El Govern confia que més del 70% de catalans votin “on sempre”

BarcelonaEl Govern està determinat a obrir els col·legis electorals l’1 d’octubre, posar les urnes i comptar quants catalans estan a favor de la independència. I, per convèncer la ciutadania que és el referèndum vinculant que fa anys que planteja, intentarà dotar-lo de l’aparença de normalitat. Les mateixes urnes de metacrilat (o unes de molt similars), les mateixes paperetes, els mateixos sobres i els mateixos llocs de votació. Fonts de l’executiu expliquen a l’ARA que, com a mínim, el 70% dels catalans podran votar l’1-O als mateixos col·legis electorals on ho fan sempre. Un percentatge que inclou, però, una variable important: Barcelona s’hi hauria de sumar.

Els col·legis electorals són majoritàriament edificis propietat dels ajuntaments. Un 70% depenen dels consistoris d’arreu de Catalunya. Segons fonts governamentals, la Generalitat és responsable del 20% dels col·legis que es fan servir habitualment en els comicis i el 10% restant depèn d’entitats privades. La gran majoria dels alcaldes ja s’han mostrat favorables a l’1-O, encara que no hi hagi acord amb l’Estat. Per tant, si el govern espanyol no atura el referèndum, l’1 d’octubre la majoria dels col·legis seran els mateixos, per exemple, que els que es van fer servir a les eleccions del 27-S.

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va remarcar durant l’acte de presentació de la llei del referèndum al Teatre Nacional de Catalunya que la intenció que tenen és que l’1-O es voti “com sempre i on sempre”. I amb el canvi de consellers de divendres passat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demostrar que al consell executiu no hi ha lloc per als dubtes. La majoria dels 2.700 col·legis electorals que es van fer servir en les darreres eleccions al Parlament seran, doncs, els mateixos. Però, per si sola, aquesta dada no és definitiva per aconseguir que la majoria d’electors puguin votar on ho fan sempre.

Alcaldes socialistes

El PSC ja ha demanat al seu centenar d’alcaldes que no col·laborin amb el referèndum. Representen el 12% de les alcaldies de Catalunya, però el percentatge de població és molt superior perquè moltes són de ciutats grans com l’Hospitalet de Llobregat (254.000 habitants), Terrassa (215.000), Lleida (138.000), Tarragona (131.000), Mataró (125.000) i Santa Coloma de Gramenet (117.000). En totes elles la Generalitat garantirà que s’hi pugui votar, però difícilment aconseguirà que es faci als col·legis habituals. La llei del referèndum preveu que, allà on els ajuntaments no cedeixin espais, serà el mateix Govern qui els designarà. Hi ha un 50% de la població que viu en ciutats governades pel PSC, pels comuns o per candidatures locals que encara no s’han posicionat sobre l’1-O. La clau perquè el percentatge creixi del 50% al 70% és, doncs, Barcelona.

A la capital catalana hi viuen 1,6 milions de persones, 1,1 milions de les quals tindran dret a votar l’1 d’octubre. Això significa que el 21% de l’electorat català resideix a Barcelona. I, per aconseguir el “com sempre” és clau la imatge que doni l’1 d’octubre la Ciutat Comtal. L’alcaldessa, Ada Colau, va explicar la setmana passada que “Barcelona posarà totes les facilitats perquè l’1-O, sigui una mobilització o un referèndum efectiu, tingui tot l’èxit possible”. Ara bé, fins que el Govern no signi el decret de convocatòria, Colau no decidirà si posa a disposició de la Generalitat els col·legis electorals. A Barcelona, el percentatge de locals municipals que es fan servir en unes eleccions és semblant al de la resta de Catalunya. Un 68% depenen directament del consistori, un 16% de la Generalitat i un altre 16% d’entitats privades. La gran majoria dels de titularitat municipal són escoles, però també hi ha biblioteques, casals i centres cívics.

