Mas i el govern del 9-N: dos anys esperant que el Suprem revisi la condemna del Tribunal de Comptes

BarcelonaPer als principals líders polítics damnificats per la nova ofensiva del Tribunal de Comptes contra l'independentisme no és nou ni veure's immersos en un procediment en aquest òrgan ni haver d'afrontar una fiança milionària. Artur Mas, Francesc Homs, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva són alguns dels dirigents catalans que ja han passat comptes amb l'òrgan fiscalitzador, en tots els casos per haver posat les urnes. Primer va ser el govern de Mas el que va haver d'afrontar una multa de 5,8 milions d'euros per organitzar el 9-N, i després l'executiu de Puigdemont va haver de pagar 4,1 milions al Tribunal de Comptes per les despeses de l'1-O. Tot i que ja s'han saldat les fiances en tots els casos, només en el cas del 9-N el procediment ja ha sortit fora del Tribunal de Comptes i ha pogut arribar a altres instàncies que, tanmateix, no estan precisament actuant amb celeritat.

En el cas de Mas i el seu executiu, fa gairebé dos anys que esperen que el seu recurs de cassació al Tribunal Suprem sigui admès a tràmit. El novembre del 2018, el Tribunal de Comptes va condemnar l'expresident i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau i sis alts càrrecs a tornar gairebé cinc milions d'euros gastats pel 9-N. Abans d'això, però, es van trobar en el mateix estadi que l'actual causa de la política exterior: el setembre del 2017 el Tribunal de Comptes va demanar-los 5,2 milions d'euros de fiança abans de ser jutjats. Llavors, van poder fer-hi front amb donacions de la Caixa de Solidaritat i l'aval de diversos immobles aportats pels implicats –finalment la Caixa de Solidaritat va abonar-ne la totalitat–. Van tenir aquestes propietats embargades fins a la celebració del judici, que va confirmar la multa inicial. El pas següent va ser impugnar la sentència al mateix Tribunal de Comptes, que encara va acabar apujant més la multa, fins als 5,8 milions amb els interessos sumats.

Ara la causa continua estant oberta al Tribunal Suprem, on els implicats van presentar un recurs de cassació i estan a l'espera que l'admeti a tràmit l'alt tribunal, que dos anys després encara no s'ha pronunciat. Els diners, però, ja han sigut recollits pel Tribunal de Comptes i només una rectificació de la sentència per part del Suprem provocaria que els tornés als afectats.

Aquest dimarts Mas, el dia que ha conegut la nova fiança, ha recordat que encara té la causa oberta pel 9-N, un procediment que ha qualificat d'"erroni i equivocat". El mateix els passa a Puigdemont, Junqueras i Romeva, que van haver d'afrontar una fiança de 4,1 milions d'euros per l'1-O i ara n'encaren una de nova per la política exterior. Tal com va comunicar el Tribunal de Comptes al Suprem –l'alt tribunal ho va preguntar per l'informe de l'indult als presos polítics–, la fiança ja ha sigut pagada pels implicats, que són una trentena d'alts càrrecs de l'executiu de Puigdemont, entre ells el Govern al complet. Llavors, la Caixa de Solidaritat va abonar la meitat de la despesa i la part restant es va avalar amb les fiances que ja s'havien pagat al Tribunal Suprem. Aquesta causa, però, encara no ha sigut jutjada, ja que el Tribunal de Comptes la jutjarà conjuntament amb el procediment per l'acció exterior.