El Govern anunciarà demà un paquet anticrisi d'uns 300 milions d'euros

BarcelonaAquesta setmana farà un any de la imatge del president Aragonès, el vicepresident Puigneró i tots els consellers entrant junts a l'hemicicle del Parlament en el primer debat de política general de l'actual Govern. L'objectiu era intentar donar una imatge d'una certa unitat pocs dies després de la que havia sigut la primera gran trencadissa del llavors nou executiu: ERC i Junts s'havien barallat per la composició de la taula de diàleg. Com si el temps s'hagués aturat, aquest dimarts se celebrarà un nou debat de política general i el gran focus d'atenció serà exactament el mateix: examinar l'estabilitat del gabinet de Pere Aragonès. La principal diferència d'ara respecte a fa un any és que ara tothom té la sensació que és un examen final en les relacions entre Esquerra i Junts. Si el Govern el passa, la legislatura tindrà una oportunitat de madurar. Si no, l'executiu estarà més a prop de la ruptura i, per tant, Catalunya quedarà abocada a unes eleccions més d'hora que tard.

Malgrat que moltes mirades puguin estar posades en la cohesió del Govern, que ningú esperi una intervenció del president focalitzada en aquest assumpte. Tot al contrari. Els estrategues de Palau estan convençuts que, si una cosa perjudica el president, és haver de parlar massa sovint de l'estat de salut de la coalició. Així, el discurs d'Aragonès tindrà almenys dos grans àmbits: un sobre el conflicte polític i l'altre sobre com encara el moment econòmic i social actual, marcat per una inflació disparada. Per fer-hi front, segons ha avançat el Periódico i ha confirmat l'ARA, Aragonès anunciarà durant el seu discurs un paquet de mesures que mobilitzarà prop de 300 milions d'euros. El pla de xoc anirà dirigit a les famílies, les empreses, les llars vulnerables, el sector primari o els joves, i també buscarà combatre l'encariment de l'energia. Algunes mesures seran d'aplicació directe i d'altres aniran vinculades als pressupostos.

Sobre el conflicte polític, Aragonès ja s'ha encarregat d'avançar que llançarà una "proposta àmplia" per aconseguir l'autodeterminació que no només apel·larà a Junts i la CUP, sinó a "tots els demòcrates". Passat pel traductor, això significa que intentarà sumar suports més enllà del perímetre independentista, com per exemple el dels comuns. Aragonès no ha donat cap més pista, però ara mateix es fa difícil imaginar una proposta que pugui seduir els comuns i Junts a la vegada, tenint en compte que en el seu últim congrés, els de Laura Borràs van donar per liquidada la taula de diàleg i van reclamar un "punt d'inflexió" per "avançar cap a la independència" en el cinquè aniversari de l'1 d'Octubre. Sobre el moment econòmic, el president vol mirar de donar sobretot un missatge de suport a les famílies que ho passen malament i llançar un conjunt de propostes, tot i ser conscient que la Generalitat no té ni de bon tros totes les eines per fer front a aquesta situació.

Aragonès també utilitzarà la seva primera intervenció, sense límit de temps, per a almenys dues coses més. Defensar l'obra de govern del seu gabinet, que ja fa més d'un any que està en marxa, i promocionar els pressupostos que està preparant per al 2023 –pilotats pel conseller Jaume Giró– i que preveuen un augment de la despesa de 3.500 milions d'euros més que els actuals. Una cosa que haurà de fer servir de reclam per intentar seduir algun partit de l'oposició perquè els hi aprovi. El debat també s'haurà de llegir en aquesta clau: les possibilitats de trobar un soci econòmic per tirar endavant els comptes en una tardor de crisi econòmica i social. Per ara només es visualitzen dues possibilitats: els comuns, que és el que voldria Aragonès, i el PSC, que el president preferiria evitar. La CUP, que ja va rebutjar ser soci de l'executiu l'any passat, ja ha sortit de l'equació: ells mateixos han proclamat que són a l'oposició.

Un format diferent

Aquest any el debat de política general tindrà un format diferent que, a priori, no beneficia Aragonès. Normalment, en la primera sessió només parla el president i la resta de grups no ho fan fins a l'endemà. Això li permet marcar l'agenda –o almenys emportar-se el titular–, com a mínim, el primer dia del debat. Aquest any, però, en la primera sessió parlaran també la resta de líders parlamentaris, fet que els donarà la possibilitat de preparar més d'una emboscada al Govern i, probablement, posar el dit a la llaga de la seva divisió en un moment en què un dels socis, Junts, es planteja trencar l'executiu. El motiu del canvi d'estructura és que dimecres la diputada de la CUP Eulàlia Reguant afronta el judici per haver-se negat a respondre a l'extrema dreta de Vox durant el judici del Procés.

Si bé normalment l'atenció se l'emporten el cap de l'executiu i el líder de l'oposició –en aquest cas Salvador Illa (PSC)–, una de les intervencions clau del debat serà la del president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. Serà el termòmetre sobre l'estat de relacions amb Esquerra i també un indicador de si els dos socis aconseguiran (o no) consensuar propostes de resolució conjuntes, més enllà de l'àmbit sectorial, que marquin un rumb compartit per a l'executiu. Des de Junts insisteixen que s'ha de reflectir un canvi de rasant en la legislatura –"Així no podem seguir", va assegurar el secretari general del partit, Jordi Turull, el 29 d'agost– que ha de començar per "complir", diuen, el que reflecteix l'acord de govern. Es refereixen a posar les bases per fer un front comú a Madrid, reprendre les reunions amb partits i entitats independentistes per intentar reactivar el Procés o que la taula de diàleg estigui "monotoritzada" i s'hi parli d'autodeterminació i amnistia.

Fonts dels partits assumeixen que la negociació per pactar les propostes de resolució s'abocarà a l'última hora. L'objectiu dels republicans és separar el debat de política general de la negociació de fons sobre el pacte de govern. Per això, aquest dilluns, la seva portaveu, Marta Vilalta, ha instat els de Laura Borràs a "reforçar el govern" i no convertir la jornada en "l'escenari de la divisió". Per a Junts, el debat havia de ser la prova del cotó sobre el canvi de rumb que demanen a ERC, tot i que la setmana passada Borràs ja va esquivar la paraula ultimàtum. Això ha fet rebaixar en certa manera la tensió, fins al punt que aquest dilluns el vicepresident, Jordi Puigneró, ha sigut optimista i ha afirmat que s'ha treballat discretament perquè el debat "vagi bé". En tot cas, que vagin bé aquests dies al Parlament no voldrà dir que Junts es quedi el Govern. En aquesta qüestió més de fons, JxCat continua bel·ligerant: "Amb aquest Govern no s’avança cap a la independència, no es compleixen els compromisos signats", avisava Borràs en una entrevista a l'ARA aquest diumenge. "Si depèn d'ERC, el govern continuarà fort", ha respost Vilalta. Les converses continuen.

Trencadissa?

Si Esquerra i Junts no arriben a cap consens, JxCat té previst impulsar les seves pròpies resolucions sobre les quals els republicans hauran de prendre posició. Una possibilitat que pot convertir el ple en un escenari de trencadissa amb unes conseqüències incertes: amb els resultats que se n'extreguin el partit de Borràs sotmetrà a les seves bases la possibilitat de continuar o no a l'executiu. En funció de com vagin les hores i dies vinents, pot ser l'últim debat de política general del Govern tal com l'hem conegut fins ara.