El Govern, sense aval per a les fiances d'Exteriors a un dia de la data límit

BarcelonaDimecres s'acaba el termini perquè els investigats de la causa d'Exteriors dipositin la fiança de 5,4 milions d'euros al Tribunal de Comptes. Per fer-hi front, la Generalitat va posar en marxa un fons per evitar els embargaments de patrimoni dels encausats, però a un dia de la data límit no ha aconseguit l'aval bancari per cobrir les fiances i la situació és ara mateix complicada. Almenys d'entrada. Segons diverses fonts coneixedores de la situació consultades per l'ARA, per ara no s'ha trobat cap banc que faci d'intermediari –havia d'actuar d'avalador i la Generalitat de contraavalador– i s'espera poder tancar algun acord més endavant, un cop el Consell de Garanties Estatutàries ja s'hagi pronunciat i el consell de ministres hagi esvaït del tot la incògnita sobre si impugna o no el decret llei del Govern. Com a solució transitòria, diverses fonts constaten que s'estan buscant els diners a través dels partits independentistes, particulars, la Caixa de Solidaritat o el mateix patrimoni dels encausats per fer front d'entrada a la fiança de més de cinc milions. Una garantia que seria substituïda més endavant per l'aval de la Generalitat si es tanca un acord amb una entitat bancària –algunes fonts apunten que el pacte estaria enllestit el mes de setembre-. Fonts oficials d'Economia es limiten a dir que segueixen en contacte amb entitats bancàries i que treballaran fins al darrer minut per aconseguir l'aval d'un banc.

Un dels plans B en el cas que la Generalitat no arribi a temps d'avalar les fiances seria que Esquerra utilitzés els seus propis recursos per fer front a bona part de la xifra corresponent als anys 2016 i 2017 de l'acció exterior –la que afecta Raül Romeva i Oriol Junqueras– i cobrís així de manera solidària també part de la resta d'investigats. Per arribar als 5,4 milions, però, caldria que també aportés diners la Caixa de Solidaritat –uns 800.000 euros– o que s'aportés patrimoni dels encausats fins a cobrir tota la fiança. L'altra possibilitat és que els diners de la Caixa de Solidaritat s'utilitzin per acabar de liquidar la condemna del 9-N i que alguns dels béns fins ara embargats en aquesta causa passin a servir d'aval per a una part de la fiança de la causa d'Exteriors al mateix Tribunal de Comptes. D'aquesta manera, s'intentarien resoldre dues qüestions alhora: el pagament de la multa pel 9-N i les fiances provisionals pendents.

Aquesta és la situació a hores d'ara, tot i que ningú s'atreveix a descartar del tot un gir dels esdeveniments a última hora. Està previst que demà dimarts es reuneixin els advocats dels encausats per acabar d'acordar què fan. Es dona el cas que els investigats ja han començat a fer la sol·licitud a la Generalitat per obtenir l'aval, de manera que en poques hores hauran de trobar una alternativa per evitar l'embargament massiu de béns. I és que el problema és doble: no hi ha ara per ara un acord tancat amb cap entitat bancària que pugui actuar d'avalista i el pla B, que sigui l'Institut Català de Finances qui avali directament, es vol evitar per no posar en risc l'entitat.

Un mecanisme, a l'espera

Anem a pams. La primera pregunta a respondre és com funciona el fons complementari de riscos que fa quinze dies va aprovar la Generalitat a través d'un decret llei. Per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes –i a totes les que apareguin en causes en què hi hagi implicats càrrecs o excàrrecs de la Generalitat–, el Govern va posar en marxa una mena d'asseguradora que pogués actuar com a contraavalador en aquests casos. La idea és que qualsevol persona amb responsabilitats a l'administració (o que n'hagi tingut) pugui sol·licitar l'assegurança a l'Institut Català de Finances (mentre no es creï un fons específic), que, alhora, demanaria un aval a una entitat financera per presentar davant els jutjats. En cas que s'hagués d'executar, en última instància la Generalitat dipositaria els diners i l'afectat no els hauria de tornar fins a tenir una resolució de les instàncies europees.

La setmana passada la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar que si no es trobava un banc que fes aquest rol ja s'havien previst alternatives. Es referia al mateix decret llei aprovat pel consell executiu el 6 de juliol passat, que en la seva disposició transitòria segona ve a dir que l'Institut Català de Finances pot actuar de manera provisional com a avalador. Aquest és un escenari que s'ha valorat per part del Govern, però, segons les fonts consultades, el més probable a hores d'ara és que s'acabi descartant per no posar en el punt de mira aquesta entitat. No és l'única partida que juga l'ICF en aquesta legislatura: un dels compromisos és obtenir la fitxa bancària a través del Banc d'Espanya, i una operació arriscada ho podria complicar encara més.

El tribunal descarta ampliar terminis

En la cursa a contrarellotge per obtenir els avals s'hi ha sumat una altra decisió aquest dilluns: la negativa del Tribunal de Comptes a ampliar el termini per poder dipositar la fiança. Així ho havien demanat diversos advocats, però la delegada instructora Esperança Garcia ho ha rebutjat perquè el termini atorgat és "superior als deu dies" de caràcter general, de manera que el considera "raonable i suficient" per dipositar la fiança –segons explica Europa Press, que ha tingut accés a la resolució–. D'aquesta manera, ha descartat qualsevol opció d'ampliar el marge que podia tenir la Generalitat per activar el mecanisme d'avals, malgrat que hi ha lletrats que esperen encara sol·licitar-ho demà per intentar guanyar temps.

Un cop es dipositin les fiances –sigui de la manera que sigui– o s'embargui el patrimoni dels encausats, el procediment continuarà el seu curs. Després de les actuacions prèvies, la Fiscalia haurà de decidir si, d'acord amb la documentació que té, interposa una demanda i, a partir d'aquí, la trentena d'excàrrecs de la Generalitat podran defensar-se en un judici. Només després de la sentència se sabrà si els més de cinc milions d'euros de fiança es converteixen o no en una multa.