Germà Gordó: un conseller que viu entre Casp i Pau Claris

BarcelonaCorria l'estiu del 1996. Potser el 1997. Un grup de joves convergents estan reunits a la casa dels pares de Marc Puig -ara director de comunicació i atenció ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona- i n'hi ha un que pren la paraula. "Escolteu, escolteu! Us estic mirant i què veig? Tu ets cap de gabinet, i tu també. I tu ets director general, i tu diputat, i tu subdirector general, i tu regidor, i tu cap de servei, i tu cap de gabinet... Escolteu bé: nosaltres, els que estem aquí reunits, d'aquí deu anys hem d'estar dirigint aquest país. Per collons hem de guanyar i estar dirigint aquest país. Vull que us ho poseu al cap".

Qui fa aquesta arenga als seus coreligionaris és Germà Gordó (la Pobla de Segur, 1963), conseller de Justícia i membre il·lustre del pinyol, la denominació que servia per definir la guàrdia pretoriana d'Artur Mas en els durs anys d'oposició al tripartit. L'escena de la platja de la Fosca -on els pares de Puig tenien la casa estival- la relata el periodista Francesc-Marc Álvaro a Ara sí que toca!, en què es narra el procés de successió de Jordi Pujol. Gordó va jugar un paper rellevant en el desenllaç i a hores d'ara segueix sent un dels homes més pròxims a Mas. No ho ha deixat de ser, des de l'ombra, durant més d'una dècada, ja sigui des del partit com a gerent o des de l'executiu, fins fa poc com a secretari del Govern.

Abanderat del diàleg?

Acostumat a la foscor, aquesta setmana ha tingut tots els focus a sobre. Tot per culpa de -o gràcies a- una conferència al Fòrum Europa en què va proclamar que la consulta sobiranista no es podria fer si no era d'acord amb l'Estat. Més d'un dirigent convergent es va posar les mans al cap per aquesta frase, i al Govern la sensació de "sorpresa" -en paraules d'un conseller- era evident. "No havia avisat del contingut de la seva intervenció", assegura un membre del Govern. La discreció sempre havia estat una constant en la seva carrera política.

Una carrera que l'ha dut a la conselleria de Justícia, que protocol·làriament és l'última de les carteres del gabinet català. Passa part de la seva jornada al despatx de la conselleria, situat a la cruïlla entre Casp i Pau Claris. El primer carrer simbolitza el pacte -en referència al compromís de Casp- i el segon evoca la figura històrica que va proclamar per primera vegada la República Catalana. Gordó va fer aquesta metàfora en la seva polèmica intervenció, però la seva crida al diàleg la va sepultar informativament.

¿La seva insistència en la consulta pactada indica que ha aparcat el sobiranisme? "El Germà és un independentista de pedra picada. És l'encarregat de Països Catalans del partit!", exclama un alt dirigent de CDC. Algunes veus apunten, això sí, que el fet que ocupi la conselleria de Justícia ha fet que redueixi marxes. "És un dels que més seriosament s'ha pres la crida al diàleg del president", assegura el seu entorn. Però totes les fonts consultades asseguren que no s'ha desviat ni un pam del seu sobiranisme. "Encara que dilluns ens donés un ensurt", admet un dirigent.

Socialcristià i de la JNC

Durant la travessa pel desert, Gordó duia la sala de màquines de CDC. Abans havia passat pel departament d'Agricultura -com a secretari general-, pel de Salut -com a responsable de relacions institucionals-, pel d'Ensenyament i per la gerència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). De tarannà "conservador" per uns, "socialcristià" per d'altres que el coneixen bé, va ser un dels encarregats de posar en marxa la Fundació Persona i Democràcia Joaquim Xicoy, que agrupa democristians de CDC i crítics d'Unió.

De més jove, i juntament amb Jordi Martí -home de la confiança de Xavier Trias i company seu a la JNC-, va tirar endavant la plataforma Barcelona 2020, de la qual encara és director general. Barcelona 2020 també era el nom d'un equip de futbol sala que agrupava cadells convergents com Gordó, Marc Puig, Jordi Martí, Carles del Pozo -actual gerent de CDC- i un germà de Felip Puig. Un grup que va influir en la successió de Pujol i que ara està "dirigint el país", precisament el que volia Gordó aquell dia d'estiu de finals dels noranta en què s'adreçava als seus. Ara, entre Casp i Pau Claris, Gordó tasta el poder amb més focus que quan era secretari del Govern i va ser clau en les gestions per fer realitat Barcelona World.