El Govern arxiva la majoria de les multes del #novullpagar

BarcelonaL’1 de maig del 2012 va tenir lloc la primera mobilització massiva de la protesta que ben aviat popularitzaria l’etiqueta #novullpagar, que també li servia de lema. El fet que Catalunya suportés el 50% dels peatges de l’Estat tot i disposar només del 10% de les vies ràpides i que algunes d’aquestes autopistes ja estiguessin amortitzades va motivar que, de manera força espontània, centenars de conductors es neguessin a pagar peatges. La campanya va tenir un èxit notable, com demostra el seu impacte mediàtic, però també va generar 21.559 expedients sancionadors, segons detalla una resposta parlamentària del conseller d’Interior, Ramon Espadaler, al diputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch a la qual ha tingut accés l’ARA. La majoria dels expedients es van obrir el 2012, tot i que 2.068 daten del 2013, quan la protesta havia perdut força.

Malgrat tot, el conseller també apunta en el seu escrit que només s’han arribat a cobrar 2.541 sancions per via voluntària, que han permès recaptar 184.300 euros, i queden pendents de pagar 2.237 expedients, per un import total de 223.700 euros. I la resta? La majoria de les sancions s’han arxivat sense arribar a cobrar-se mai. Així, per tant, el Govern ha actuat com li va reclamar el Síndic de Greuges, que l’abril del 2013 va demanar que s’arxivessin les denúncies pendents de cobrar i va assenyalar dues vies per fer-ho.

Dues vies per evitar cobrar

La primera via recordava que si passats tres mesos de l’obertura de l’expedient no es reclama el pagament de la sanció per infraccions lleus -com és el cas- la denúncia prescriu. Així, Espadaler reconeix que fins a 6.989 expedients han sigut arxivats per aquest motiu. “[El Servei Català de Trànsit] va valorar d’ofici la prescripció de totes les denúncies pendents de tramitació i no es va dictar acord d’incoació si havia transcorregut un termini superior de tres mesos des de la data dels fets denunciats”, reconeix l’escrit.

La segona fórmula per evitar cobrar les denúncies ha sigut la “revisió exhaustiva de tots els expedients oberts” per verificar si hi havia prou proves per acusar els expedientats. El personal de les concessionàries no té la consideració d’agent de l’autoritat i només des d’una reforma legal feta per l’Estat a finals del 2012 el seu testimoni es considera una prova concloent. Si no existeixen fotografies o altres testimonis, per tant, la paraula d’aquests empleats no és suficient per reclamar la sanció. Per tot això, en els casos que les persones denunciades negaven les acusacions “el Servei Català de Trànsit ha arxivat les actuacions sempre que no hagi disposat d’altres proves que avalin els fets”.

Malgrat tot, Espadaler apunta que el 17 de setembre s’havia “iniciat el procediment de constrenyiment de 3.202 expedients”, pels quals s’havien cobrat 167.543 euros. L’ARA no ha pogut contactar amb un portaveu d’Interior per confirmar si aquestes sancions formen part del còmput ja esmentat de multes pagades i pendents. La resposta del departament sí que detalla que hi ha un infractor al qual se li reclamaven fins a 5.200 euros per 52 sancions. A un altre se li demanaven 3.900 euros, a un 3.200 euros i a dos més 2.600 euros a cadascú. Jaume Bosch valora que el Govern hagi tingut una “actitud positiva en el marc de la legalitat”, però alerta de la “important quantitat de gent amb problemes perquè la qüestió no s’ha resolt plenament”.