González-Trevijano, el breu: nou president per set mesos al Constitucional

MadridPedro González-Trevijano, escollit aquest divendres nou president del Tribunal Constitucional (TC), té per costum escriure sentències, que són necessàriament textos llargs, argumentats i complexos. Però aquest catedràtic en dret constitucional considera que les seves reflexions sobre dret constitucional també poden exposar-se sintèticament en forma d’aforismes, i així ho va fer al llibre El purgatorio de las ideas (Galaxia Gutenberg, 2016). “El dret va lligat al més fort. La Justícia, a la veritat i els valors” o “La independència o és radical o no és res. No s’és independent a temps parcial”, són algunes de les màximes de caràcter jurídic que apareixen a l’obra i que van merèixer l’atenció d’Enrique Arnaldo, polèmic nou magistrat del TC, que va fer-ne una ressenya per a la Revista de les Corts Generals.

Ara tots dos coincideixen al tribunal de garanties, però com els aforismes, per a un període breu. González-Trevijano presidirà la institució fins al juny del 2022, quan acaba el seu mandat de nou anys. També vencerà el del nou vicepresident, Juan Antonio Xiol. El nou president va ser proposat el 2013 pel govern de Mariano Rajoy, després d’una dècada com a rector de la Universidad Rey Juan Carlos, una etapa ombrívola. Es va crear sota la presidència d’Alberto Ruiz-Gallardón a la Comunitat de Madrid i els seus màxims responsables van demostrar bona sintonia amb el PP. Ho demostra el cas del màster de l’expresidenta Cristina Cifuentes i el fet que familiars d’exdirigents del partit hi fossin contractats. Tal com va revelar Eldiario.es, la pràctica més qüestionable de González-Trevijano va ser, però, que el 2009 intentés subornar un rival en la cursa per ser rector que l’havia demandat perquè, al·legava, no podia optar a un tercer mandat.

L’afinitat amb el PP ja venia d’abans: va ser subdirector del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals –un òrgan que depèn del govern espanyol– sota el mandat de José María Aznar. Més recentment, va ser ponent de la sentència que va anul·lar el primer estat d’alarma i va ser el primer a proposar l’aval de la condemna per sedició per l’1-O. El seu llibre d’aforismes el va presentar acompanyat de Francisco Pérez de los Cobos, president d’aquell TC que el 2014 va engegar el seu paper d'ariet contra el Procés.