"El Jesús Gil de Galícia": claus per entendre Democràcia Ourensana
“És com si Santiago sencera hagués desaparegut”, repeteix Democracia Ourensana. Durant les darreres dècades, la província d'Ourense ha perdut més de 150.000 habitants, i l'envelliment de la població no augura millora. Quan un neix aquí aprèn a normalitzar-ho, com si els cartells d'“En venda” fossin part del paisatge. Però el dolor no se'n va mai: i aquest sentiment de greuge, nascut de l'abandonament, no empeny una resposta política des de l'esperança, sinó des de la provocació, des del rebuig.
Com ha pogut irrompre al Parlament gallec un personatge tan “boig”? Els que mai no han sentit a parlar de la realitat d'Ourense no deixen de preguntar-s'ho. Esquitxat per greus indicis de corrupció, Gonzalo Pérez Jácome, l'alcalde que va presumir de la lletjor del seu pessebre “per posar Ourense al mapa”, va guanyar les eleccions municipals al maig. I ara, en unes renyides autonòmiques, consagra la seva entronització local colant-se al Parlament gallec. Tanmateix, a la ciutat de les aigües calentes, a ningú no sorprèn l'esclat d'aquest guèiser.
Democracia Ourensana, la plataforma de Jácome, es defensa com un partit “ni d'esquerres ni de dretes, ourensà”, nascut per acabar amb la “intolerable discriminació” de la seva ciutat. Els titulars se centren en el personatge: l'alcalde groller i provocador que va proposar treure la ciutat de la depressió erigint un gratacel gegant; el Jesús Gil que es banya a les termes d'Ourense amb famosos cantants de trap, com si fossin el seu jacuzzi.
Tot i això, el discurs de Jácome gira sobre una idea que avui és sentit comú a la ciutat del Miño: una Galícia vertebrada sobre l'AP-9 (l'autovia que uneix Vigo, Santiago i la Corunya) és una Galícia de “dues velocitats”. Un país on la desocupació, la manca d'inversions i la despoblació no només obren una ferida dolorosa, sinó que generen un brou de cultiu per manipular nous greuges. Un deute pendent que quan es converteix en consigna política, acaba sent cooptat per l'oportunisme més groc.
Un parc aquàtic a la ciutat
És cert, els deliris faraònics de l'alcalde d'Ourense no hi caben en una columna. 4 anys abans d'arribar a l'alcaldia, la proposta estrella de Jácome era construir un parc aquàtic enorme. No, tampoc no és mentida: i per donar-se a conèixer, sobrevolava un dron per la ciutat explicant quins edificis enderrocaria per construir-lo. Però, quan el fum de les seves cridaneres performances es dissipa, una gran part de l'electorat es queda amb el lema d'"Ourense Primer". Mentrestant, anys d'impunitat escandalosa garanteixen una “butlla” generosa a la seva presumpta corrupció.
Analitzant les protestes recents del camp al llarg d'Europa, el politòleg Daniel Guisado advertia com els “llocs que no importen” s'estan convertint en el detonant d'importants explosions de descontentament. Tot i això, el que no ens van ensenyar ni el Brexit ni Le Pen, no semblem estar-ho aprenent del constant esclat de noves i “desbaratades” formes d'indignació política. Avís per a navegants: no es tracta de pensar si estem “vacunats” davant del que pateixen altres, sinó d'atendre les nostres pròpies malalties. Estan segurs que cap dolor subterrani pot irrompre a les següents eleccions nacionals de Catalunya?
