El Govern es compromet a publicar les balances fiscals del 2022 en els propers mesos

BarcelonaEl Govern s'ha compromès a publicar les balances fiscals de l'any 2022 en els propers mesos. "La voluntat del Govern és complir la llei", ha afirmat aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Tot i això, el departament d'Economia de la Generalitat no dona una data exacta per a la seva publicació.

La conselleria d'Economia està encara "afinant" el càlcul d'aquestes balances, tal com marca la llei 10/2012: qualsevol govern de la Generalitat ha de fer públiques aquestes balances abans que s'aprovin els pressupostos. "Quan s'acabin els càlculs que està fent el Govern, es publicaran", ha insistit Paneque. La resposta de la portaveu contrasta amb els dubtes que expressava la setmana passada el mateix executiu preguntat per l'ARA.

Les balances fiscals són el càlcul de la diferència entre els diners que recapta l'Estat a Catalunya i el que hi gasta. Això inclou la recaptació i despesa del govern espanyol a Catalunya, els diners que rep la Generalitat a través del sistema de finançament autonòmic i també els que reben les administracions locals, així com la despesa de la Seguretat Social. Si la balança és positiva (Catalunya rep més diners dels que aporta) es parla de superàvit fiscal, mentre que si és negativa, es parla de dèficit fiscal.

Segons els càlculs de la Generalitat, iniciats el 1986, Catalunya sempre ha tingut un dèficit molt alt i recorrent. Les dades que dona la Generalitat acostumen a estar entre un 5% i un 10% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) segons el mètode utilitzat i l'any. En el cas del 2021, l'últim disponible, els catalans van pagar en conjunt entre 15.700 milions i 22.000 milions d'euros a l'Estat que no van retornar a Catalunya, d'acord amb un informe del Govern català publicat el mes passat.

El Govern ja té un càlcul fet

Les balances fiscals es poden elaborar seguint dos mètodes: el de flux monetari i el de càrrega-benefici. El primer imputa els ingressos estatals al territori on es recapten –en aquest cas Catalunya– i després es calcula quant gasta l'Estat en aquest mateix territori. En canvi, el segon mètode imputa els ingressos al territori on resideixen les persones que els paguen, i la despesa es calcula al lloc de residència de les persones que se'n beneficien.

Normalment, les balances fetes segons flux monetari donen un dèficit fiscal més elevat que les de càrrega-benefici. Però en tots dos casos calen gairebé dos anys per tenir les dades disponibles per elaborar les balances d'un any concret, ja que les xifres triguen a publicar-se i, a més, hi ha càlculs de liquidacions pressupostàries entre administracions. A això cal afegir-hi que el govern espanyol o algunes empreses que depenen de l'Estat (com ara Aena) es neguen a publicar dades desglossades per territoris, la qual cosa obliga els tècnics del departament d'Economia a fer estimacions en alguns àmbits.

En aquest sentit, els tècnics asseguren que el mètode de flux monetari és el més fàcil de calcular per a la Generalitat, ja que requereix menys dades, i és per això que habitualment es publica abans. Per exemple, l'executiu de Pere Aragonès va publicar les balances del 2021 amb el mètode de flux monetari el setembre de l'any passat, mentre que les balances amb el mètode de càrrega-benefici no es van publicar en un informe fins a l'octubre d'enguany, ja amb el nou govern del PSC. És a dir, després de l'estiu de l'any passat, l'aleshores consellera d'Economia, Natàlia Mas, va presentar en una roda de premsa les balances de dos anys enrere per un mètode, sense esperar a tenir-lo calculat pel segon mètode.

Segons Paneque, el departament d'Economia inclourà les balances del 2021 als comptes de la Generalitat. L'argument del Govern és que, tot i estar publicades des de fa més d'un any, són les últimes disponibles. A més, fonts de la conselleria assenyalen que els tècnics estan treballant en les del 2022 per fer-les públiques en els propers mesos, però sense especificar una data concreta.

El ministeri d'Hisenda, sota la batuta del popular Cristóbal Montoro, va publicar les balances entre els anys 2014 i 2017 amb un mètode basat en el mètode de càrrega-benefici però amb particularitats introduïdes per l'economista Ángel de la Fuente, actualment director executiu de Fedea, el think-tank de les grans empreses de l'Íbex-35. El 2020, el nou govern de Pedro Sánchez va eliminar definitivament l'obligació de publicar-les per part del ministeri.