El Govern Balear fulmina el català com a requisit a la salut pública

PalmaEl català com a requisit per a metges i infermeres a les Balears ja és història. L'executiu de Marga Prohens (PP) ha aprovat aquest dilluns en un consell de govern extraordinari el decret llei que fulmina la llengua pròpia com a requisit i la rebaixa a la categoria de mèrit. Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García, que ha fet tota la seva intervenció davant dels mitjans de comunicació en castellà. "El requisit lingüístic passa a ser un mèrit per al personal sanitari", ha assenyalat García, que ha argumentat que aquesta mesura "és un clamor dels sindicats [sanitaris]".

García ha equiparat el requisit lingüístic al problema de l'habitatge, com a factors que juguen en contra de la captació i fidelització de professionals sanitaris. "No és l'únic problema, però sí un dels problemes", ha dit sobre la manca de metges i infermeres. Quan se li ha demanat si el català té la mateixa importància que l'habitatge per comptar amb el personal necessari a les Balears, la consellera ha respost que no té "capacitat per mesurar quant pesa un [factor] o altre". "Estem treballant en tots els àmbits, també hi ha un dèficit d'habitatge en el qual estem fent feina", ha afegit, a més d'apuntar que s'oferiran cursos de català als metges i infermeres. El vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha assegurat que els cursos començaran ja i ha matisat les paraules de la consellera. "M'atreviria a dir que l'habitatge probablement és més dissuasiu [que el requisit del català]", ha subratllat. Però ha insistit que la llengua pròpia "és dissuasiva" i que el govern vol eliminar "qualsevol element" que pugui frenar l'arribada de professionals sanitaris a les Balears. "Probablement no és el principal element dissuasiu, però ho és", ha assegurat.

Abans d'anunciar la mesura, García ha volgut fer "una reflexió sobre el dèficit de professionals sanitaris", el qual és "compartit amb Espanya, Europa i la resta del món". "Els problemes a les Illes Balears són similars als de la resta del món: dèficit de professionals, envelliment dels treballadors i zones de difícil cobertura", ha comentat. La consellera no creu que l'eliminació del requisit del català generi problemes de comunicació entre els metges i les infermeres i els pacients. "Les queixes sobre la relació metge-pacient són molt petites. Sempre hi haurà algú amb qui [els pacients] puguin expressar-se en català", ha dit.

D'altra banda, el decret de mesures urgents per captar i fidelitzar sanitaris també inclou un nou complement salarial per als llocs de feina de difícil cobertura, és a dir, metges i infermeres de les àrees de Menorca, Eivissa i Formentera. Els metges tindran un complement de 6.600 euros, i les infermeres de 4.800 euros, repartits en 12 pagues. Per als llocs de feina de molt difícil cobertura el complement retributiu que ha aprovat el Govern es pot incrementar fins a un 300% per sobre de l'actual.

Mesures contra el català

L'eliminació del requisit del català per als funcionaris va ser un dels compromisos electorals tant del PP com de Vox, així com la recuperació dels premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia en les dues llengües cooficials després de vuit anys sent exclusivament en català. Dues mesures contra el català que l'executiu de Prohens ha pres abans que faci dos mesos de la seva investidura.

La portaveu del grup parlamentari de Vox, Idoia Ribas, ha celebrat la mesura, exigida "de manera prioritària" en la formació del govern: "Aquest despropòsit ja és història", ha dit en una roda de premsa. Segons Rivas, des que el català va tornar a ser requisit fa cinc anys, "la manca de personal s'ha cronificat i ni tan sols hi ha professionals suficients per atendre adequadament la població". "Tots els professionals que han patit la discriminació lingüística a les Balears han de saber que l'època de la imposició i la injustícia ha finalitzat", ha continuat Ribas. El líder estatal de Vox, Santiago Abascal, també ha celebrat que s'hagi eliminat el requisit del català a la sanitat pública de les Illes, una mesura que considera beneficiosa per als espanyols.

D'altra banda, la diputada del PSIB Patrícia Gómez ha assegurat que el català "mai no ha estat un problema per a la contractació de professionals", obviant el fet que els socialistes van intentar eximir del requisit de la llengua pròpia les categories deficitàries la legislatura passada, quan ella mateixa era consellera, i van haver de rectificar. MÉS per Mallorca acusa Prohens d'iniciar una croada contra els drets dels catalanoparlants. El coordinador del partit ecosobiranista, Lluís Apesteguia, ha recordat que aquesta mesura contravé l'Estatut d'Autonomia, i ha anunciat que analitzaran amb partits i entitats la resposta adequada a aquest "retrocés democràtic i lingüístic".