El Govern no es retira ara del cas de Can Vies i la CUP l’hi reclama

BarcelonaEl Govern va admetre ahir que s’està replantejant el seu paper com a acusació en els processos judicials contra activistes. Segons la consellera de la Presidència, Neus Munté, “és una línia de treball ja iniciada que s’està desenvolupant i que coincideix amb l’interès de la CUP d’analitzar determinades causes”, però va desvincular la retirada d’aquests judicis de les negociacions amb l’esquerra anticapitalista. Tal com va publicar ahir l’ARA, va avisar que es mantindrà en aquells casos on hi hagi lesions d’empleats públics -en especial, agents dels Mossos- o afectació de béns públics. En aquest sentit, per exemple, va concretar que la Generalitat no es retiraria del procés que afecta les protestes que van tenir lloc pel tancament de Can Vies.

En línies generals, la CUP va celebrar el viratge de l’executiu, però creu que aquesta exclusió representa un pas enrere respecte al que s’havia compromès. El diputat Albert Botran va reconèixer que, malgrat que va ser el seu partit qui va reclamar la retirada de la Generalitat dels judicis contra activistes, no va “condicionar l’acord a aquesta acceptació”, ja que no volia “mercadejar”. En tot cas, va admetre que va ser a la taula de negociació que JxSí va lliurar un llistat amb els set processos que va donar a conèixer l’ARA dilluns i dels quals es comprometia a apartar-se, entre els quals “sí que hi havia” el de Can Vies. “Esperem que reconsiderin aquesta posició, en el cas de Can Vies”, va demanar Botran, com en altres judicis referents a “actes de reivindicació política”.

Segons els portaveus del Govern i de la CUP, per tant, la retirada no va ser fruit estrictament d’un acord entre les dues parts -com sí que havien reconegut dilluns negociadors i diputats de JxSí-. Tot i així, els anticapitalistes ho van posar a la taula com una de les demandes del seu llistat inicial d’exigències i els representants de JxSí van notificar, també a la taula de negociació, els set casos dels quals es podria retirar la Generalitat. D’aquests, un -Can Vies- ja hauria caigut, però Botran considera igualment una “molt bona notícia, un èxit dels moviments socials i les plataformes antirepressives” el gir que ha fet el Govern. Va apuntar que, en tot cas, s’ha de “mirar endavant”, establint que l’executiu no es personi en casos similars contra activistes a partir d’ara.

Els avisos sobre el fet que la Generalitat es mantindria com a acusació en els casos en què s’hagués atacat un agent o un altre empleat públic o hagués patit danys el mobiliari urbà no van servir per calmar l’oposició. El PP havia sigut qui s’havia mostrat més contundent dilluns, quan va anunciar que demanaria explicacions parlamentàries de manera immediata a Munté i al conseller d’Interior, Jordi Jané. De fet, la consellera de la Presidència va admetre que, com la resta de membres del Govern, Jané havia col·laborat durant les negociacions amb la CUP, insinuant que coneixia els acords i compromisos que s’hi anaven segellant.

Tanmateix, abans d’escoltar les explicacions, el president del PP al Parlament, Xavier García Albiol, va considerar ahir “inadmissible i una vergonya” la cessió de l’executiu davant “els nois de la CUP”. “Es convida els terroristes de carrer a actuar i destrossar material urbà i botigues perquè a Catalunya no passa res. Els nois i noies de la CUP els defensaran de la mà del Govern de Catalunya”, va etzibar.

Igualment, al ple que se celebrarà avui al Parlament, Catalunya Sí que es Pot -que avala la mesura- demanarà concrecions al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i demanarà el motiu que s’hagi trigat tant a fer el gest i els motius de la tria de casos.