Qui és qui en el govern del Consell per la República
La seva composició i l'estratègia independentista a seguir són part de les claus de la negociació sobre la investidura
El Consell per la República s'ha obert aquest dilluns a fer canvis per intentar desencallar la negociació entre les forces independentistes, mostrant-se disposat a reformular-se i inserir en la seva estructura una direcció estratègica del Procés que també avalin Esquerra i la CUP. Ara mateix consideren que és un òrgan afí només a Puigdemont i s’hauria de transformar en un òrgan col·legiat amb representació d’ERC, JxCat, la CUP, Òmnium i l’ANC. Per fer-ho, el Consell s’ha compromès a obrir un diàleg de “forma immediata” amb tots els partits independentistes i les entitats, de manera que alliberaria les converses entre Junts i Esquerra d’aquesta qüestió.
Però qui forma part ara del Consell? Qui està representat? Actualment el Consell està format per un govern presidit per Puigdemont, el mateix òrgan ampliat amb formacions sense representació parlamentària i l'assemblea de representants formada provisionalment pels diputats independentistes de l'anterior legislatura. De fet, la seva creació és fruit de l'acord entre Junts i Esquerra el 2018 per a la investidura de Quim Torra per donar continuïtat a l'1-O, malgrat que els republicans, a mesura que avançava el temps, se n'han distanciat perquè consideren que Puigdemont se l'ha fet seu. A partir de les eleccions del 14 de febrer van "congelar" la seva presència i l'han acusat obertament de "partidista". La CUP va decidir no entrar-hi i només ho va fer una de les organitzacions que hi dona suport: Poble Lliure.
Fins ara, segons el reglament fundacional del Consell, els membres del seu govern són els exconsellers a l'exili (com a membres nats) i aquells que siguin escollits per la presidència que exerceix Carles Puigdemont, amb un màxim de 25 membres. Quan es va crear el 2018, hi van entrar tots els exconsellers a l'exili menys Meritxell Serret (ERC) i es va decidir que fos l'expresident Carles Puigdemont qui presidís el Consell. Toni Comín, extitular de Salut, hi va entrar aleshores com a representant d'Esquerra.
Tanmateix, amb les eleccions europees, Comín va fer el pas a Junts, de manera que tots els membres de l'anterior govern de la Generalitat que hi ha són del partit de Puigdemont: hi són Comín i Clara Ponsatí (eurodiputats de JxCat) i també Lluís Puig, ara diputat pel mateix partit al Parlament. Comín no és l'únic membre que va començar la seva presència al Consell sent d'ERC i que s'ha sumat a Junts: també és el cas de Toni Castellà, líder de Demòcrates, que en l'anterior legislatura estava dins del grup d'ERC però que en aquestes últimes eleccions va donar suport a la llista de Laura Borràs i Puigdemont.També és diputada de Junts Aurora Madaula, tot i que forma part de la direcció del Consell com a representant d'Acció per la República.
Pel que fa a la resta de forces polítiques, per part de Poble Lliure, una de les organitzacions que formen la CUP, hi ha Guillem Fuster, i per part d'Esquerra, Isaac Peraire. Des de Junts critiquen que els republicans hi enviïn un perfil de segona línia i que no sigui directament la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, qui s'impliqui. Per a ERC, però, s'ha de reequilibrar abans la correlació de forces.
A partir d'aquí, hi ha representants de la societat civil: Lluís Llach, cantautor, exdiputat de JxSí i impulsor del debat constituent; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; la jurista especialista en drets humans Neus Torbisco com a representant d'Òmnium, i l'exdiputada d'ICV Carme Garcia com a independent.
Va ser aquest consell de govern el que va aprovar el full de ruta Preparem-nos el passat mes de desembre, en què aposten per la confrontació amb l'Estat. Esquerra ja va dir en aquell moment que no se sentia representada per aquest rumb, de manera que un cop feta la reformulació del Consell –que fonts de l'ens asseguren que es pot fer ràpidament– haurà d'intentar consensuar la nova estratègia del Procés. L'actual parla de "desbordament democràtic" i d'aixecar la declaració d'independència si se superaven el 50% dels vots en unes eleccions.
Pes d'organitzacions petites
Més enllà d'aquest consell de govern, també hi ha la presència de membres d'organitzacions sense representació parlamentària que van donar suport a Puigdemont a les eleccions i que formen part de l'anomenat consell de govern ampliat. Es tracta d'Enric Folch, per Solidaritat per la Independència; Jordi Pesarrodona, d'Independentistes d'Esquerres i exmilitant d'ERC; Josep Serra, de Moviment d'Esquerres; Albert Aragonès, de Reagrupament, i Toni Roderic, dels Verds de Catalunya.
En la proposta que va fer diumenge, l'ANC proposava que aquests partits amb poc pes no s'integressin a la direcció col·legiada, en què només hi hauria representats els tres principals partits independentistes, l'Assemblea i Òmnium. Aquestes formacions se situarien en una anella exterior que no participaria directament de la definició estratègia, si no que s'hi sumarien en un debat posterior.
La nova direcció col·legiada que està sobre la taula haurà d'encaixar amb l'actual govern del Consell per la República, però també amb l'assemblea de representants. Ara mateix està formada pels diputats independentistes de l'anterior legislatura, però es preveuen eleccions al mes de juny. La nova assemblea que sorgeixi hauria d'escollir el nou president i aquest, a la vegada, el nou govern. En tot cas, fins ara el Consell no ha assolit els seus objectius en termes de representativitat: es va fixar l'objectiu de fer un milió d'associats en un any i de moment encara no arriba als 100.000.