La giragonsa semàntica de Llarena: no és el mateix 'violència' que 'actuar violentament'

MadridPablo Llarena reconstrueix, en la seva interlocutòria de processament a 25 polítics i líders de la societat civil independentista, un presumpte relat jurídic que es remunta fins al 2012, amb la victòria d'Artur Mas a les eleccions al Parlament, i que pretén presentar una "minuciosa ideació" d'una estratègia de confrontació amb l'Estat. Tot i que la majoria de fets que es descriuen eren públics i notoris, i no van ser perseguits en el seu moment per la justícia penal -des de la creació del Consell Assessor per la Transició Nacional, la publicació del 'Llibre blanc de la transició nacional' o l'aprovació de resolucions al Parlament-, segons el relat de Llarena, formaven tots ells part d'una conxorxa perfectament organitzada i que s'enquadra en els delictes de rebel·lió, desobediència i malversació.

En 69 folis, el jutge del Tribunal Suprem fa un relat minuciós de tots i cadascun dels esdeveniments principals de la política catalana, amb especial atenció als fets del 20 de setembre davant del departament d'Economia -on descansa la seva justificació per veure la violència necessària per al delicte de rebel·lió-, i al referèndum de l'1 d'octubre. Però Llarena ha d'invertir molts folis en justificar la giragonsa que el porta a atribuir aquesta violència als encausats. El magistrat admet que la jurisprudència del Suprem "caracteritza la violència per la seva naturalesa física, per la seva manifestació personal i per la seva idoneïtat". És a dir, la violència ha de ser "amb caràcter físic", exigeix "l'ús de la força" i ha de ser exercida contra "una persona". A més cal que tingui "la intensitat suficient com per doblegar la voluntat d'aquell contra qui es dirigeix".

Retòrcer el diccionari

Cap d'aquests supòsits es dona en el relat del magistrat, que com a violents indica només la "capacitat intimidatòria" de les masses congregades el 20-S, apunta que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van situar-se sobre dos cotxes de la Guàrdia Civil i descriu detalladament la situació dels policies ferits en el referèndum de l'1-O (responsabilitza els congregats davant dels col·legis d'aquesta violència).

La giragonsa de Llarena és semàntica. Com que els fets no s'enquadren en aquesta definició, estableix una diferència entre 'violència' i 'actuar violentament', que és "qui ho fa de manera violenta, la qual cosa no presenta un contingut típic plenament coincident amb actuar amb violència". Un retorciment del diccionari que assumeix que l'adverbi 'violentament' té un contingut diferent al substantiu 'violència'. Això, tot i que el diccionari de la RAE descriu 'violentament' com "de manera violenta", sense més addicions.

Segons el jutge, però, "actuar violentament" escapa de la definició clàssica de violència que es fa servir als jutjats i sí que permet "projectar-se sobre les coses materials". En el relat dels fets, Llarena justifica aquesta presumpta violència amb els fets del 20-S, en els quals la "multitud va actuar com una massa de força" que va "destrossar els vehicles policials i va atacar béns personals", i va més enllà i assegura que els actes van "restringir la capacitat d'actuació com a conseqüència de l'ús de la força", i ho compara amb "la presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire".

El magistrat admet que la violència no estava "ideada des del principi com a instrument per a la consecució de la independència", tot i que apunta que cal seguir investigant-ho, sí que van "acceptar el risc d'una violència clarament representable" en el fet d'animar la gent a manifestar-se tot i el desplegament de les forces policials. És a dir, de nou, i com ja va fer en altres interlocutòries, Llarena responsabilitza de la violència policial els que en van ser víctimes.

S'oblida d''Enfocats'

El document 'Enfocats' s'havia convertit en el principal element de prova a la majoria d'interlocutòries emeses per Llarena fins ara. El jutge descansava la justificació de la participació dels encausats en el procés de rebel·lió en les anotacions trobades en aquest 'powerpoint' a casa del número dos d'Oriol Junqueras a la conselleria d'Economia, Josep Maria Jové. La debilitat d'aquesta prova havia sigut posada en relleu per les defenses en diverses ocasions. Llarena pràcticament se n'oblida en la interlocutòria de processament i situa en canvi el 'Llibre blanc' elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional com la pedra de toc que inicia el Procés, i que descriu els passos posteriors, que justifiquen parlar d'una acció prevista i coordinada. Les referències a 'Enfocats' es limiten ara a tres mencions als peus de pàgina.

Procés "latent"

El jutge també argumenta que el Procés podria estar "latent" tot i l'aplicació del 155 i afirma que cada cop ho està "amb més nitidesa", en un argument que sembla anar dirigit a posar més llenya al foc en el risc de reiteració delictiva, que pot justificar el manteniment o ingrés a la presó provisional dels encausats. Segons el relat de Llarena, els fets interromputs per la suspensió de l'autonomia "semblen pendents de represa un cop es recuperi el ple control de les competències autonòmiques", i ho justifica afirmant que el 'Llibre blanc' ja preveia una segona onada de desobediència després de la suspensió de l'autonomia.