Homs: “L'aprovació de la llei de consultes lliga amb el plantejament del dret a decidir i la transició nacional de Mas”
La normativa, el projecte del qual ha aprovat avui el consell executiu, no parla de referèndums i pren com a referència el padró municipal
BarcelonaJustament avui que es compleix un any que Artur Mas va prendre possessió com a president de la Generalitat, el consell executiu ha aprovat la llei de consultes. Es tracta de l'eina que el Govern vol tenir preparada per la celebració d'una eventual consulta sobre el concert econòmic. “L'aprovació de la llei de consultes lliga amb el plantejament del dret a decidir i la transició nacional de Mas”, ha assegurat el portaveu del Govern, Francesc Homs.
Homs ha destacat que l'objectiu del Govern és aprovar la llei abans del proper estiu i ha subratllat que la consulta és una eina de la qual fins ara no disposava la Generalitat sense la necessitat de demanar permís a l'Estat. El portaveu també ha fet referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la qual considera que marca “els límits de l'abast” de les competències.
A diferència de la llei promoguda pel tripartit, el projecte de CiU no parla de referèndums –competència reservada a Madrid– i deixa clar que les consultes no és vinculant. Un altre punt conflictiu és l'ús del cens. Per evitar el xoc competencial, l'executiu català planteja que la referència de participació sigui el padró municipal, amb la qual cosa podrien votar tots els ciutadans nascuts a Catalunya o amb pares catalans, els que fa més de deu anys que hi resideixen i els que després de viure-hi dos anys ho sol·licitin. Aquest fet suposa que podrien votar els immigrants empadronats en situació de legalitat.
L'avantprojecte de llei també especifica que el Govern o els ajuntaments podran consultar la ciutadania amb una pregunta binària o amb múltiples respostes, tot i que l'objecte s'haurà de limitar a les competències de qui convoqui la consulta. Els ciutadans també podran impulsar una consulta nacional si recullen 50.000 signatures de suport o una d'àmbit local si n'obtenen entre 50 o fins a més de 5.000 segons la grandària del municipi. Cada ajuntament, però, podrà modificar aquesta xifra, sempre que sigui a la baixa. Els catalans amb dret a vot el podran exercir de manera presencial, per correu o per mitjans electrònics que caldrà regular.