El Govern assumeix la defensa de Santi Vila a la causa de Sixena

BarcelonaGir de guió en la causa de Sixena, judicialitzada des de l'any 2017. El Govern ha assumit la defensa de l'exconseller Santi Vila en el judici que té pendent per no haver lliurat 44 obres del Museu de Lleida al monestir de Sixena ara fa gairebé sis anys, malgrat que hi havia un requeriment judicial que li ordenava fer-ho. La decisió de l'executiu català, que li ha comunicat el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, suposa un canvi d'estratègia: fonts de Presidència expliquen a l'ARA que la directriu de l'executiu és que serveis jurídics centrals defensin els alts càrrecs "actuals o passats" que fan front a responsabilitats patrimonials per la seva actuació en l'exercici de les seves funcions. Com és el cas, argumenten, de Santi Vila.

Ara bé, fins ara la Generalitat no ho havia assumit. L'exconseller Santi Vila sempre havia denunciat el greuge d'haver-se de defensar, de forma privada, per una actuació que havia fet exercint el càrrec de conseller de Cultura. Havia lamentat públicament que el Govern de la Generalitat no s'hagués fet càrrec fins ara les fiances que li havien reclamat els tribunals per aquesta causa. De fet, Vila va haver de dipositar el seu pis a Figueres. "Només puc tenir paraules de gratitud cap a una decisió que honora el Govern i que em reconforta", ha asseverat aquest dimecres Vila a Instagram. El seu entorn remarca que era una "injustícia" que fins ara això no fos així, ressaltant que tant ell com també Puig van actuar de "bona fe" i seguint "l'ordenament jurídic català".

De fet, el Govern no exerceix la defensa jurídica en altres casos anàlegs, com és el cas de l'exconseller de Cultura Lluís Puig Gordi, encausat pels mateixos fets (però al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè és aforat). Segons expliquen fonts de Presidència, però, també l'hi oferiran si així ho vol. Des de l'entorn de l'exconseller Puig apunten que fins ara no sabien res del canvi de criteri i fonts jurídiques coneixedores asseguren que en el cas del diputat exiliat de Junts la Generalitat sí que es va negar a assumir les despeses de la defensa –privada– de Puig, que ara porta Jaume Alonso Cuevillas.

Fonts de Presidència admeten que s'ha d'estudiar cada cas, però sí que deixen clar que si la Generalitat actua, ha de ser a través dels seus serveis jurídics. ¿I per què no ha actuat en altres casos recents? Les mateixes fonts admeten que en funció dels delictes és més o menys fàcil que el jutge accepti la personació de la Generalitat. Si hi ha malversació –com passava en l'1-O– la cosa es complica, ja que l'administració catalana era, per a la justícia, la perjudicada malgrat que l'executiu no se'n considerés.

Els serveis jurídics centrals de la Generalitat no han actuat en les causes recents que han implicat exmembres de l'executiu català: no s'ha implicat amb l'exconseller Miquel Buch –ahir es va inciar el judici per facilitar un escorta a l'expresident Carles Puigdemont– i tampoc en els exconsellers jutjats per l'1 d'Octubre, ni quan la majoria d'exmembres del Govern van ser jutjats pel Tribunal Suprem ni amb el recent judici de la consellera Meritxell Serret al TSJC. "No ho van sol·licitar", argumenten des de Presidència. En tot cas, la Generalitat sí que va assumir les fiances d'excàrrecs de l'executiu al Tribunal de Comptes pels procediments relacionats amb el Procés a través de l'Institut Català de Finances i, segons confirma Presidència, també s'ha ofert la defensa dels serveis jurídics de la Generalitat en el cas Pegasus: remarquen que ha esclatat en aquesta legislatura i que tres càrrecs han acceptat la col·laboració del Govern.

Fonts jurídiques recorden que fins al 2020 la llei dels serveis jurídics de la Generalitat no permetia que els advocats de la Generalitat portessin la defensa d'alts càrrecs i funcionaris acusats d'algun delicte contra l'administració pública com ara prevaricació o malversació, però que això es va modificar en la llei de pressupostos de 2020 i que va rebre l'aval del Consell de Garanties.

Vulneració de la presumpció d'innocència

Però l'oferta del Govern no ha estat l'única bona notícia per a Santi Vila. Recentment, també ha rebut un pronunciament favorable del Tribunal Constitucional, que ha acceptat el recurs d'empara de Puig Gordi i ha conclòs que els jutjats d'Osca van vulnerar la seva presumpció d'innocència. ¿Per quin motiu? L'alt tribunal ha conclòs que amb la imposició d'una fiança de 88.000 euros quan li va obrir judici oral va "anticipar una pena que no ha estat declarada en sentència", a més de restringit de forma temporal la capacitat de disposar dels seus béns. Aquest criteri també s'estén a Vila, de manera que tard o d'hora la justícia li haurà de desembargar el pis a Figueres.