El Govern busca blindar els funcionaris en un referèndum

BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha deixat clar que només impulsarà un referèndum per culminar el procés el juny o el juliol del 2017 si troba la fórmula perquè sigui “factible, vinculant i integrador”. En cap moment, però, ha afirmat que això impliqui només la via del pacte amb l’Estat. Segons diverses fonts consultades, el Govern treballa amb “tots els escenaris” per poder validar el procés a les urnes, entre els quals hi ha la celebració d’un referèndum sense permís del govern espanyol. El principal escull per al referèndum és com es blinda els funcionaris de la resposta de l’Estat.

“Estudiem totes les possibilitats per donar tota la seguretat jurídica”, asseguren fonts parlamentàries a l’ARA, que deixen clar que abans de prendre una decisió en els pròxims mesos sobre com culminar el procés es “disposarà de tota la informació sobre els obstacles i si són superables”. La principal diferència amb el procés participatiu del 9 de novembre passa perquè el resultat tingui un efecte polític i jurídic i que l’organització del referèndum vagi a càrrec de l’administració -que no es faci a través de voluntaris-. En aquest punt, fonts parlamentàries indiquen que la forma de fer-ho sense exposar els funcionaris és emparar-se en la legislació només catalana i no utilitzar la norma espanyola, tal com es va intentar el 2014.

És per això que, segons els consultats, el referèndum (i també les eleccions constituents) s’ha de fer un cop aprovada la llei de transitorietat jurídica en tràmit al Parlament, la norma que ha de fer de pont entre la legislació catalana i l’espanyola. “O t’empares aquí o és el 9-N”, afirmen, deixant així clar que abans de fer el referèndum s’ha de desconnectar de l’ordenament constitucional espanyol. La validació d’aquesta llei la donaran els ciutadans votant a favor de la independència en el referèndum o en les eleccions constituents. Si sortís que no, es tornaria al règim autonòmic.

Per poder-ho fer, la cambra catalana hauria de donar llum verda a la nova norma gairebé de “forma simultània” a la celebració del referèndum i, d’aquesta manera, blindar els treballadors públics de qualsevol reacció de l’Estat, assegura un dels consultats. “La responsabilitat serà dels polítics” sense posar en perill els funcionaris, afegeix una altra font. També posen èmfasi a “controlar bé els tempos”, sobretot si l’estat espanyol impugna la norma al Tribunal Constitucional (TC) i hi ha d’haver una reacció. “La clau és aguantar l’embat de l’Estat després d’aprovar la llei de transitorietat jurídica”, ja que l’aprovació de les lleis de desconnexió, en realitat, serà el primer acte de ruptura. “El dia que això passi ha d’estar tot preparat per desconnectar”, asseguren sobre aquesta qüestió fonts del Govern.

Tanmateix, tots els consultats deixen clar que les decisions en relació al rumb a seguir es prendran de forma consensuada amb tots els actors independentistes i que la “concreció” de com es desconnectarà encara no s’ha pres. Fonts de Presidència asseguren que el Govern es dóna marge fins al maig per executar la “culminació” del procés l’estiu del 2017. “El que tenim entre mans no és un divertimento, ens estem enfrontant a un estat”, afirma un dels consultats, que deixa clar que no s’ensenyaran les cartes abans d’hora. També assenyalen que s’ha de tenir present l’evolució de la política espanyola i si hi ha terceres eleccions. “No és el mateix que governi el PP o el PSOE amb Podem”. De fet, l’únic que ha avançat Puigdemont del seu discurs del 28 de setembre a la qüestió de confiança és que tornarà a demanar un referèndum pactat amb l’Estat, ja que una entesa a l’escocesa seria l’escenari ideal per al Govern.

Un altre punt important és el reconeixement internacional de la “pantalla democràtica” que acabi organitzant el Govern per validar el procés. Segons fonts coneixedores de la situació, es treballa per complir el màxim de recomanacions de la Comissió de Venècia sobre referèndums -un organisme consultiu del Consell d’Europa-. Entre elles, que no hi hagi mínims de participació, ni tampoc un mínim d’aprovació, per no provocar una situació política “complexa”.

Pel que fa a la crida dels partidaris del no, fonts jurídiques consultades assenyalen que la via és organitzar un referèndum de “convalidació” o “ratificació” de la independència. En aquest cas, el Parlament aprovaria la desconnexió (o llei de transitorietat) però només entraria en vigor si els ciutadans ho ratifiquen a les urnes. Aquí els contraris a la independència tindrien l’oportunitat de frenar-la i, per tant, un incentiu per participar-hi.

Superar les dificultats del 9-N

Després de l’experiència del 9 de novembre la Generalitat té coneixement de les dificultats amb què es pot trobar l’executiu a l’hora de fer un referèndum. Fonts coneixedores d’aquell procediment assenyalen a l’ARA que la Generalitat és capaç com a administració d’organitzar un referèndum, tal com fa amb les eleccions autonòmiques. “El problema no és d’organització sinó de marc legal”, asseguren.

És per això que les mateixes fonts consideren que és molt difícil intentar organitzar un nou 9-N en el marc jurídic actual. Recorden que l’Estat, al llarg dels preparatius, no va actuar de forma contundent contra els consellers ni el president -el TC no va avisar personalment l’expresident Artur Mas ni cap conseller- i que només va prendre mesures quan faltaven pocs dies per la votació. “Ara no seria així”, afirmen, recordant que Madrid s’ha armat jurídicament per respondre al procés des del 2014: ha aprovat la llei que dóna poders executius al TC i la de seguretat nacional, que permet al govern espanyol donar ordres als Mossos en cas d’estar en perill l’interès general d’Espanya. El pols s’augura, finalment, per al 2017.

El calendari previst per al procés

Qüestió de confiança

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se sotmetrà a la qüestió de confiança del 28 de setembre i exposarà el seu esquema sobre com culminar el procés d’independència.

Debat de política general

Els dies 5 i 6 d’octubre se celebrarà al Parlament el debat de política general que donarà inici al nou curs polític. Seran claus les resolucions que Junts pel Sí i la CUP pactaran en relació al full de ruta.

Lleis de desconnexió

Entre els mesos de juny i juliol el Parlament ha d’aprovar les lleis de desconnexió, que han d’emparar la votació democràtica per validar el procés

Votació

El Govern decidirà consensuadament amb tots els actors independentistes si utilitza un referèndum o les eleccions constituents.