PARLAMENT
Política24/07/2018

Els diputats suspesos per Llarena ja no cobren del Parlament

JxCat i ERC segueixen sense acord sobre com cal procedir i ajornen l’inici dels plens fins a l’octubre

Ot Serra / Mireia Esteve
i Ot Serra / Mireia Esteve

BarcelonaSense acord encara entre Junts per Catalunya i ERC sobre com cal procedir amb els diputats suspesos per Pablo Llarena, la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem ja té les seves primeres conseqüències pràctiques. Els parlamentaris afectats no cobren el sou des del 13 de juliol. Curiosament no va ser la cambra catalana sinó la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, qui va revelar la notícia, que, segons asseguren els dos grups independentistes, va ser una decisió de l’Oïdoria de Comptes i Tresoreria del Parlament –càrrec que ocupa una funcionària– que no ha passat en cap moment per la mesa. Tot i les diferències sobre com calia procedir davant la suspensió, ahir tant JxCat com ERC van coincidir a espolsar-se la responsabilitat d’una mesura que suposa acatar com a mínim una part de la interlocutòria de Llarena.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fonts de la presidència de la cambra remarcaven que la retirada de les nòmines als diputats presos i exiliats correspon als “serveis de la cambra” i que no s’ha fet “a partir de cap decisió de la mesa”. Una posició que ahir també va defensar la diputada de JxCat Gemma Geis: “No ens en fem còmplices. Ni l’hem impulsat ni l’hem defensat”. Amb tot, JxCat sabia que els diputats empresonats accedien a no cobrar després que Pablo Llarena els hagués suspès com a parlamentaris. Ho va revelar la setmana passada en roda de premsa el portaveu del grup, Albert Batet, quan va explicar que en les reunions que havien mantingut amb els presos a Lledoners ells mateixos els havien traslladat la seva voluntat de “no cobrar uns diners que després haguessin de tornar”. “No volen generar més problemes”, va remarcar aleshores Batet. Un desig que també comparteixen els diputats d’ERC empresonats. De tota manera, els dos grups van assegurar ahir que no van rebre la notícia fins aquest dilluns a través d’una “comunicació verbal”, va dir Geis.

Cargando
No hay anuncios

De moment, però, les dues forces independentistes segueixen discrepant sobre com s’ha de respondre a la suspensió dels diputats i continuen buscant “les fórmules necessàries per preservar els drets dels diputats”. Tot i que ahir Artadi donava per tancada la crisi, encara no hi ha una posició conjunta sobre com cal procedir, ja que mentre que ERC defensa que tots els diputats afectats –inclòs Puigdemont– cedeixin temporalment el seu vot a un altre parlamentari que ja ocupi un escó, des de JxCat rebutgen que l’expresident també ho hagi de fer ara que ha fracassat l’euroordre contra ell.

Cargando
No hay anuncios

De moment, però, l’acord podrà esperar, ja que no hi ha cap ple a la vista en què els diputats hagin de votar. De fet, en la junta de portaveus celebrada ahir les forces independentistes van fer valer la seva majoria per situar el primer ple del pròxim període de sessions al dies 2, 3 i 4 d’octubre amb el debat de política general. Una data tardana tenint en compte que en l’última legislatura es va aprovar una reforma del reglament que habilitava la segona quinzena d’agost per celebrar plens. L’oposició va atribuir aquesta decisió a una maniobra perquè JxCat i ERC guanyin temps per desencallar la situació.

Qui no coneixia la decisió de l’Oïdoria de Comptes és la CUP, que se’n va assabentar ahir amb l’anunci d’Artadi. Als ulls dels anticapitalistes és la constatació que el Parlament està buit de sobirania perquè ni la mesa ni la comissió de l’estatut dels diputats s’han posicionat sobre la qüestió. “Quina capacitat de decisió tenim nosaltres? ¿Aleshores per què hem de tenir debats? ¿El Parlament no hi té res a dir? L’aritmètica del Parlament queda modificada per una decisió administrativa”, va qüestionar la diputada cupaire Maria Sirvent en roda de premsa, visiblement molesta. Sirvent va explicar que el seu partit va adreçar-se a totes les formacions emplaçant-les a explicar de quina manera creien que s’havia de procedir després de la resolució de Llarena però que només havia obtingut la resposta de JxCat: “Que esperem, que ho estan valorant”, va lamentar. Tampoc va prosperar una petició a la junta de portaveus en la qual sol·licitava convocar la comissió de l’estatut del diputat per avaluar l’escenari.

Cargando
No hay anuncios

Crítiques per “tancar” la cambra

En sentit contrari, els partits del 155 defensen que la interlocutòria de Llarena implica la suspensió dels diputats afectats. Fonts del PSC van ser preguntades als passadissos de la cambra sobre la retirada del sou i no tenien cap dubte que havia de ser així, atesa l’ordre del magistrat. La líder de Cs, Inés Arrimadas, va treure el focus de l’Oïdoria de Comptes i va subratllar que qui “no vol acatar les resolucions judicials és la mesa”. Tant el partit taronja com el PP van burxar en les discrepàncies entre JxCat i ERC i van criticar que hagin comportat “tancar el Parlament” fins a l’octubre. Per la seva banda, els comuns es van mostrar partidaris de no esperar a l’octubre i celebrar el debat de política general l’última setmana de setembre, com s’ha fet tradicionalment. JxCat i ERC es donen temps per llimar diferències i no tornaran a l’hemicicle fins després del primer aniversari de l’1-O.