El Govern es complica els suports als pressupostos del 2022

BarcelonaEl segon tripartit va posar punt final –fins ara– a l'era dels governs catalans que comptaven amb el suport garantit de la majoria absoluta al Parlament. Des d'aleshores, el procés per aprovar els pressupostos de la Generalitat s'ha convertit en un viacrucis per a qualsevol dels executius. Un parell de dades ho resumeixen bé: des del 2010 mai s'han aprovat uns comptes dins del termini –és a dir, perquè entrin en vigor l'1 de gener– i en cinc de les onze ocasions directament no s'han pogut fer i s'han hagut de prorrogar. Que des del maig hi hagi un nou Govern amb ERC al capdavant no només no ha canviat gaire l'escenari sinó que en les últimes setmanes al gabinet de Pere Aragonès se li ha complicat el panorama. La CUP no garanteix els seus vots i l'ampliació de l'aeroport del Prat enfosqueix una mica més les relacions dels cupaires amb el duet ERC-JxCat. Els comuns pràcticament ja s'han descartat i l'únic partit que dona senyals de voler negociar, el PSC, no forma part de l'agenda de potencials socis que voldria el Govern.

Ja fa dies que es respira en l'ambient que el camí no serà fàcil, però aquest dimecres hi ha hagut una nova mostra. El soci d'investidura d'Aragonès, la CUP, ha negat que aquell acord del març amb ERC fos un pacte d'estabilitat per a almenys dos anys. És més, en una entrevista a Catalunya Ràdio, la diputada Dolors Sabater ha descrit així la situació: "És impossible dir quin suport s'hi pot donar sense saber-ne les partides". Com ja va explicar l'ARA fa uns dies, els cupaires creuen que el compliment de l'acord amb ERC "va lent" i que ho complica tot el fet que la Generalitat hagi engegat dos projectes que els anticapitalistes rebutgen de ple: l'ampliació del Prat i la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. Des de la CUP, no fixen com a condició sine quan non per negociar els pressupostos que la Generalitat faci marxa enrere amb el tema de l'aeroport, però la polèmica al voltant de la infraestructura afegeix complexitat a l'escenari. "Al setembre mobilitzarem la gent contra l'ampliació", avisen fonts cupaires. El setembre, doncs, mes clau per iniciar la negociació formal dels pressupostos, podria situar els cupaires negociant amb el Govern i a la vegada al carrer protestant-hi en contra.

Conscients que les negociacions amb la CUP sempre són complicades, l'executiu català ja fa dies que intenta enviar missatges de complicitat als anticapitalistes. El conseller d'Economia, Jaume Giró (JxCat), va assegurar en una entrevista amb l'ARA que els cupaires són el soci "prioritari" i que, malgrat les diferències, hi ha un "respecte mutu i una confiança" que el fan ser optimista. També la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà (ERC), aquest cap de setmana en una entrevista amb Europa Press va arribar a situar el partit anticapitalista com el soci "preferent i únic". Si mirem els antecedents des que la CUP va irrompre al Parlament el 2012, sempre ha posat car el seu vot als comptes. El 2016 van tombar la seva admissió a tràmit provocant que el llavors president Puigdemont s'hagués de sotmetre a una qüestió de confiança i només han donat els seus vots afirmatius una sola vegada: va ser amb la pinça al nas als pressupostos del 2017 i perquè estava en joc la celebració de l'1-O.

Els comuns, tampoc

El segon soci potencial que podria buscar el Govern serien els comuns, amb qui ja va acordar els pressupostos del 2020 quan la pandèmia ja feia uns mesos que era la gran protagonista. L'opció que del partit de Jéssica Albiach torni a voler jugar el partit és cada cop més remota. El seu portaveu al Parlament, David Cid, deia fa poc que veia molt "difícil" no només votar-hi a favor, sinó tan sols obrir una negociació formal. Com la CUP, aquest partit s'oposa als principals projectes als quals s'ha encadenat l'executiu, com l'ampliació del Prat o els Jocs Olímpics. Tot i que la seva negativa és gairebé segura, el departament d'Economia hi ha intentat alguna aproximació. Segons expliquen fonts coneixedores a l'ARA, el portaveu econòmic dels comuns, Joan Carles Gallego, va tenir una reunió amb els responsables del departament per conèixer el marc econòmic que plantejava el Govern, i també va haver-hi directament una primera presa de contacte entre la mateixa Albiach i Giró. Però els comuns sí que tenen condicions sine quan non: "Si no retiren aquests projectes –aeroport i Jocs Olímpics– es fa molt difícil pensar que entrem en una negociació seriosa", expliquen fonts de la formació. A més, aquest partit sempre ha criticat que s'escollís per a la cartera d'Economia un conseller amb vincles amb "l'Íbex 35" i difícilment voldran compartir-hi fotografia. Giró, en el seu primer ple, va intentar fer front a aquesta etiqueta: "Albert Einstein deia que és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Confio que alguns prejudicis també es puguin desintegrar", va deixar anar. De moment, amb els liles no se n'està sortint.

El tercer soci potencial del Govern, el PSC, és l'únic partit que, almenys pel que fa a les declaracions públiques, s'ha mostrat partidari de negociar; una posició amb la qual busquen donar al seu cap de files al Parlament, Salvador Illa, una imatge de líder de l'oposició responsable que l'allunyi de l'estil d'oposició que va fer Ciutadans la legislatura passada –i que molts situen com un factor clau de la seva desfeta electoral–. Tot i això, fonts socialistes asseguren que per ara no tenen "cap resposta" del Govern. A més, de manera discreta se'ls va transmetre que la prioritat era negociar amb la CUP. No seria fàcil per a ERC i JxCat buscar un pacte amb els socialistes catalans: estan convençuts que generaria tensió en les seves bases per la condició de partit estatal que rebutja el referèndum i l'amnistia. "Com es podria mantenir viva la tensió del discurs independentista si es pacta amb el PSC?" és la pregunta que es fan.

Així, el Govern té ara mateix dos partits a qui voldria convèncer per als comptes que no veuen clar ni tan sols negociar-los, mentre que hi ha una tercera formació que diu que sí que vol negociar però que per ara no té cap trucada per seure a la taula. En definitiva, un panorama ombrívol de cara a una tardor en què s'haurà d'entrar en matèria. ¿I si no hi ha comptes? Alguns manuals parlen d'eleccions obligades, però si algun lloc s'ha acostumat a viure en una pròrroga permanent aquest és Catalunya. Ara mateix és, precisament, el que hi ha vigent.