Puigdemont deixa de ser el president del Consell de la República amb la dimissió en bloc del govern
El retorn de l'expresident a la cúpula de Junts i els dubtes sobre la gestió econòmica de Comín, claus per entendre la crisi
BarcelonaEl Consell de la República passa una època complicada i no només perquè la independència s'hagi allunyat com a objectiu a curt termini, amb Salvador Illa presidint el país i sense majoria sobiranista al Parlament. Més enllà del context polític advers, són les crisis internes les que comencen a multiplicar-se. Fruit d'aquesta inestabilitat, els membres del govern de l'organització a l'exili, que fins ara presidia Carles Puigdemont, han dimitit en bloc, donant pas a una forçosa convocatòria d'eleccions. En un comunicat públic, el Consell explica que el cessament es va produir aquest dilluns i que ara vol "blindar al màxim la independència i transversalitat" de l'ens un cop Puigdemont torna a ser el màxim dirigent de Junts i renuncia a estar al capdavant de l'entitat –al contrari del que va fer el 2022, quan va deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell–. En el mateix document, els fins ara membres de l'executiu garanteixen que les seves decisions "es prenen amb total llibertat en relació amb les estratègies partidistes".
Dilluns passat un conseller del govern de l'entitat, David Caldeira, vinculat al partit de l'esquerra independentista Poble Lliure, va comunicar –en un correu a la militància al qual ha accedit l'ARA– la seva dimissió com a membre del Consell perquè considerava que "no representa la transversalitat necessària" per ser "útil al servei del procés d'alliberament nacional". Aquesta carta va ser un element detonant, segons algunes fonts, per precipitar la dimissió conjunta, tot i que des del Consell no ho confirmen. Sí que recalquen que el comunicat conjunt, que també signa Caldeira, ja apel·la a recuperar la "transversalitat", assumint implícitament que s'havia perdut.
En tot cas, el retorn de l'expresident de la Generalitat al lideratge dels juntaires ha estat determinant segons les fonts consultades del Consell, que admeten que també hi ha contribuït el clima d'acusacions de mala gestió financera del vicepresident de l'associació, Toni Comín. Apunten que el "soroll" que ha generat aquest afer hi ha empès, si bé la decisió ja estava cuinant-se a l'octubre per les circumstàncies polítiques al Principat i el paper de Puigdemont. L'auditoria que assenyala "irregularitats" comptables en la gestió de Comín, que va avançar El Món i a la qual va accedir l'ARA, posava en qüestió unes despeses per valor de 15.000 euros que "no es poden processar segons la normativa belga", tot i que Comín va negar que fossin despeses personals. Amb tot, l'auditoria va provocar que se li retirés el control exclusiu de les finances. En el comunicat d'aquest dimecres també s'esmenta "la necessitat d'auditar l'activitat i gestió del Consell" i "seguir les recomanacions de millora". Fins a les eleccions, serà una gestora qui "liderarà la transició" i qui fixarà la data i el procediment electoral, que permetrà obrir una nova etapa.
Canvi d'etapa
No fa ni vuit mesos que van ser designats els nous membres del govern del Consell, en una remodelació que havia de servir per rellançar el projecte, per recosir l'independentisme i contribuir a fer "meravelles" com l'1-O una altra vegada. Però el moviment de Puigdemont per presidir Junts i els dubtes de la gestió econòmica de Comín, fins ara el número dos de l'entitat, han acabat sent entrebancs massa importants. L'apel·lació a la "transversalitat" assumeix mancances en la diversitat ideològica, que ha estat el retret des de l'inici de molts partits i entitats independentistes –ERC, la CUP, i també Òmnium– i s'ha evidenciat orgànicament pel pes de nombrosos membres de l'executiu del Consell dins de Junts: Puigdemont presideix el partit; el portaveu del Consell, Toni Castellà, és vicepresident de la formació; l'entitat té com a vicepresident l'eurodiputat juntaire Toni Comín; i el diputat Lluís Puig també és en la cúpula.
Això ha acabat d'urgir la necessitat d'ampliar el ventall polític, segons les fonts consultades. El pas al costat de l'expresident català suposa un canvi destacat: per primera vegada es desentén de la direcció de l'òrgan que ell mateix havia creat el 2018 per donar veu a la causa independentista catalana des de l'exili. La reconfiguració que desencadeni obrirà un escenari inèdit en què s'haurà de decidir quin paper hi juguen els exiliats i si participen en la cúpula d'alguna manera, sobretot pel que fa a Puigdemont. D'altra banda, el Consell es conjura per "adaptar-se a la nova realitat" tenint en compte que la cúpula creu que l'ens "és més necessari que mai" i que ha de "continuar treballant en la unitat de base i per mantenir la vigència del mandat del referèndum de l'1 d'octubre".
