La Generalitat reprèn les relacions formals amb el govern espanyol
La consellera Vilagrà i el ministre Bolaños es veuran aquest dimecres a Madrid
BarcelonaAmb l'esclat del Catalangate, la indignació de la Generalitat va fer que anunciés la congelació de les relacions amb la Moncloa fins que el govern espanyol hagués donat explicacions i depurat responsabilitats pel cas d'espionatge massiu a l'independentisme. Malgrat que aquesta congelació no es va complir mai al cent per cent, les relacions es reprendran formalment aquest dimecres a la Moncloa amb una reunió entre la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. La Generalitat acudirà a la cita amb un únic punt a l'ordre del dia: "Abordar el bloqueig" en les relacions entre els dos governs arran del cas Pegasus. Un bloqueig que posa en perill la gran estratègia de fons del president Aragonès aquesta legislatura, que és la del diàleg Generalitat-Estat per intentar resoldre el conflicte polític.
La trobada serà a les 16 hores i, per evidenciar que la distància entre executius continua sent important, el ministre compareixerà des de la seu del govern espanyol, mentre que Vilagrà des de Blanquerna, la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid. El primer esforç que ha fet aquest dimarts el Govern en comunicar la trobada és destacar que en cap cas això significa que les relacions estiguin normalitzades –el govern espanyol ofereix la versió contrària–. "Les relacions estan molt malmeses", ha dit la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja. El problema és que el Govern considera del tot insuficients totes les mesures que ha pres fins ara Pedro Sánchez per aclarir el cas d'espionatge, que es resumeixen en destituir la directora del CNI Paz Esteban i prometre una reforma de la llei de secrets oficials.
La Generalitat no vol fixar-se massa objectius sobre què n'ha de sortir de la reunió, ja que fins ara veu decebedora l'actitud que ha tingut Sánchez amb Catalunya i, a més, ha pogut exhibir pocs fruits de l'estratègia del diàleg. En la carpeta de decepcions hi ha l'episodi no resolt del cas Pegasus, però no només això. També hi ha la paràlisi de la taula de diàleg o el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Sigui com sigui, la Generalitat sí que espera que la cita serveixi per posar els fonaments d'una altra futura reunió: una al més alt nivell entre el president Sánchez i el president Aragonès. El primer s'hi va comprometre en l'última visita que va fer a Catalunya durant les jornades del Cercle d'Economia, però no ha complert encara. "És difícil fer futuribles, però la concreció d'una trobada entre presidents seria un bon senyal", ha reconegut Plaja.
Un dels grans secrets de la trobada és qui ha fet el pas per desbloquejar la reunió. Fonts del Govern consultades per l'ARA asseguren que acudeixen a Madrid buscant "garanties que no es repeteixi" un altre cas com Pegasus, sense oblidar que la repressió continua més enllà del cas d'espionatge.
Rebuig de Junts i la CUP
Junts i la CUP ja han mostrat el seu rebuig a la reunió. La crítica dels primers és més sensible, ja que comparteix Govern amb ERC. El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, ha afirmat que el seu partit no sabia "res" de la trobada Vilagrà-Bolaños fins el consell executiu d'aquest dimarts. Fonts del partit de Laura Borràs lamenten que no se'ls informés del tema en la reunió de coordinació que els dos partits fan cada dilluns a la tarda. Per Junts, ha afegit Batet, les relacions amb l'Estat segueixen tant "congelades" com estaven darrerament. "Alguns volen passar de la taula de diàleg a la tauleta, i aquí nosaltres ja no hi cabem", ha resolt. Fonts republicanes del Govern han lamentat aquest comentari, defensant que el vicepresident de l'executiu, Jordi Puigneró (Junts), ha sigut informat "des de primer hora" d'aquest dimarts que hi hauria la trobada i que el propi president Aragonès ho ha comunicat formalment a tot el Govern durant la reunió del gabinet. Per part de la CUP, la diputada Eulàlia Reguant ha lamentat que Vilagrà accepti la trobada quan no hi ha hagut ni "el reconeixement, ni la reparació ni la garantia de no repetició" del govern espanyol sobre l'espionatge. Qui sí que s'ha felicitat per la reunió és el govern espanyol. La seva portaveu, Isabel Rodríguez, ha assegurat que és una "bona notícia" que es reactivi "el diàleg i la normalitat institucional", informa Ot Serra.
Unes relacions no tan congelades
Aquest dimecres es reprendran formalment les relacions entre governs, però és cert que no ha sigut una congelació extrema. Hi ha hagut trobades improvisades com les que van mantenir el mateix Aragonès, el vicepresident Puigneró i la ministra Raquel Sánchez pel dèficit de les inversions, o la que van fer el conseller d'Economia, Jaume Giró, i la ministra d'Economia, Nadia Calviño, per parlar de Celsa. L'últim exemple va ser divendres passat amb la trobada de la subcomissió bilateral d'infraestructures, tot i que no van anar-hi ni consellers ni ministres, mostra de la difícil relació entre administracions.
L'últim precedent d'una trobada oficial entre consellers i ministres avisada amb una certa antelació va ser el 24 d'abril i la van protagonitzar, precisament, Vilagrà i Bolaños. Ja van parlar llavors del Catalangate, el tema que protagonitzarà de nou la reunió d'aquest dimecres. Senyal inequívoc que, en dos mesos, poques coses han canviat.
La ressaca pel fracàs de la candidatura conjunta pels Jocs d'Hivern serà llarga. Aquest dimarts el Govern ha tornat a lamentar la decisió del Comitè Olímpic Espanyol (COE) de donar per descartat el projecte i ha carregat contra el govern espanyol i l'Aragó: "Ha guanyat l'anticatalanisme", ha dit Plaja. A l'executiu de Pedro Sánchez li ha retret haver-li "permès totes les sortides de to a Lambán", a qui ha definit com "el veritable escull" perquè hi hagués un acord. "El projecte era guanyador però Lambán no ha volgut fer equip amb Catalunya", ha conclòs. La Generalitat manté que intentarà convèncer el COE per presentar una candidatura pròpia. La consulta per als Jocs que s'havia de fer al Pirineu català, però, queda ajornada fins que no se sàpiga si el projecte en solitari és possible.