Un gestor de Joan Carles I admet l'origen opac dels 64 milions d'euros del rei emèrit
La Moncloa desvincula Felip VI dels assumptes del seu pare i recorda la "presumpció d'innocència"
BarcelonaA Joan Carles I, rei emèrit d'Espanya, se li acumulen els problemes sobre les seves finances opaques. El punt d'atenció ara mateix són els 64 milions d'euros que el 2008 va ingressar a la banca Mirabaud a nom de la fundació Lucum, de la qual ell era el beneficiari. De fet, avui El Confidencial publica un document que ho acredita, on s'hi pot veure la firma del rei emèrit en un acord firmat l'any 2011 i on també s'hi especifica que l'actual monarca n'és el segon beneficiari. La nova polèmica, publicada pel diari digital El Español, és que el gestor del rei emèrit que es va encarregar de l'operació, Arturo Fasana, va admetre el 2018 davant del fiscal suís que investiga el cas que no hi ha cap document oficial que acrediti l'origen dels diners i que no tenia constància que Joan Carles I els hagués declarat a Espanya. "Que jo sàpiga no, li hauria de preguntar a ell", va dir Fasana al fiscal segons es desprèn de la seva declaració.
Així, Fasana admet que no pot demostrar que els 64 milions d'euros siguin un regal a Joan Carles del difunt rei de l'Aràbia Saudita Abdal·lah bin Abdulaziz al-Saud. Aquests mateixos fons van ser transferits el 2012 en un compte de la llavors amiga del rei, Corinna Larsen, a les Bahames. La falta d'un document oficial sobre l'origen dels diners alimenta les sospites que no fossin una donació com a tal sinó fruit de comissions. És el que investiga la justícia suïssa i el que també investigarà la Fiscalia del Tribunal Suprem.
El fiscal que el 2018 va interrogar Fasana, Yves Bertossa, considera que el gestor del rei emèrit no va prendre "totes les mesures necessàries" per assegurar que els fons fossin "d'origen legal" i vincula els diners a les comissions de l'adjudicació de les obres de l'AVE entre les ciutats saudites de Medina i la Meca, que van realitzar empreses espanyoles amb la mediació del rei emèrit. La sospita és que les empreses haurien abonat una comissió per pagar l'ajuda del rei en l'obtenció d'aquest macroprojecte, adjudicat el 2011 per 6.736 milions d'euros.
Fasana va argumentar davant del fiscal que va creure que era un regal perquè no només li va dir el monarca espanyol, sinó també el llavors ambaixador de l'Aràbia Saudita als Estats Units, Adel al-Jubeir. El gestor afirma que li va assegurar que era un "pur regal" i no li va parlar de quantitats. Fasana va explicar davant del fiscal que ell imaginava que es tractaria de 5 o 10 milions de dòlars però que van acabar sent 100 –64 milions d'euros–. Fasana i un advocat del rei, Dante Canónica, van acabar creant la fundació Lucum amb la finalitat exclusiva de "gestionar" aquests diners. Finalment, el gestor va comunicar el número de compte a Al-Jubeir i es va fer la transferència.
Sense documents i sense preguntes
En l'interrogatori del 2018, el fiscal també va preguntar a Fasana si el rei emèrit se sentia incòmode amb aquells diners, tenint en compte les dificultats econòmiques que llavors, el 2008, Espanya travessava. El gestor li va exposar que en alguna ocasió el rei emèrit li havia parlat de "la difícil situació econòmica d'Espanya", però mai li va compartir les seves "sensacions" sobre la seva situació personal "molt més acomodada". El relat que fa Fasana és una fotografia de com, almenys 10 anys enrere, funcionaven els bancs suïssos amb les grans fortunes d'origen tèrbol. El gestor admet que amb els 64 milions d'euros no van caldre documents oficials. El banc Mirabaud es va limitar a "prendre nota de la quantitat" i no va fer "més preguntes".
A Espanya, la situació de Joan Carles s'ha complicat en la part judicial, però no en la política. Pel que fa la primera, la Fiscalia del Suprem va anunciar a principis de juny que l'investigaria. Respecte a la segona, el Congrés ha rebutjat sistemàticament impulsar una comissió d'investigació sobre la monarquia. Hi han votat en contra el PSOE, el PP i Vox, però el vot dels socialistes ha sigut el decisiu.
La Moncloa ha volgut llançar aquest dimarts un missatge de suport a Felip VI. Tant la ministra portaveu, María Jesús Montero, com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, han desvinculat la investigació al rei emèrit del seu fill i han recordat que mentre no hi hagi una sentència cal defensar la "presumpció d'innocència". Montero ha insistit que es tractava de qüestions "individuals" perquè el cas no esquitxi tota la Corona, i ha recordat que Felip VI va renunciar a una possible herència, informa Mariona Ferrer i Fornells.