Felipe González es reivindica però promet lleialtat a Sánchez

València“Abaixaré els decibels”, avisa l’expresident del govern espanyol Felipe González després de l’arenga de José Luis Rodríguez Zapatero. No expressa cap gran entusiasme ni aplaudeix sempre que ho fan la resta dels congregats, però l’abraçada amb el secretari general actual, Pedro Sánchez, és la fotografia de la jornada al 40è congrés del PSOE. I la imatge que volia el president espanyol, flanquejat a banda i banda a primera fila pels anteriors secretaris generals, també Joaquín Almunia. Allunyat de la direcció socialista els últims anys per diverses discrepàncies, entre les quals sobre l’abordatge del conflicte català, ahir González va contribuir a la imatge d’unitat que el PSOE vol exhibir en aquest conclave. “Passo a saludar”, adverteix, però.

Va ser un retrobament més aviat fred, i ho reflecteix l’escena que va tancar l’acte d’inauguració del congrés. Després de la seva intervenció, que va ser l’última, Sánchez, Zapatero i Almunia van pujar a l’escenari i picaven de mans amb una imatge d’Alfredo Pérez Rubalcaba projectada de fons - tot homes-. González no s’hi va afegir fins que va acabar de mirar el rellotge i es va col·locar bé l’americana, amb posat seriós. En acabat, va marxar. Això sí, en la seva última frase va firmar la treva. “La meva lleialtat és amb un projecte polític que vaig encapçalar durant 23 anys com a secretari general, durant 13 i mig com a president del govern i que ara encapçales tu, Pedro Sánchez. Endavant i gràcies”.

“No interfereixo, només opino”

El president espanyol havia cultivat la presència de González al congrés de València recuperant el contacte amb ell els últims mesos. El líder del PSOE va aconseguir que li fes costat davant la militància, un lleuger respir, però l’expresident espanyol va voler reivindicar la veu pròpia. “Em sento lliure perquè dic el que penso. I em sento responsable perquè penso el que dic”, va afirmar, i es va dirigir directament a Sánchez. “Estimuli la llibertat d’expressar-se críticament i la responsabilitat de pensar el que es diu. Així es construeix un gran partit que representi la societat”, va dir. La rematada la va deixar per al final del discurs: “El secretari general sap que no interfereixo. Estic disponible. Ni tan sols pretenc que es tingui en compte el que opino. Només ho faig de bona fe i dic el que crec que s’hauria de fer quan m’ho pregunten”, es va justificar.

L’assistència dels expresidents tenia una clara lectura de reivindicació de les etapes en què el PSOE ha governat a Espanya. També dels orígens del partit, reflectida en l’aparició en holograma del fundador, Pablo Iglesias. El PSOE volia traçar un fil de continuïtat d’aquestes diferents èpoques i, amb el lema Avancem, subratllar que sota els seus mandats s’han produït avenços en la societat. L’organització va preparar un vídeo en el qual es feia un repàs de lleis aprovades i fites dels governs del PSOE. Alhora, el lema també és una empenta a la presidència de Sánchez. No era difícil que González i Zapatero recuperessin el seu propi llegat i el van complementar amb un missatge en clau de futur. El president del govern de l’Estat entre el 1982 i el 1996 es va mostrar “orgullós del règim del 78”, però va apostar per “repensar el pacte mirant el futur i no el passat”.

El contrast entre les intervencions dels dos expresidents va ser perceptible, amb Zapatero pronunciant un discurs més alineat amb la línia oficial. “Avui és un dia per reconèixer la ingent tasca transformadora de Felipe González per a Espanya durant el seu període de govern”, va dir el cap de l’executiu entre el 2004 i el 2011, que després va passar a aplaudir a Sánchez l’acord europeu pel fons de 140.000 milions. “D’aquest congrés sortirem a guanyar els pròxims cicles electorals a Espanya. Tenim un govern i un president que només pensen en l’esdevenir d’Espanya i la decència d’aquest país”, va remarcar.

Nova direcció

L’horitzó electoral s’albira com el principal objectiu del PSOE a mitjà termini, un cop superat l’equador de les legislatures autonòmiques i quan l’estatal s’encamina cap a la segona meitat. La remodelació del govern espanyol del juliol entronca ara amb la renovació de l’executiva al partit. Compta amb 42 membres -60% dones i 40% dones- liderats per la vicesecretària general, Adriana Lastra i el secretari d'organització, Santos Cerdán. Cristina Narbona es manté com a presidenta i Felipe Sicilia relleva Óscar Puente com a portaveu. Destaca l'entrada de sis ministres: cinc dones -Diana Morant, Carolina Darias, Isabel Rodríguez, María Jesús Montero i Pilar Alegría- i Félix Bolaños, que serà el secretari de reforma constitucional i nous drets.

En representació del PSC hi haurà quatre persones. Més enllà d’Eva Granados com a portaveu al Senat, que n'és membre nata, hi entren el sindicalista Manuel García Salgado -com a vocal-, el waterpolista Víctor Gutiérrez i la diputada al Congrés Montse Mínguez.

Sánchez basteix una direcció afí, per bé que l’oposició del sector que liderava Susana Díaz ja s’ha anat dissipant els últims anys. El president valencià, Ximo Puig, que havia donat suport a l’exlíder andalusa, ha acollit i presidit el 40è congrés, en un nou símbol d’unitat interna. Precisament, Díaz va ser una de les més buscades ahir al matí en l’arrencada del conclave, al qual va arribar “com una més”. L’expresidenta de la Junta ha perdut la quota de poder orgànica a escala estatal i autonòmica -i també la institucional-, ha firmat la pau amb el secretari general i ha anat a parar al Senat.

Qui també ha quedat relegat, de manera diferent però no menys abrupta, és José Luis Ábalos, fins fa poc número 3 del partit i ministre de Transports. L'encaix que li ha trobat Sánchez és al comitè federal, un òrgan amb 107 membres. Ahir va acudir al congrés a “viure’l” i “disfrutar-lo”, sense “cap actitud”. Amb més o menys entusiasme dels líders d’etapes anteriors i de més actuals, Sánchez ha imposat la pau al PSOE.