El Govern accelera per resoldre els deures pendents abans de l’1-O

BarcelonaEl compte enrere per al referèndum ha superat ja la barrera dels 100 dies. Quan falten 98 dies per a la votació, encara hi ha moltes incògnites sobre com superarà l’1 d’octubre el marcatge judicial que ja exerceixen ara el Tribunal Constitucional i la fiscalia. Per poder dur a terme el referèndum, la Generalitat ha d’executar tot allò que el sottogoverno - principalment els secretaris generals de les conselleries vinculades amb la consulta - ha preparat: prendre decisions operatives i, per tant, arriscar-se a les responsabilitats penals. Després de fixar la data i la pregunta, què li queda per fer a la Generalitat en les pròximes setmanes?

L’executiu ha de comprar les urnes -el Govern decidirà la setmana que ve si valida les dues empreses que s’han presentat al concurs-, determinar el cens, garantir el vot dels catalans a l’exterior i explicar amb quina llei empararà el referèndum. També ha d’acabar de lligar els membres de la comissió d’experts internacionals que l’executiu català vol que sigui present el dia de la votació. Unes decisions que s’han de prendre, a més, esquivant al mateix temps el veto de l’Estat.

En aquest context, hi tenen un paper clau els diferents equips que treballen en la preparació de la consulta. El president i el vicepresident, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, comparteixen reunions amb altres càrrecs del Govern, a les quals s’incorporen de tant en tant els membres de les direccions dels partits, com Marta Pascal (PDECat) i Marta Rovira (ERC), però també exmembres de l’executiu, com Xavier Vendrell i persones de la societat civil, com Oriol Soler. No sempre coincideixen les mateixes persones en les reunions, sinó que els integrants varien d’acord amb la temàtica que s’aborda.

Bona part dels detalls sobre el que vindrà a partir d’ara els donarà el Govern en l’acte que ha convocat per al 4 de juliol, en què explicarà l’estructura bàsica del referèndum. Entre altres qüestions, farà públic quin serà el paper que l’executiu preveu per als ajuntaments l’1 d’octubre. La campanya institucional del referèndum serà un altre dels passos i coincidirà en el temps amb la campanya que els partits facin pelsí (alguns ja l’han començat en solitari). Un capítol a part mereix la campanya del no, que encara no té candidats a organitzar-la.

Un dels secrets més ben guardats fins ara és la fórmula per emparar legalment la votació. JxSí i la CUP són conscients que el TC no trigarà a suspendre-la un cop aprovada i, per això, el 4 de juliol només es presentaran les línies bàsiques. La majoria independentista ha estat discutint tota la setmana per consensuar un acord que resolgui definitivament la incògnita sobre el calendari de la desconnexió. De moment s’ha decidit que es regularà el referèndum en una llei específica i el pas de la legalitat espanyola a la catalana en una altra -la llei de transitorietat-, però no han tancat quan es tramitarà aquesta segona llei. La idea inicial era que s’aprovessin juntes, tot i que la llei de transitorietat no es desplegaria completament si el sí no fos l’opció majoritària en el referèndum.

L’altra via per desconnectar és aprovar abans de l’1 d’octubre només la llei de referèndums i esperar el resultat de la consulta per tirar endavant la desconnexió definitiva. Les dues propostes estan sobre la taula i l’objectiu és que no s’acusi el Govern d’haver desconnectat abans de demostrar que té una majoria social al darrere. ERC, el PDECat i la CUP busquen la manera de poder mantenir aquest primer acte de sobirania -considerat bàsic per poder plantejar el xoc de legitimitats amb l’estat espanyol- sense que s’entengui que s’està declarant la independència.

La incògnita del cens

L’executiu vol marcar diferències amb el procés participatiu del 9 de novembre del 2014 i el més rellevant per fer-ho serà el cens. Ara fa tres anys van poder votar tots els residents a Catalunya de més de 16 anys, que s’inscrivien al registre en el mateix moment de votar. Ara el Govern vol que el referèndum s’assembli al màxim possible a unes eleccions i, per això, hi haurà un cens previ. La Generalitat no pot utilitzar les dades del govern espanyol per a uns comicis ordinaris, però sí que té a l’abast altres sistemes per elaborar un registre d’electors. En la llei de consultes no referendàries, per exemple, s’establia que el cos electoral cridat a votar es definiria a través de les dades del registre de població, que gestiona directament l’Idescat. Una altra incògnita és el vot dels catalans residents a l’estranger, que està en risc perquè, probablement, no es podrà activar, ni el vot per correu ni l’electrònic. I encara cal que la Generalitat obri la borsa de voluntaris per col·laborar l’1 d’octubre. Queden 98 dies perquè el Govern respongui a totes les preguntes i els ciutadans comprovin si, després del 9-N i del 27-S, aquesta vegada el referèndum és el definitiu.