El Govern admet ara que no es retirarà en bloc de totes les causes contra manifestants

BarcelonaSi el paper del Consell per la República va ser el focus de tensió entre ERC i JxCat abans de la investidura de Pere Aragonès, els processos judicials contra manifestants independentistes van protagonitzar part de la discussió amb la CUP. El Govern es va comprometre a retirar-se en bloc de totes les causes contra manifestants en què no hi hagués acreditades lesions als agents dels Mossos o no hi hagués prou garanties per identificar els presumptes agressors. Un compromís, però, que l’executiu admet ara que no podrà complir, segons expliquen fonts de Presidència a l’ARA.

Ja fa més d’un any de la investidura i també que els advocats dels Mossos van passar a dependre del gabinet jurídic central, és a dir, de la conselleria de Presidència. Des d’aleshores, s’ha anat analitzant cas per cas i, tot i que l’objectiu inicial era la retirada en bloc dels processos judicials, el Govern ha assumit que haurà de continuar com fins ara. “Era una voluntat política, però procedimentalment no és possible”, remarquen fonts del gabinet jurídic, que recorden que l’objectiu és protegir els funcionaris.

Les tensions amb els Mossos pel que consideraven cessions a la CUP no són noves i el Govern ha preferit no prémer l’accelerador, malgrat que això pugui significar nous problemes amb els anticapitalistes. La CUP, de fet, segueix denunciant en el seu memorial de greuges contra el Govern que la Generalitat continuï representada com a acusació particular contra activistes incomplint, a parer seu, el compromís de legislatura. “Retirar les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles en què hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic”, deia el document que ERC i els cupaires van signar el març de l’any passat.

Fonts de l’executiu subratllen, però, que mantenen “un contacte fluid” amb representants de la CUP “per analitzar cas per cas” les causes contra independentistes. El primer gran anunci va ser el de la retirada del procediment contra set manifestants que havien participat en la mobilització a les portes del Parlament el 30 de gener del 2018, quan s’havia d’investir Carles Puigdemont. Després de diversos escrits al jutge, els advocats de la Generalitat es van mostrar oberts a seguir representant els agents Els agents dels Mossos que exercien l'acusació van buscar altres advocats, tot i que en els escrits al jutge els lletrats de la Generalitat havien obert la porta a seguir-los representant, malgrat que formalment la institució no hi estigués representada. Fonts de l’executiu expliquen que en els últims mesos s’han retirat o bé han rebaixat peticions de pena en una desena de casos.

Deures pendents

Un d’ells és el de Marcel Vivet, que inicialment va ser condemnat a cinc anys de presó, amb la Generalitat negant-se a rebaixar la seva acusació. Finalment, la mateixa Generalitat va recórrer la condemna en considerar-la “desproporcionada” i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va deixar en un any i mig de presó. De moment, Presidència no detalla quins són els altres casos.

També hi ha exemples en què el Govern no s’ha personat, com el d’Oriol Calvo, el jove condemnat recentment a quatre anys de presó per desordres públics i atemptat contra l’autoritat durant les protestes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés.

Hi ha encara almenys una trentena de causes amb la Generalitat personada –en dues de les quals són els Mossos els acusats–. I si no hi ha un nou canvi de criteri, el gabinet jurídic avaluarà individualment cada cas per decidir com actua.