació.

Castellanos insisteix que les portes segueixen obertes, i que es reuniran amb els comuns "quan vulguin" perquè tenen "disponibilitat plena, com en les últimes setmanes". "Nosaltres no ens aixequem de la taula", conclou.

stats