González i Aznar, els presidents espanyols que més poder han traspassat a les autonomies
L’expresident socialista va rubricar 1.139 acords
BarcelonaEl traspàs de mitjans i diners de l’Estat a les autonomies sempre ha generat controvèrsia política, malgrat la seva previsió constitucional i estatutària. PSOE i PP s’han tirat, tradicionalment, els plats pel cap per qui donava més, sobretot, a Catalunya i al País Basc. Ara mateix la crítica dels populars i de l’extrema dreta de Vox al govern de Pedro Sánchez és que es plega als desitjos independentistes. Tot i això, tots els presidents espanyols han avalat transferències autonòmiques, sobretot els de les primeres dècades de democràcia, en què es desenvolupava la Constitució i l’Estatut. I els que més, són dos expresidents crítics amb Sánchez i la seva política d’aliances: el primer del rànquing, Felipe González (PSOE) i el segon, José María Aznar (PP).
Sota el mandat de González és quan es va desenvolupar l’estat autonòmic. De fet, ell sol acumula més de la meitat dels traspassos que s’han fet des del 1978 a totes les comunitats autònomes –1.139 dels 2.017–. Durant la seva primera legislatura, entre 1982 i 1986, tenint una amplíssima majoria absoluta, es van fer fins a 686 transferències, molt per davant de la primera legislatura després de la democràcia, amb Adolfo Suárez amb 285 traspassos. ¿I què rep la Generalitat? Hi ha l’acord amb la Generalitat per fer efectives les competències de presons i turisme que preveia l’Estatut de Sau del 1979. També la formació professional i defensa del consumidor. En el següent mandat, el president socialista va fer 98 acords de traspassos a totes les autonomies –també tenint majoria absoluta– i en el tercer 52. La xifra es torna a disparar en l’última legislatura de Felipe González, quan depenia de CiU, amb 303 traspassos a totes les autonomies. En aquest període, Catalunya rep les facultats per gestionar el personal de l’administració de justícia, carreteres, propietat intel·lectual i cambres agràries.
Per la seva banda, Aznar va rubricar 361 traspassos de competències a les comunitats. Molts més en la primera legislatura, quan també eren claus els vots de CiU i havia signat el Pacte del Majestic. En aquest període hi ha l’assumpció per part de la Generalitat de la gestió del treball i l'ocupació que fa l’Institut Nacional d’Ocupació espanyol, i també destaquen les facultats de trànsit i medi ambient. En canvi, en la següent legislatura, quan el PP governa amb majoria absoluta, les transferències es redueixen a 82 a tot l'Estat. I a Catalunya, en particular, no hi ha cap nou traspàs. Només ampliacions d'anteriors.
L’etapa de Zapatero
A partir del 2004, amb l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero es reactiva el repartiment de poder a les comunitats i se sumen a governs autonòmics fins a 193 transferències més, sobretot concentrades en la primera legislatura. Destaca el traspàs a la Generalitat en dos àmbits que tornen a ser d'actualitat: Rodalies i, en matèria d’immigració, les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè de les persones estrangeres. Dues qüestions en les quals ara Esquerra i Junts reclamen traspassar competències en la seva totalitat.
Amb l'arrencada del Procés, Mariano Rajoy no farà cap transferència a Catalunya i, en global, en realitza 19. Pedro Sánchez, al poder a partir del 2018, en fa 20 comptant totes les comunitats, mentre que amb la Generalitat només hi ha acords per ampliar mitjans a l'administració de Justícia. Si se segueixen al peu de la lletra els acords que té el PSOE amb els independentistes, però, ara aquests traspassos s'haurien de reactivar.