La importància de la capital

Fonts properes a l’executiu subratllen que l’èxit de l’1-O depèn en bona part de Barcelona. En primer lloc, perquè concentra una cinquena part de l’electorat. I, en segon lloc, perquè les mirades -especialment des de fora de Catalunya- estaran focalitzades en la capital. El primer repte del Govern és aconseguir que s’obrin la majoria dels 263 col·legis on es va votar el 27-S. D’aquests, 41 ja depenen de la Generalitat -bàsicament instituts-, però n’hi ha 178 que són responsabilitat de l’Ajuntament, i si BComú no se suma al referèndum serà difícil que s’obrin. En la consulta del 9-N, Barcelona va obrir 90 col·legis electorals -un terç dels que són habituals- i ara els dirigents independentistes no acceptaran una xifra semblant.

Les converses amb l’alcaldessa i amb el seu equip són habituals. Puigdemont té contacte directe amb ella i hi ha trobades entre responsables de l’Ajuntament i de JxSí. Colau encara no s’ha decidit, i si el sobiranisme no aconsegueix convèncer-la perquè tingui un paper actiu l’1-O, intentarà que almenys no posi bastons a les rodes. Una de les propostes que hi ha sobre la taula és aprofitar el Consorci d’Educació de Barcelona per limitar la responsabilitat de l’alcaldessa. Els centres educatius, tant els que depenen de l’Ajuntament com els de la Generalitat, estan gestionats a la ciutat per aquest Consorci, que presideix la secretària general del departament d’Ensenyament. La proposta, expliquen les mateixes fonts, consisteix que sigui la Generalitat qui, a través del Consorci, doni l’ordre d’obertura dels col·legis i que l’Ajuntament simplement no s’hi oposi. No hi hauria una ordre explícita del consistori en cas que els comuns no vulguin corresponsabilitzar-se’n. Fonts sobiranistes reconeixen, però, que sigui com sigui, si els locals municipals obren, Colau s’exposarà a la “deriva antidemocràtica” de l’Estat.

Les vies per assegurar els col·legis electorals habituals

La majoria dels punts de votació depenen del món local.

Un 70% dels col·legis electorals de Catalunya estan situats en edificis dels ajuntaments. Un 20% s’ubiquen en dependències de la Generalitat, i el 10% restant es troben en locals que són propietat d’entitats privades. El Govern s’ha marcat l’objectiu que es pugui votar “al mateix lloc de sempre”, i per això necessita la col·laboració dels municipis. La majoria d’alcaldes s’hi han mostrat predisposats.

Municipis on no es podrà votar als col·legis habituals.

La meitat de la població catalana viu en municipis governats pel PSC -que s’oposa frontalment al referèndum-, pels comuns -que encara no han decidit què faran- o per agrupacions locals. La Generalitat s’ha compromès a facilitar que tothom pugui votar al seu municipi. Si l’Ajuntament no ofereix els col·legis habituals, serà el Govern qui en designi de nous per garantir el dret de vot de tota la població.

El Consorci d’Educació podria donar l’ordre.

A Barcelona, els col·legis de primària i els instituts els gestiona el Consorci d’Educació, en què participen tant la Generalitat -que n’ostenta la presidència- com l’Ajuntament. Una de les idees que hi ha sobre la taula per reduir l’exposició de l’alcaldessa, Ada Colau, és que sigui la Generalitat, a través del Consorci, la que doni l’ordre d’obertura de tots els col·legis electorals, també els que depenen de l’Ajuntament.

Colau decidirà què farà quan es convoqui el referèndum.

L’alcaldessa de Barcelona es va mostrar plenament disposada a col·laborar perquè l’1-O sigui “un èxit”, ja sigui una mobilització o un referèndum efectiu. El paper de l’Ajuntament, però, no es definirà fins que el Govern signi el decret de convocatòria, previsiblement a principis del mes de setembre. De moment, els comuns ja han dit que no consideren que sigui el referèndum vinculant “que Catalunya necessita”.