El Govern activa la via judicial perquè s'investigui el ciberatac del 9-N

BarcelonaPrimer moviment del Govern per intentar que la justícia investigui el ciberatac que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N l'any 2014. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha remès un escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya demanant que investigui els fets i "les possibles responsabilitats que se'n puguin derivar". La Generalitat fa aquest pas després que fa tot just dues setmanes una investigació periodística del Consorci Internacional de Periodistes revelés la identitat de la persona que hi hauria darrere de l'atac informàtic: l'empresari israelià Tal Hanan.

Aquest és el detall clau que es reflecteix en l'escrit del Govern, que ve a dir que, ara que ja hi ha informacions fidedignes sobre en qui recauria la responsabilitat dels fets –Hanan–, li toca a la Fiscalia moure fitxa i investigar-ho. Segons el document presentat, dirigit al fiscal Francisco Bañeres, i al qual ha tingut accés l'ARA, es va tractar d'un "atac duríssim" que va tenir conseqüències "d'una gravetat extrema". L'argument del Govern per mirar d'involucrar-hi la justícia és que el ciberatac no només va tenir conseqüències en l'organització de la votació, sinó també en molts altres àmbits de la Generalitat.

Per exemple, se cita que els múltiples atacs informàtics "van arribar a posar en risc l'accés al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) o a les receptes electròniques", serveis "d'un evident caràcter essencial per a tota la població". En definitiva, que aquell atac en "múltiples pàgines web oficials" va arribar a "posar en perill l'atenció sanitària a tots els ciutadans de Catalunya". ¿N'hi haurà prou amb tot plegat perquè el fiscal es posi a investigar? La resposta se sabrà en les pròximes setmanes. Decideixi el que decideixi el fiscal, la Generalitat prepara també una demanda per la via civil. Fonts del Govern expliquen que els serveis jurídics ja treballen en aquesta via, en aquest cas per mirar d'obtenir les indemnitzacions corresponents pels danys que va causar l'atac.

El problema amb Israel

Els periodistes encoberts que van entrevistar-se amb el suposat cervell de l'atac –Hanan, un antic agent de les forces especials israelianes de 50 anys–, es van trobar que va presumir d'haver manipulat més de 30 eleccions a tot el món utilitzant pirateria, sabotatge i desinformació automatitzada a les xarxes socials. I entre tot aquest radi d'actuació va presumir específicament d'haver intervingut en la consulta del 9-N, liderada pel llavors govern d'Artur Mas.

Una de les dificultats afegides d'aquest cas rau en l'origen de Tal Hanan: Israel. Aquest és un país amb el qual la justícia espanyola està trobant moltes traves a l'hora d'establir mecanismes de col·laboració, almenys quan es tracta d'investigar ciberatacs. L'exemple més evident és el cas Pegasus, el cas d'espionatge a una seixantena de líders independentistes amb un software dissenyat per una empresa israeliana (NSO). Per ara les comissions rogatòries que s'hi han enviat per mirar d'aclarir l'assumpte no han obtingut resposta.