Gestació subrogada, el debat tabú que divideix els partits

BarcelonaEl debat al voltant de la gestació subrogada comença ja amb la seva denominació. Ventres de lloguer és com l’anomenen els que s’hi oposen i argumenten que dir-ne d’una altra manera és blanquejar-la. Els que defensen aquesta pràctica -en què una dona gesta el fill d’una altra persona, o d’una parella- l’equiparen a una tècnica més de reproducció assistida i consideren “insultant” parlar de ventres de lloguer.

Cada cop més parelles recorren a aquesta tècnica, que no és legal a Espanya però sí als Estats Units, Canadà o Ucraïna. Els problemes de fertilitat -físics o estructurals- i les restriccions de les adopcions expliquen l’augment de la demanda malgrat el seu elevat preu. No hi ha dades oficials, però les agències especialitzades calculen que ja han nascut entre 10.000 i 15.000 ciutadans espanyols mitjançant la gestació subrogada, més d’un miler de nadons a l’any, una xifra que supera el nombre d’adopcions internacionals.

El tema divideix la societat i, de retruc, els partits polítics, que han acabat la legislatura definint les seves postures després d’intensos debats interns. Ciutadans abandera en solitari la defensa d’un model de gestació subrogada “lliure i altruista” que admetria, però, una compensació econòmica per les despeses que se’n puguin derivar. L’esborrany de proposició de llei que va registrar l’any passat -i que va quedar congelat- inclou també certs condicionants, com que la gestant sigui major de 25 anys, hagi tingut prèviament almenys un fill i tingui una situació familiar i econòmica estable per evitar que la gestació subrogada es converteixi en una font d’ingressos. Finalment, tant PSOE i PP com Podem, que no tenien posicions unànimes en les seves files -i per això alguns sectors demanaven donar llibertat de vot als diputats-, van acabar rebutjant la iniciativa mentre que ERC, PNB i PDECat es van mostrar disposats a estudiar la proposta. Els defensors de la subrogació al·leguen que regular-ho protegiria les dones que altruistament es prestin a gestar, i n’hi ha que proposen un banc públic de gestants regulat per Sanitat.

Pressió durant la campanya

Aquesta és també una guerra de lobis. El feminisme s’ha erigit en abanderat de la lluita contra la gestació per subrogació. La Xarxa Estatal Contra el Lloguer de Ventres busca fer front a associacions com Són els Nostres Fills, que porta anys lluitant pel reconeixement d’aquesta pràctica. Els primers, coincidint amb la campanya electoral, s’han unit a Stop Ventres de Lloguer i a No somos vasijas per publicar un manifest en què exigeixen als partits que no donin suport a la regulació de la gestació per subrogació perquè és una pràctica “d’explotació reproductiva de la dona” que vulnera drets essencials i suposa una “cosificació de la dona i el nadó”.

I no és només un debat polític i social, també és ètic. El passat mes de febrer, l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona s’hi va posicionar clarament en contra considerant que suposa una “mercantilització del cos humà”. Al seu parer, admetre el lliure accés a la gestació subrogada obre les portes a situacions d’explotació de la dona i el nen. I va fer una crida a no confondre “el desig” de tenir nens amb “el dret” a tenir-los. En aquest sentit, va demanar orientar aquest desig a través de la reproducció assistida i l’adopció, raó per la qual va demanar “simplificar els processos d’adopció”.

Ara mateix la gestació subrogada no és legal a Espanya, però es pot viatjar a països on sí que ho és i tornar amb l’infant. Això genera problemes per determinar qui són els pares legals del nen i inscriure’l al registre. Ara mateix hi ha al voltat de seixanta parelles espanyoles atrapades a Ucraïna que no poden tornar amb els seus fills perquè el ministeri de Justícia no permet inscriure els nadons nascuts per aquest procediment. En el que sembla que hi ha acord és que calen mecanismes legals perquè aquests nens no quedin desemparats. A Europa, actualment, només hi ha tres països que admeten expressament la maternitat subrogada -Portugal, el Regne Unit i Grècia-, mentre que la resta o bé la prohibeixen o no la regulen.