Govern i comuns canviaran la llei per les càrregues de l’1-O

BarcelonaL’Audiència de Barcelona va acordar, a finals de l’any passat, expulsar l’Ajuntament de Barcelona de l’acusació popular de les causes que investiguen les càrregues policials de l’1-O a Catalunya, i l’Audiència de Tarragona va fer el mateix amb la Generalitat. L’argument que van donar els tribunals en aquell moment va ser que calia una “habilitació expressa amb rang de llei” que delimités l’exercici de l’acció penal per part d’una administració pública. Doncs bé, l’aliança entre el Govern i els comuns que s’ha teixit fruit dels pressupostos s’ha allargat aquestes últimes setmanes i, segons ha pogut saber l’ARA, els dos actors han pactat diverses esmenes per incorporar a la llei d’acompanyament de pressupostos -també tenen previst fer-ho amb la llei de pressupostos-. I dues d’aquestes esmenes són per fer modificacions legislatives que permetin legitimar el consistori barceloní i la Generalitat per personar-se en causes judicials com la que hi ha oberta en diferents jutjats catalans per depurar responsabilitats per l’actuació policial de l’1-O.

Avui s’acaba el termini per presentar les esmenes a la llei d’acompanyament i els comuns hi entraran una proposta -pactada amb JxCat i ERC- per incorporar a la Carta Municipal de Barcelona que l’Ajuntament tingui “legitimació per intervenir davant dels òrgans jurisdiccionals per exercir l’acció popular” i defensar els drets dels ciutadans en matèria de “convivència pacífica”, entre altres àmbits. D’aquesta manera, la legislació municipal s’adaptaria als requisits que va exigir l’Audiència de Barcelona per deixar el consistori fora de la causa per les càrregues policials de l’1-O i que limitava el paper de les administracions a l’hora d’exercir l’acusació popular. “Es considera convenient per a la defensa dels drets de la ciutadania de Barcelona proposar una modificació de la llei 22/1998 per tal d’habilitar expressament aquesta administració per personar-se com a acusació popular en determinats processos penals”, exposen els comuns en la seva esmena, que va d’acord amb la petició que va fer el plenari del consistori barceloní divendres.

L’acord de l’Audiència de Barcelona també va provocar que la Generalitat fos expulsada d’almenys dues causes en què estava personada com a acusació popular, a Reus i a Valls. Per això, JxCat i ERC també entraran conjuntament una esmena per incorporar a la legislació vigent que la Generalitat pot “exercir l’acció popular en els procediments penals respecte de totes aquelles matèries sobre les quals tingui competència, en la forma i les condicions establertes per la legislació processal”. Segons fonts jurídiques consultades, encara que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat fossin expulsades de les causes, podrien tornar a sol·licitar personar-se com a acusació popular mentre les causes es trobessin en fase d’instrucció.

Recta final dels comptes

Aquestes dues esmenes no seran les úniques que presentin JxCat, ERC i els comuns per a la llei d’acompanyament, sinó que, en total, en presentaran una cinquantena entre tots tres. D’aquesta manera, els pressupostos arriben a la recta final de la seva tramitació parlamentària. En aquestes últimes setmanes, Govern i comuns han estat negociant incorporar els últims serrells d’un acord que ha de ser aprovat definitivament en el ple del 18 de març -si cap grup no porta els comptes al Consell de Garanties Estatutàries, una situació que faria que el procés s’allargués un mes-. Abans, però, dimecres encara hauran de presentar les esmenes a la llei de pressupostos i decidir a què destinaran els 72 milions d’euros -dels més de 480 milions- que, segons la conselleria d’Economia, podran utilitzar provinents de la flexibilització de l’objectiu de dèficit. En els pròxims dies, Govern i comuns posaran fil a l’agulla.