L'independentisme s'aferra a "l'esperit de l'1-O" per intentar recuperar la unitat
La falta de cohesió del moviment marca el quart aniversari del referèndum
BarcelonaMalgrat que l'organització de l'1-O no va estar exempta de tensions en l'independentisme, en la memòria popular ha quedat que l'èxit del referèndum va ser fruit de la unitat. Probablement va ser una de les últimes mostres de cohesió estratègica del moviment fins avui. Aquest divendres, en el quart aniversari del referèndum, l'independentisme institucional i civil s'ha autoexigit recuperar l'esperit d'aquell dia, sobretot tenint en compte la trencadissa que hi va haver dijous al debat de política general, on ERC, JxCat i la CUP no van ser capaços de votar cap resolució conjunta sobre el rumb que ha de prendre el Procés.
El primer que s'ha posat aquests deures ha sigut el Govern, que aquest any ha recuperat l'acte de commemoració. El 2020, quan feia només tres dies que s'havia inhabilitat el president Torra, es va decidir no fer-ho perquè ERC i JxCat encara no tenien prou assajat com es funcionava amb un president substitut. El d'enguany ha sigut una declaració de cinc minuts al recinte de la Maternitat de Barcelona, però malgrat la brevetat, el missatge del president, Pere Aragonès, no ha deixat marge per a gaires interpretacions: "Ara toca recuperar l’esperit del primer d’octubre". Els capricis del calendari han fet que enguany toqués fer els actes de record un dia després que Esquerra, Junts i la CUP fessin del Parlament l’escenari on amplificar definitivament la seva desunió. A la Maternitat ningú ho ha mencionat explícitament, però no ha fet falta: "L’1-O va ser possible gràcies al consens entre partits polítics i moviments socials [...]. Només avancem quan generem grans consensos", ha insistit el president.
El Govern es reconeix com a "hereu de l'1-O" i assegura que vol culminar la independència "sense renunciar a res", però, indirectament, admet que amb aquella votació no n'hi va haver prou per fer-ho. Davant d'aquest fet, el president ha assegurat que "Catalunya tornarà a votar" en un referèndum. No ha dit quan ni com, però el debat d'ahir al Parlament ja va resoldre aquestes incògnites. Sobre el quan, sense terminis prefixats, malgrat el disgust de la CUP perquè no s'acceptés la seva proposta de tornar a intentar una votació unilateral en aquesta legislatura. Sobre el com, intentant una negociació amb l'Estat a través de la taula de diàleg per aconseguir un referèndum acordat, malgrat que de nou la CUP i en aquest cas també JxCat siguin escèptics. Unes hores més tard, el president sí que ha tret pit de la via negociada en una trobada amb mitjans internacionals, on ha defensat que el Parlament va validar dijous el diàleg "amb majoria de vots a favor i una minoria en contra". Tot i el context difícil per a l'independentisme, aquest matí a la Maternitat no hi han faltat les proclames com la del vicepresident, Jordi Puigneró (Junts), que ha assegurat que l'1-O va ser "el moment fundacional de la república catalana". L’acte s’havia de fer inicialment a l’Escola Industrial de Barcelona, però la Diputació, governada pel PSC i Junts, en va denegar el permís.
Les apel·lacions a la unitat s’han multiplicat una estona després en l’acte convocat per Òmnium Cultural: una foto de família davant l’Escola Ramon Llull de la capital catalana, una de les que vas ser objecte de càrregues policials en la jornada de votació de fa quatre anys. Aquest divendres tothom ha aparcat les diferències de la setmana per invocar la paraula del dia. "L'1-O es va fer amb unitat. Tinguem-ho present perquè no hi ha un camí enrere", ha dit la presidenta del Parlament, Laura Borràs. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha parlat de "la comunió" d'aquella jornada –la mateixa paraula que ha escollit Jordi Sánchez– i Dolors Sabater (CUP) ha avisat que el moviment "ha de recuperar l'estratègia". Fins i tot la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que durant la Diada va ser molt crítica amb el Govern, avui s'ha mostrat més conciliadora i convençuda que "és possible trobar elements en totes les propostes" per intentar "un camí de victòria contra l'Estat".
L'anunci de Cuixart
En plena recerca del moviment d'un nord compartit, el que no s'atura és la lluita als tribunals que va derivar tot el conflicte generat a partir de l'1-O. L'amfitrió de la foto de família, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha anunciat que han registrat una petició davant la justícia perquè s'aparti el Sindicat Professional de la Policia com a part acusadora en la macrocausa de l'1-O a Barcelona. "Presentem aquesta demanda perquè l'Estat segueix convertint les víctimes en acusades i sense reconèixer la violència exercida per la policia. Reclamem reparació perquè es depurin les responsabilitats", ha explicat.
A la tarda, l'ANC ha descentralitzat les commemoracions a Illa, a la Catalunya Nord. L'objectiu era reivindicar aquest territori pel seu paper essencial en la celebració del referèndum. Les urnes, que l'Estat no va trobar mai, van arribar a Europa a través del port de Marsella i d'allà, en camions, fins al Riberal. L'1-O eren als col·legis electorals. En aquest acte només han canviat les coordenades geogràfiques, però s'han mantingut les mateixes apel·lacions a la unitat.