Gósol: el municipi que vol ser de Barcelona (i no de Lleida)

BarcelonaLa comarca del Berguedà pertany a la província de Barcelona. Tota? No pas. Hi ha un municipi que forma part de la demarcació de Lleida. I els seus habitants, a diferència dels irreductibles gals d'Astèrix, no es vanten de ser un cas únic i voldrien ser com la resta de pobles veïns. Parlem de Gósol, on el seu govern municipal, com ja va fer fa uns anys sense èxit, torna a reclamar passar a la província de Barcelona per rebre els mateixos ajuts, subvencions o serveis que la resta de pobles de la comarca. I és que aquesta localitat a la falda del Pedraforca va quedar englobada a Lleida simplement, perquè el riu de Torrentsenta –que transcorre pel seu terme municipal– desemboca al Solsonès.

L’alcalde, Rafel López, té previst reunir-se amb la Delegació del govern espanyol i la Diputació de Barcelona les pròximes setmanes després de rebre el vistiplau de la Diputació de Lleida i de la Generalitat, que assegura que han avalat la seva idea. "La decisió final per bé o per mal depèn del govern espanyol, però no veiem motius perquè no s’hagi de produir", assenyala l'alcalde d'ERC. Sigui com sigui, admet que qualsevol canvi territorial és "complex" perquè modificar la divisió provincial, que es va aprovar el 1833, ha de ser validat pel Congrés amb una llei orgànica.

El greuge comparatiu amb la resta de pobles de la comarca es nota amb els diners que els arriben. "Juguem una altra lliga perquè la Diputació de Barcelona té molts més recursos que la de Lleida, i això es nota molt amb els serveis i les subvencions", destaca.

L'alcalde assegura que es juguen la supervivència en un poble estancat en els 200 habitants, dels quals només un centenar hi viuen tot l'any: "No hi ha habitatge, hi ha gent amb feina i nanos al municipi que no troba casa, mentre que a Vallcebre la Diputació de Barcelona ha finançat el 100% d'uns pisos socials i l'Ajuntament només ha posat el terreny". Jèssica Torras, veïna del poble, corrobora els problemes a l'hora de trobar pis: "M'ha costat moltíssim perquè hi ha molts apartaments turístics i els lloguers són molt cars".

No és l'únic contratemps que pateixen els seus habitants. Torras, que s'acaba de separar, s'ha hagut de desplaçar fins a Solsona, que és a una hora i mitja de Gósol, perquè són els jutjats que els pertoquen. "Tenim Berga a mitja hora i per qualsevol tràmit judicial has d'agafar una carretera estreta i plena de revolts", lamenta Torras. Més lluny encara han d'anar els que han de fer qualsevol tràmit relacionat amb Hisenda o permisos de residència. Concretament fins a Lleida. L'argentina Florencia Iglesias, que regenta el bar La Plaça, ha d'anar fins a la capital del Segrià cada cop que vol renovar el permís de residència. "L'últim cop em van citar a les 9 del matí i vaig haver de sortir a les 6 del matí d'aquí", exposa Iglesias, que considera que és "un sense sentit".

"No ens sentim lleidatans"

Més enllà d'aquests tràmits administratius, Celestino Abrantes, que té 84 anys i porta des dels 25 anys vivint al poble on Pablo Picasso es va estar tres mesos el 1906 fent centenars d'obres, assegura que la identitat també juga un paper important en la reivindicació: "Som berguedans i tenim el parlar de Barcelona i no de Lleida".

L'alcalde també s'expressa en el mateix sentit: "No tenim cap problema amb la Diputació ni amb la gent de Lleida, però no ens sentim lleidatans". López confia que ara s'atengui la seva petició. "Fa vint anys la Diputació de Lleida s'hi va negar sense donar-nos arguments i l'únic que vam aconseguir va ser que ens castigués sense ajuts i subvencions", denuncia.

Mentre no es resolgui la situació, la Diputació de Lleida s'ha compromès a augmentar aquest any les partides per a Gósol i cobrirà les despeses de tenir un secretari municipal, que és ara per ara la qüestió més urgent. La decisió de canviar de província, en qualsevol cas, l'hauran de secundar els veïns en una consulta o enquesta en la qual l'alcalde defensa que hi participin tots els que hi tinguin casa. "Com més gent tingui veu, millor", conclou, convençut que els veïns avalaran passar a ser de Barcelona.