Giró ultima els comptes del 2022 per a mitjans d’octubre

BarcelonaMés enllà del president de la Generalitat, el conseller d’Economia és el membre del Govern amb més capacitat d’influir en les polítiques de l’executiu. És a Jaume Giró a qui tots els consellers han hagut de traslladar les seves peticions al llarg de tot l’estiu per tirar endavant els seus projectes i és Giró qui haurà de modular els seus reclams per quadrar el pressupost de la Generalitat del 2022. Un procés no sempre pacífic ni amb els consellers del mateix color. Demà s’acaba el termini perquè els departaments passin a Economia les memòries de tots els seus programes de despesa, les inversions reals, les subvencions i la memòria d’arrendaments i compres d’immobles. Prèviament, ja li van donar la previsió d’ingressos i de les polítiques que variaran respecte als comptes aprovats el 2020. Amb aquesta informació, Economia té deu dies sobre el paper, fins al 10 d’octubre, per presentar el projecte de pressupostos. Ara bé, aquest és un límit legal que no es compleix mai -la majoria de governs no hi arriben i ho presenten més endavant- i fonts d’Economia reconeixen que probablement els presentaran a la segona quinzena d’octubre. El que sí que asseguren és que els treballs estaran enllestits perquè entrin en vigor el gener del 2022. Si és que el Govern -després de la crisi amb la CUP en el debat de política general- aconsegueix un soci al Parlament que li doni suport.

Sostre de despesa

Tal com va anunciar el president, Pere Aragonès, en el seu discurs en el debat de política general, es preveu un augment de 3.500 milions d’euros respecte al pressupost aprovat el 2020, en ple esclat de pandèmia del coronavirus. Això s’haurà de concretar aviat -abans d’aprovar el projecte de pressupostos- en la fixació per part del Govern del sostre de despesa no financera i no finalista de la Generalitat. En el cas del 2020 va ser de 26.952 milions d’euros. ¿D’on sortiran aquests diners? Segons fonts d’Economia, d’un augment dels ingressos de la Generalitat provinents de la recuperació de l’activitat econòmica després de la crisi del covid-19, de bestretes de l’Estat per l’aplicació del sistema de finançament -el ministeri d’Hisenda preveu un augment del 6%-, de la possibilitat de fer un dèficit de fins al 0,6% -la Generalitat havia demanat augmentar-lo fins a l’1,1%- i dels fons europeus. Amb tot això, segons Economia, els números haurien de quadrar. Descarten una pujada d’impostos -estudien, en tot cas, abaixar-los a les rendes més baixes- i només preveuen desenvolupar els tributs ambientals que preveu la llei del canvi climàtic.

Ara bé, amb els recursos que no podrà comptar el Govern seran els anomenats fons covid de l’Estat; uns diners extraordinaris que han servit a l’executiu català per fer front a la pandèmia el 2020 -segons el ministeri, Catalunya va rebre 3.165,55 milions d’euros- i també el 2021 -quan va comptar 2.160,99 milions d’euros-. Tant Aragonès com Giró han reclamat a l’Estat que aquests fons es converteixin en estructurals per a sanitat, però tot apunta que la Moncloa ho ha declinat de cara al 2022; una decisió que deixa en una situació difícil la conselleria de Salut, el pressupost de la qual encara s’està negociant: el Govern ha promès que augmentaria 5.000 M€ en cinc anys. “L’acord de legislatura es va fer pensant que comptarien amb els fons covid”, lamenta una font de l’executiu que no amaga que la decisió de l’Estat és un cop dur per als comptes.