Una reunió "satisfactòria" per al Govern i "decebedora" per als comuns: comença la negociació pels pressupostos

BarcelonaTot just ha estat l'inici de la primera ronda de negociacions i l'acord principal no ha passat d'emplaçar-se a una segona trobada. En la pròxima reunió amb els comuns, el Govern s'ha compromès a presentar una estimació de l'impacte d'una pujada d'impostos. Catalunya en Comú - Podem insisteix que incrementar l'IRPF per a les rendes altes i també l'impost de successions és clau per assumir una despesa social que acabi amb les retallades que ja fa vuit anys que s'arrosseguen.

"La reunió ha funcionat satisfactòriament. El to i la predisposició dels comuns per seure a parlar de pressupostos és una bona notícia", ha valorat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, després de dues hores i mitja de reunió. Aragonès ha subratllat que veu "acords parcials" en 9 de les 10 propostes que fan els comuns. "Sortim bastant decebuts. Continuem sense saber quina és l'orientació dels pressupostos. En fem una valoració negativa i pessimista", ha dit pocs minuts després la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach.

La d'aquest dijous ha sigut una primera reunió exploratòria. El Govern ni tan sols ha mostrat el projecte que vol que aprovin els comuns i s'ha limitat, segons diverses fonts consultades per l'ARA, a avaluar la proposta que li van fer arribar ara fa uns dies els seus socis potencials.

"El finançament públic de l'educació entre 0 i 3 anys, el desplegament del decret d'escola inclusiva i la contractació de 750 mossos i 250 bombers" són algunes de les coincidències que ja hi ha a hores d'ara, segons Aragonès. "En escola inclusiva plantegen contractar 150 mestres, és a dir, augmentar 10 milions el pressupost. Nosaltres apostem per augmentar 240 milions la partida", ha indicat Albiach, convençuda que, ara per ara, el Govern "no està lluny dels comuns sinó de les demandes del carrer".

En referència precisament a les mobilitzacions de treballadors públics que aquesta setmana s'acumulen al carrer, el vicepresident ha agraït els "esforços" que els treballadors públics han fet els últims anys i ha recordat que l'executiu ha anat intentant pal·liar les retallades, per exemple incorporant "7.000 mestres més des de fa tres anys". Aragonès, que ha tornat a criticar l'infrafinançament de Catalunya i les restriccions de la llei d'estabilitat pressupostària, ha subratllat que, "per respecte", el Govern només es comprometrà amb els funcionaris a "acords que pugui complir".

¿D'on sortiran els 350 milions dels pressupostos de l'Estat?

Una part de la reunió a la conselleria d'Economia ha girat entorn dels pressupostos generals de l'Estat. Els comuns continuen reclamant a ERC i el PDECat que els aprovin per garantir l'arribada dels 390 milions que el govern de Pedro Sánchez s'ha compromès a enviar a Catalunya per alguns deutes pendents. Una xifra que el PSOE ha inclòs en els comptes estatals i que no està disposat a cedir si no hi ha un acord al Congrés dels Diputats. Tot i això, el departament d'Economia ha decidit incorporar-los al projecte, segons expliquen els comuns. "¿Com arribaran aquests recursos si diuen que no aprovaran els pressupostos de l'Estat?", s'ha preguntat Albiach en roda de premsa.

Fonts del Govern argumenten que els 200 milions a infraestructures i els 150 als Mossos que es van pactar en la reunió bilateral en temes econòmics són deutes pendents i que podrien arribar a la Generalitat sense necessitat d'aprovar els comptes de l'Estat. Les mateixes fonts, però, reconeixen que el compromís del PSOE se circumscriu a l'èxit dels seus pressupostos.

Comencen els contactes

Per part dels comuns, han participat en la reunió la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, i el portaveu econòmic, David Cid, i per part del Govern, el vicepresident, Pere Aragonès, al costat del secretari general d'Economia, Albert Castellanos, i de la secretària general de Presidència, Meritxell Masó. Com en l'última negociació pressupostària amb la CUP, la del 2017, l'executiu ha decidit que a la taula de negociació hi seguin des del primer dia responsables dels dos partits que governen en coalició, tant d'ERC –que pilota la conselleria d'Economia– com de JxCat.

El Govern treballa per registrar el projecte de pressupostos al Parlament a mitjans de desembre, tot i que aquest dijous Aragonès ja ha deixat clar que aquesta data variarà en funció de quin nivell de complicitat hagin aconseguit abans amb els comuns.

La dels comuns no serà l'única negociació que explorarà l'executiu. Dimarts que ve Aragonès es reunirà amb el PSC, un soci improbable que Economia també ha decidit sondejar, tot i el rebuig públic dels socialistes als comptes de la Generalitat. De fet, aritmèticament un acostament al PSC té sentit per al Govern, tenint en compte que necessita o bé nou abstencions o bé un vot a favor i vuit abstencions per aprovar els pressupostos al Parlament i que Catalunya en Comú - Podem només té vuit diputats a la cambra.

L'objectiu a curt termini de l'executiu és aconseguir que els comuns es comprometin almenys a tramitar els pressupostos a la cambra catalana, és a dir, a abstenir-se o a votar en contra de les esmenes a la totalitat que de ben segur presentaran la resta dels grups parlamentaris. En aquest cas l'abstenció sí que permetria que el projecte del Govern superés la primera fase (les esmenes a la totalitat serien rebutjades amb un empat a 61), però no n'hi hauria prou per aprovar-lo, perquè necessiten més vots a favor que en contra. Una altra opció per al Govern seria aconseguir una abstenció dels comuns i habilitar alguns dels cinc vots que ara mateix no poden exercir al Parlament ni Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez a JxCat, ni Toni Comín a ERC.