Les giragonses en la causa de Trapero: de la rebel·lió a l'absolució
La Fiscalia havia passat de demanar presó provisional a plantejar l'alternativa de la desobediència
MadridLa vida de Josep Lluís Trapero va canviar el 22 de setembre de 2017 quan el fiscal general de l'Estat en aquell moment, José Manuel Maza, va presentar una querella per sedició contra ell, la intendent Teresa Laplana i els líders de l'Assemblea i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Cinc dies més tard la titular del jutjat d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional -ara magistrada de la sala segona del Tribunal Suprem-, Carmen Lamela, l'admetia a tràmit. Començava una causa que seria la llavor de l'allunyament de Trapero de la cúpula dels Mossos -al cap d'un mes seria destituït amb el 155-, i que el portaria a un discret segon pla. En aquests gairebé tres anys des que la justícia va actuar contra ell fins ara, que s'ha publicat la sentència, el major del cos no ha trepitjat la presó tot i les peticions de la Fiscalia, però ha conviscut amb unes acusacions de sedició i rebel·lió que comportaven un càstig que ara ha quedat en una simple absolució.
L'1-O, un nou episodi sobrevingut a la causa
El 6 d'octubre de 2017, juntament amb Sànchez i Cuixart, Trapero va acudir a l'Audiència Nacional disposat a declarar pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia. Tan bon punt va començar la vista, Lamela va ordenar que les parts se citessin deu dies més tard, atès que la Fiscalia volia incorporar un nou informe de la Guàrdia Civil que documentava la jornada del referèndum de l'1 d'Octubre, teòricament fora de la causa. El 16 d'octubre Sànchez i Cuixart ingressaven a Soto del Real i Trapero se'n lliurava, malgrat la petició del ministeri públic.
Al major se l'investigava encara només pel 20-S, però ja va respondre preguntes sobre el referèndum. El mes de novembre el Govern i la mesa del Parlament també van desfilar per l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, i el dia 24 d'aquell mes el jutge instructor de l'alt tribunal, Pablo Llarena, va incorporar Sànchez i Cuixart a la macrocausa. En quedava fora la part que afecta Trapero i Laplana, de manera que a l'Audiència Nacional se seguia amb el procediment judicial contra els Mossos. Llarena va interpretar que es podien investigar per separat, per bé que el relat acusatori era el d'una rebel·lió per fer la independència unilateral integrada per quatre potes, una de les quals era el paper de la policia catalana.
No és fins al 19 de febrer que a Trapero se li va atribuir un segon delicte de sedició, ara ja sí per l'1-O. El major del cos va acudir de nou a l'Audiència Nacional per prestar declaració i la Fiscalia, novament, va demanar el seu ingrés a presó provisional. La magistrada instructora va tornar a denegar-ho. Uns dies més tard, el 28 de febrer, Lamela citava com a investigats l'ex director general dels Mossos Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig, a qui va atribuir un delicte de sedició també pel referèndum. En un temps rècord, el 5 d'abril dictava la interlocutòria de processament contra els quatre investigats i, a banda dels dos delictes de sedició per a Trapero, i un per a Soler, Puig i Laplana, va incloure també el d'organització criminal.
La Fiscalia puja a rebel·lió
La Fiscalia va esperar que Llarena també tanqués la seva instrucció per presentar conjuntament les conclusions de la causa del Procés i la dels Mossos. El 2 de novembre de 2018, un any després del primer ingrés a presó dels exconsellers del Govern, va donar a conèixer l'anàlisi provisional dels fets i les peticions de pena, i va aprofitar per corregir les contradiccions que s'estaven donant: es parlava de rebel·lió al Suprem i de sedició a l'Audiència Nacional. El ministeri públic, doncs, va apujar l'acusació de Trapero, Soler i Puig a rebel·lió i demanava per a ells 11 anys de presó.
El futur judicial del major dels Mossos, però, estava fortament condicionat pel que decidís el tribunal que presidia Manuel Marchena, que el 14 d'octubre de 2019 va emetre la sentència contra el judici del Procés. La valoració com a sedició d'uns fets compartits en les dues causes va provocar que, inevitablement, la Fiscalia hagués de repensar la seva acusació de rebel·lió. De tota manera, el 20 de gener d'aquest any 2020, en el primer dia de judici, els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo van remarcar que encara no era el moment processal per fer la modificació, i van mantenir la rebel·lió. El 8 de juny, un cop passada la primera fase del coronavirus i amb la represa de la fase final del judici oral, els fiscals van anunciar que rebaixaven a sedició, tot i mantenir altes penes de presó -10 anys-. La gran novetat va ser, però, que proposessin l'alternativa de la desobediència com a últim recurs perquè el cas Trapero no acabés amb l'absolució. Una via que, tal com s'ha demostrat aquest 20 d'octubre de 2020, no ha funcionat: el tribunal ha descartat tots els delictes.
