El Govern canvia de 'color' en plena legislatura

BarcelonaSense necessitat que hi hagi unes eleccions anticipades o una moció de censura, el Govern ha canviat de color. No de color polític, sinó corporatiu. Els més observadors deuen haver notat que des de fa dues setmanes la sala de premsa del Palau de la Generalitat ha registrat una mutació notable: el color blau predominant els últims 11 anys, des que Artur Mas va assumir la presidència, s'ha substituït pel blanc. Forma part d'un conjunt de retocs, en el fons i en la forma, que ha volgut introduir Esquerra des que des del maig passat és la nova inquilina del Palau de la Generalitat.

Des de la retirada de Jordi Pujol el 2003, ERC és el partit que ha estat més anys al Govern. Els set de tripartit (2003-2010) i els cinc amb CDC i les formacions que n'han derivat (2016-2021). Des del 14-F, però, per primera vegada els republicans manen a Palau, territori que els havia estat vetat fins llavors. El canvi de color corporatiu és un senyal buscat per fer notar aquest canvi de guàrdia. Des de la Generalitat expliquen que es persegueix escenificar un "canvi d'etapa" amb un blanc que vol transmetre "modernitat, transparència i solvència". A més, el blau anterior i la seva tonalitat havien donat més d'un problema als periodistes gràfics.

El canvi de color ja va estar precedit pel canvi de la figura de portaveu a principis de mandat. Es va optar per un perfil professional, la periodista Patrícia Plaja, i es va deixar enrere la figura del polític per la qual s'havia optat en anteriors legislatures (Meritxell Budó, Elsa Artadi, Neus Munté, Jordi Turull i Francesc Homs). I hi haurà més novetats, apunten des de Palau, com per exemple en les webs, els logos de les xarxes institucionals -també s'ha estrenat perfil de Govern a Instagram- i les sales de premsa dels departaments. Aquí també hi irromprà el blanc.

Les novetats han generat un cert debat, sobretot en l'àmbit de la comunicació política. Per exemple, l'exdirector general de Comunicació de la Generalitat i impulsor del color blau que ara ha quedat substituït, Jordi Cuminal, protestava recentment a Twitter i reivindicava el color de l'època de CiU com el de "la majoria de governs europeus". "Sembla que hi ha noves tendències", ironitzava amb una foto de la sala de premsa de la Moncloa, d'un color blanc que, certament, recorda el de la Generalitat. Però des de Palau contraataquen amb altres imatges de líders mundials com Emmanuel Macron, Angela Merkel o Ursula von der Leyen amb el blanc també de tonalitat corporativa en algunes de les seves compareixences. "CiU va canviar-la amb l'arribada de Mas per demostrar el canvi respecte al tripartit, i ara es fa de nou", argumenten. El tripartit també havia posat el seu segell prèviament amb un groc-taronja pastel completament diferent.

Estratègia

Darrere d'aquests canvis hi ha tota una estratègia, segons apunten els experts. El professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i codirector del màster de comunicació política Carles Pont exposa que un govern pot evidenciar un canvi d'etapa fonamentalment de dues manares: "Una és com gestiones i l'altra és com comuniques". Sobre la segona, fa un símil amb el futbol. "Al Barça sempre tens el mateix escut i la mateixa bandera, però per vendre samarretes la canvien cada any", exposa. A la Generalitat passa el mateix: la senyera no varia ni l'escut tampoc, però es pot jugar amb molts altres elements. "És habitual, té sentit i es fa per desmarcar-se del govern anterior", exposa.

Pont assegura que en comunicació política està tot pensat, "des de la corbata fins a les sabates i el color corporatiu". Sobre el nou blanc que predomina a la Generalitat, considera que busca simbolitzar "transparència i nitidesa", tot i que també té contraindicacions: "Una d'elles és que s'embruta més". Aquí també hi ha modes: "Hi ha hagut un cert cansament del blau, que també és un dels colors que comunica més bé perquè indica imparcialitat i distància institucional". Però per a Pont un dels canvis més substancials és l'adopció de la figura d'una portaveu professional: "És una de les coses que criden més l'atenció. Té els seus riscos, però és una aposta innovadora", conclou.

Per al professor de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Lluís Pastor, existeix actualment una "confluència" dels governs occidentals a professionalitzar la figura del portaveu. Per a ell això trenca la relació habitual "d'amor-odi" entre el periodista i el polític, ja que els periodistes identifiquen la portaveu "com un dels seus". Com tot, té les seves bondats i els seus perills. "Quan posem una figura frontissa, de vegades pot tenir falta d'informació, perquè no és a les reunions del Govern. No és a les discussions, però tindrà més control sobre el que diu", conclou.

Pastor explica que els canvis són constants i que tots els governs es reinventen. Per exemple, recorda com en temps del tripartit el portaveu de torn sortia assegut darrere d'una taula, per a ell una cosa inconcebible en els temps que corren. "Amb taula davant podria ser la reunió de qualsevol empresa. En canvi, mostrar al màxim el cos és transparència i obertura", resumeix.