Apujar l'impost als habitatges buits i 279 milions més per a l'atenció primària: l'acord Govern-comuns per als pressupostos

BarcelonaUn mes i 12 dies després d’iniciar formalment la negociació dels pressupostos de la Generalitat, el Govern ha aconseguit tancar un acord amb el seu primer aliat: els comuns. El president, Pere Aragonès, i la líder parlamentària del partit lila, Jéssica Albiach, han rubricat el pacte aquest dimecres a Palau que inclou alguns retocs fiscals i un augment de recursos en sectors com el de l’atenció primària de la sanitat catalana o el de les energies renovables. L’acord signat, però, és encara insuficient per garantir que Catalunya tindrà nous comptes l’any que ve: ERC i els comuns sumen 41 escons al Parlament, lluny de la majoria absoluta (68). Per aconseguir-ho, el Govern haurà de convèncer els 33 diputats del PSC o els 32 de Junts. Els socialistes semblen els millor col·locats, però per ara no garanteixen els seus vots.  

L'acord permet als comuns tornar-se a reivindicar com un partit necessari –encara que insuficient– per a la governabilitat catalana: "Mai vuit diputats havien rendit tant", ha dit Albiach traient pit. També ha reconegut que l'acord "continua estant lluny del programa d'En Comú Podem", però ha defensat que calia que s'imposés el "sentit comú" i que Catalunya tingui comptes com més aviat millor. Malgrat tot, ha llançat aquest avís al Govern: consideren que aquest és un acord "tancat i barrat" i que no pot ser en cap cas modificat quan el Govern tanqui un segon acord amb el PSC o Junts.

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha defensat el contingut del pacte, perquè segons ella millora "l'escut social" per als ciutadans que més estan patint la crisi inflacionària, però també l'ha utilitzat políticament per pressionar Junts i el PSC perquè imitin el camí dels comuns i signin aviat un acord. "Creiem que tothom estarà a l'altura i no hi ha cap raó perquè no es pugui produir aquesta aprovació", ha dit. L'executiu vol aprovar els comptes al consell executiu abans d'acabar l'any per començar la tramitació al Parlament. El PSC, però, ja ha donat mostres de no tenir tanta pressa. Sobre Junts pesa el gran dubte de si realment voldran un acord només dos mesos després de sortir del Govern. "Seria irresponsable dilatar-ho", ha dit Vilagrà.

El contingut del pacte

El Govern ja havia advertit que no apujaria els grans impostos i només s'avenia a fer retocs puntuals en algunes figures menors. I això és precisament el que s'extreu de l'acord que aquest dimecres ha signat amb els comuns. S'incrementarà un 33% la tarifa de l'impost sobre els pisos buits, que fins ara recaptava uns 8 milions d'euros, i que afecta empreses, bancs, fons voltors i també grans tenidors (persones amb més de 15 habitatges en propietat). El Govern també assumeix que haurà de crear dos tributs nous: un a curt termini –per posar en marxa ja el 2023– sobre les emissions portuàries dels grans vaixells que fan estada als ports catalans, i un segon, que no entraria en funcionament fins al 2024, per gravar els aliments ultraprocessats. Dos impostos anunciats fa temps, però que no s'han posat mai en pràctica.

Finalment, l'acord també inclou ajustar l'impost de patrimoni per evitar que siguin les arques del govern espanyol les que ingressin els 12 milions d'euros que es preveuen per al nou impost estatal sobre les grans fortunes -que afecta 290 catalans, tal com va explicar l'ARA-. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha defensat que cap dels canvis impositius afectarà "el gruix de les petites i mitjanes empreses del país" i que, per tant, hauria de ser perfectament assumible tant pel PSC com per Junts.

Com en tot acord de pressupostos, també s'anuncien partides que l'executiu es fa seves i que, a la vegada, el partit negociador en qüestió en reivindica l'autoria. N'hi ha algunes que criden especialment l'atenció. La primera és que es dediquen 25 milions d'euros per arrencar l'energètica pública que la Generalitat va posar en funcionament fa poc i que els comuns volien que no només fos distribuïdora i emmagatzemadora d'energia, sinó també comercialitzadora –competint amb les operadores privades–. Mas, però, ha puntualitzat que només farà aquesta última funció en el cas de famílies vulnerables. També es preveuen 279 milions d'euros més destinats a l'atenció primària. El 2022 el pressupost destinat a l'atenció primària i comunitària representava un 17% del total de les despeses de la conselleria (1.885 milions d'euros), quan el Govern s'ha compromès a fer-lo arribar al 25% del total de la despesa sanitària al final de la legislatura.

El pacte també compromet el Govern a un pla de xoc social de 555 milions d'euros per afrontar la crisi derivada de la guerra d'Ucraïna i la situació inflacionària. Algunes mesures que es destaquen, però, ja s'havien anunciat fa uns dies, com per exemple l'augment d'un 8% de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, el llindar d’ingressos a partir del qual es calculen les ajudes socials. De la suma total del pla de xoc hi haurà 50,7 milions per estendre les bonificacions al transport públic i 87 milions per a ajudes al pagament de lloguer. Tot plegat, però, només tindrà validesa si el Govern aconsegueix sumar també el PSC o Junts.

Continuen les converses amb el PSC i Junts

Tancat l'acord amb els comuns, ara Aragonès necessitarà convèncer el PSC o Junts si vol aprovar definitivament els comptes. Les negociacions amb els dos partits segueixen obertes, però no té el sí garantit de cap d'ells. El pacte amb Junts sembla complicat, tenint en compte que van trencar el Govern fa tot just dos mesos i difícilment els de Laura Borràs voldran tornar a curt termini a pactar amb Esquerra. Ara, per tant, tots els esforços estan centrats a convèncer els socialistes, i precisament aquest dimecres Aragonès s'ha reunit amb el seu primer secretari, Salvador Illa. El PSC ha donat mostres de voler arribar a un pacte, però no té la mateixa pressa que el Govern. Aquest dimecres així s'ha visualitzat al Parlament. Durant la sessió de control, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha apressat els d'Illa a tancar un acord sense "dilacions innecessàries". En canvi, Illa s'ha mostrat sorprès per les "presses que li han agafat" a l'executiu, tenint en compte que fins ara eren els socialistes els que reclamaven celeritat a la Generalitat. "A poc a poc i bona lletra", ha afirmat el socialista.

Ara caldrà veure com el PSC paeix que el Govern hagi oficialitzat el pacte amb els comuns sense esperar-los a ells. Fonts de la formació adverteixen a l'ARA que, mentre no compti amb tots els suports necessaris perquè els comptes s'aprovin al Parlament, tot pacte serà de moment "paper mullat". Des del partit tenen clar que no tramitaran uns comptes en què no hagin negociat amb intensitat propostes significatives. "El que és obvi és que jo no he negociat aquest acord", ha dit Illa aquesta mateixa tarda, a més de remarcar que els seus vots són decisius i que té el mateix nombre de diputats que ERC (33). Tot i això, ha assegurat que les negociacions amb el Govern continuaran: "Seguirem negociant".

ERC ja té experiència a l'hora de negociar a dues bandes. La investidura d'Aragonès, per exemple. Els republicans van arribar a un acord primer amb la CUP i setmanes després amb Junts. El resultat va ser l'existència de dos documents que Esquerra assegurava que eren compatibles, tot i que Junts no es feia seu el de la CUP, i el mateix va passar a la inversa.