Giró inclou el PSC entre els socis potencials per aprovar els pressupostos
El Govern esbossa uns comptes expansius amb un un 10,3% més de marge de despesa que l'any passat
BarcelonaEncara que l'eix nacional sigui el que ara mateix turmenta el Govern per la desunió independentista de la Diada, l'eix econòmic també tindrà la seva quota de protagonisme aquesta tardor de la mà de la negociació dels pressupostos de la Generalitat del 2023. Aquest dimarts el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha comunicat una de les xifres sobre les quals es construiran els nous comptes: el sostre de despesa no financera. El marge que el Govern tindrà per gastar s'elevarà fins als 33.113 milions d'euros, un 10,3% més que l'any passat. La xifra permet a l'executiu assegurar que els comptes seran "expansius" i, així, atraure els socis parlamentaris per aprovar-los que ara mateix no té.
Per fer-ho solemne, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha comparegut després del consell executiu per comunicar la xifra. Segons ell, la principal derivada d'aquest sostre –el més elevat de la història– permetrà al Govern fer "uns pressupostos expansius que creixeran com feia molt temps que no creixien". Una manera de garantir que no hi haurà retallades pressupostàries malgrat la crisi que tothom espera per aquest hivern i que Giró no ha amagat. Tot i això, s'ha mostrat convençut que en cap cas arribarà als nivells de la crisi que va esclatar el 2008 amb la implosió de Lehman Brothers.
Amb el marc pressupostari definit, ara el principal maldecap de l'executiu és trobar un soci per aprovar els comptes. Descartada la triple dreta –Cs, PP i Vox–, l'executiu està en mans de la CUP, els comuns o, també, el PSC. Giró ha comptat amb els tres, amb els quals assegura que ja hi ha hagut reunions, tot i que els cupaires s'han autodescartat i tant ERC com Junts s'oposen a un acord amb els socialistes, que fa temps que ofereixen mà estesa. La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha celebrat la "predisposició" del conseller, però precisament li ha demanat "sinceritat" i que aclareixi si va "de debò" en la negociació amb ells. "Que no ens maregin", ha afegit. Giró s'ha limitat, però, a no assenyalar en públic cap soci predilecte amb l'argument que, perquè vagin bé les converses, no pot entrar en detalls. Per a ell, en tot cas, la prioritat és que Catalunya tingui comptes, sobretot davant l'hivern difícil que s'acosta.
Junts trencarà el Govern?
Però el conseller no només ha hagut de donar explicacions econòmiques, sinó que també ha hagut d'abordar un dels principals problemes que té el Govern: la falta de cohesió i l'amenaça de Junts –el partit de Giró– de sortir de l'executiu si ERC no canvia de rumb. En definitiva, que està en joc si serà Giró el que piloti de nou aquesta tardor la negociació dels comptes o, per contra, ho haurà de fer un conseller republicà perquè Junts ja serà fora de l'executiu. El conseller ha fet equilibris.
Després de nombroses preguntes sobre la matèria, de les paraules de Giró es desprèn que ell és partidari que el seu partit segueixi governant. "Jo el que vull és que arribem a un acord amb ERC. Crec que és el que vol la immensa majoria de la gent que em vaig trobar a la Diada", ha dit. Si la presidenta del partit, Laura Borràs, va dir ahir que era "perfectament possible" que es produís aquest trencament, avui Giró hi ha aportat un matís: "Igual que és possible que Junts deixi el Govern, també és possible que no el deixi". Sigui com sigui, ha considerat que el resultat final l'haurà de decidir la militància a través d'una consulta. Ara bé, si vol comptar amb els comuns com a socis dels pressupostos, des d'avui ha de saber que aquest partit preferiria negociar-los amb algú altre, informa Roger Palós. "Seria una bona notícia per a Catalunya que Junts deixés el Govern", ha dit aquest dimarts el portaveu dels comuns, David Cid.
El major marge de despesa anunciat pel conseller Giró s'explica perquè el Govern ha vist com aquest any augmentaven les bestretes que li transfereix el govern espanyol en 2.323 milions i també perquè ha tingut una liquidació positiva de 1.980 milions respecte les bestretes del 2021. És a dir, que l'any passat l'Estat li va transferir menys recursos dels que li pertocaven i ara abonarà la diferència. La recaptació d'impostos entre cedits i propis creixerà en 381 milions, mentre que aquest any no es podrà comptar amb els 500 milions extra de l'any passat per una aplicació indeguda de l'IVA el 2017. Fetes les sumes i les restes, els ingressos finacers no finalistes extres pugen fins els 4.168, però se li ha de descomptar un conjunt de preceptes, entre ells els interessos del deute (743 milions), fins a quedar-se en els 3.098 milions d'augment final d'aquest sostre de despesa.