Govern i ajuntaments es planten contra la reforma local del PP
Denuncien que la nova llei ataca l'Estatut i buida de competències els municipis
Barcelona.El Govern i les principals entitats municipalistes catalanes estan disposades a girar l'esquena a la llei de reforma local que ahir va rebre el vistiplau del consell de ministres. La vicepresidenta Joana Ortega va advertir ahir al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que la reforma aprovada pel govern espanyol és un "disbarat" que "no és aplicable a Catalunya" perquè ataca l'Estatut i atempta contra l'autonomia local, obligant els municipis a traspassar competències a les diputacions. Ortega va recordar que Montoro justament es va "comprometre" a respectar les competències catalanes i va deixar clar que la Generalitat aplicarà la seva pròpia llei de governs locals, que serà aprovada a la reunió del consell executiu de dimarts vinent.
El projecte de llei de reforma local ja va néixer amb mal peu i va fer pujar la mosca al nas fins i tot als alcaldes del PP. Després de més d'un any ajustant-la -i per molts esforços que hagi aparentat fer Montoro per llimar aquells aspectes de la llei dels quals el mateix Consell d'Estat va qüestionar la constitucionalitat en considerar que reduïen excessivament l'autonomia-, la filosofia de potenciar les diputacions en detriment dels municipis s'ha acabat imposant. "És una reforma promunicipalista que situa els ajuntaments al lloc on es mereixen i que històricament no se'ls ha donat", va argumentar ahir Montoro, que va insistir que l'objectiu de la llei és delimitar les competències de cada nivell d'administració i evitar que els ajuntaments tinguin una despesa més gran amb responsabilitats que no els pertoquen. No va servir de res, però, per convèncer l'oposició i el municipalisme català, que acusen l'executiu espanyol de promoure "la privatització de serveis públics". El PSC va anunciar, fins i tot, que portaria la llei al Constitucional.
Comparar preus de serveis
I és que si bé el Consell d'Estat ha obligat el govern espanyol a frenar la creació d'un sistema automàtic per retirar competències als ajuntaments que no prestessin els serveis a un "cost estàndard" fixat pel ministeri, el projecte sí que fixa un nou mecanisme per poder retirar-ne igualment. Es tracta d'obligar tots els municipis de menys de 20.000 habitants -que representen el 95% dels de l'estat espanyol- a fer públics els "preus efectius" dels serveis obligatoris que han de prestar. Amb aquesta informació, i a través de comparatives, el govern podrà decidir que en aquells casos que s'estiguin oferint els serveis a un preu superior al que ho faria la diputació, es traspassin les competències, sobretot en el cas de municipis que necessitin acollir-se a les ajudes estatals.
El govern espanyol ha hagut de fer marxa enrere en la intenció inicial d'obligar municipis a fusionar-se, tal com constava en els primers esborranys de la llei. Per contra, el que fa és oferir incentius per a la "fusió voluntària de municipis", com ara més recursos per càpita.
Tal com estava previst, la llei impulsada per Montoro limita els sous d'alcaldes i càrrecs públics locals. Els alcaldes de les ciutats de més de 500.000 habitants cobraran un màxim de 100.000 euros anuals bruts, el mateix que un secretari d'estat. Això afecta especialment l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que cobra 109.000 euros anuals. També es limita el nombre de càrrecs amb dedicació exclusiva als ajuntaments i, per tant, amb remuneració. Només 12.000 dels gairebé 70.000 regidors de l'Estat cobraran un sou. De fet, a Catalunya més del 90% dels regidors no tenen ni sou ni dedicació exclusiva. Però aquesta limitació sí que afectarà Barcelona, que hauria de passar de 41 regidors cobrant (amb dedicació exclusiva) a 32.
Amb aquesta reforma, el govern espanyol preveu estalviar 8.000 milions d'euros des d'aquest any fins al 2019, tot i que Montoro va assegurar que la majoria d'ajuntaments estan en "equilibri o superàvit".
"Utilitzarem tots els instruments jurídics al nostre abast i totes les vies possibles per defensar les competències de la Generalitat", va advertir Ortega, que va comparèixer flanquejada pel president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i el de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor. Tot i el front comú municipalista, el PSC va denunciar ahir que Trias "s'ha venut" la Carta Municipal de Barcelona per 230 milions d'euros. I és que el PP de Barcelona va anunciar que el govern espanyol pagarà a l'agost 5,6 milions dels 230 de deute que té la Generalitat amb l'Ajuntament barceloní. Fonts de CiU del consistori van dir a l'ARA que, tot i aquest pagament, combatran la reforma local al costat del Govern.