La Generalitat tindrà el 2014 un registre de lobis

BarcelonaFora dels focus del debat entorn de la consulta i dels pressupostos, l'activitat legislativa del Parlament ha cuit a foc lent altres iniciatives d'importància cabdal. Una de les més urgents i reivindicades per moviments socials com els indignats és la llei de transparència. Una norma que ja va començar a tramitar-se l'anterior legislatura i que va quedar truncada per les eleccions anticipades. Al febrer, però, totes les formacions de la cambra van demanar reprendre les negociacions i, des de llavors, els membres de la ponència de la llei s'han trobat gairebé cada divendres per llimar un text que cada nou cas de corrupció política feia més imprescindible. I, per fi, la llei està a punt de sortir de l'ou.

Les set formacions van acabar la primera lectura del text el 22 de novembre i van consensuar els seus 91 articles, cosa que va donar lloc a la proposició de llei quasi definitiva, que superarà el debat a la totalitat en el primer ple del 2014 i a la qual l'ARA ha tingut accés. Una norma molt més ambiciosa que l'homòloga estatal aprovada ahir pel Congrés i que ha d'estar plenament operativa en un any. En les últimes tres reunions que la ponència preveu per al desembre s'hi farà una última lectura per tancar els serrells i incloure-hi les aportacions d'entitats i ciutadans fetes des del portal de participació del Parlament. N'han arribat 33, però se n'esperen més, ja que la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, ha enviat una carta a uns 150 experts en la matèria en què els convida a participar-hi.

Elevat grau de consens

Els ponents de la llei constaten l'ambició de la norma, que pretén regular l'accés a la informació pública per part de la ciutadania i a regular els principis del bon govern. "Cal canviar la mentalitat de les administracions públiques: la propietat de la informació és de la ciutadania", explica un dels diputats de la ponència. Així mateix, subratllen la "lleialtat" de tots els partits en la negociació, que ha permès assolir un consens molt elevat en el text. Encara queden diferències concretes entre els grups i tots presentaran esmenes en el procés posterior en comissió, però aquest es preveu ràpid gràcies a la feina feta fins ara.

Registre de grups d'interès

Les reunions amb alts càrrecs i diputats seran públiques

Una de les principals novetats de la llei és la creació d'un registre de lobis o grups d'interès. S'hi hauran d'inscriure les organitzacions i plataformes que treballen en la defensa d'interessos de tercers en l'elaboració i aplicació de les polítiques públiques. Serà públic i de registre obligatori, però exclourà patronals, sindicats, col·legis professionals i entitats de la societat civil. S'hi publicaran les trobades que facin els lobis amb càrrecs i empleats públics i diputats i les contribucions que facin en l'elaboració de normes, segons consta l'esborrany del text. Això equipararia la Generalitat als Estat Units o les institucions europees en aquest àmbit, tot i que és un dels aspectes que encara cal llimar.

Portal de transparència

Tota la informació, fàcilment accessible i gratuïta a la xarxa

El registre de lobis es consultarà des del portal de transparència, que reunirà també tota la informació que la llei preveu fer pública. Segons el text, haurà d'estar actualitzada, ordenada com a mínim amb criteris temàtics i cronològics, de fàcil comprensió i d'accés gratuït.

Àmbit d'aplicació

Els organismes públics i tots aquells que treballen per a ells

La llei afecta la Generalitat, el món local, els ens públics, els col·legis professionals, les universitats públiques i, en aspectes determinats, els lobis i les empreses que realitzen activitats públiques, d'interès general o que centren el 25% de la seva activitat en l'administració pública.

Transparència activa

Informació de normes en curs, contractes, convenis i salaris

El portal de transparència inclourà automàticament informació com les retribucions dels alts càrrecs de les administracions i empreses, l'organització institucional, la gestió econòmica, la relació de plantilles, els informes i estudis encarregats, els plans, programes i memòries generals i, de fet, "qualsevol matèria que es consideri d'interès públic". Fins i tot hi haurà el nombre d'alliberats sindicals de l'administració, els costos que generen i les hores sindicals de què gaudeixen, o el patrimoni i béns dels alts càrrecs, el cost de les campanyes de publicitat institucional i la documentació de la normativa que s'estigui elaborant. Igualment, la llei preveu bolcar-hi tota la informació dels contractes i convenis subscrits i les subvencions i ajudes concedides els últims cinc anys. Les entitats que rebin més de 10.000 euros hauran d'informar de les retribucions dels seus directius.

Accés a la informació

Petició des dels 16 anys i silenci administratiu positiu

Tota aquella informació pública que no es pengi al portal per no col·lapsar-lo es podrà sol·licitar i l'administració o entitat l'haurà de facilitar en un termini màxim d'un mes. Ho podran fer ciutadans des dels 16 anys i, quan hi hagi silenci administratiu, s'entendrà que s'admet la petició, un fet poc habitual i innovador.

Límits de la llei

Només censures per normes amb rang de llei i qüestions concretes

Qualsevol limitació a l'accés a la informació s'ha de fixar per llei i s'ha d'interpretar de manera restrictiva a favor del ciutadà. A més, se censura la informació que atempta contra drets personals, la seguretat o el secret professional, entre d'altres.

Comissió col·legiada

Diversos organismes vetllaran per blindar l'accés a les dades

Un dels aspectes que més debat ha dut ha estat l'òrgan que ha de vetllar per garantir el dret a la informació, i encara cal acabar d'afinar. Per ara, es preveu una comissió col·legiada amb representants de la Generalitat, els ens locals, el Síndic de Greuges, l'Oficina Antifrau i l'Agència Catalana de Protecció de Dades, que intercedirà en cas de conflicte.

Bon govern

Codi de conducta dels alts càrrecs i participació ciutadana

La segona part de la llei regula aspectes de bon govern i govern obert. S'hi fixen els principis d'actuació dels alts càrrecs -no podran acceptar obsequis- i que es nomenin per criteris de competència, que cal garantir uns serveis públics de qualitat i que la ciutadania podrà participar en l'elaboració de normes, i proposar-ne si recull 15.000 signatures.

Règim sancionador

Els alts càrrecs podran ser destituïts o multats amb 6.000€

En el cas d'infraccions molt greus, la llei preveu que els alts càrrecs siguin destituïts, multats amb fins a 6.000 euros, inhabilitats cinc anys o que perdin la indemnització que haurien de percebre en ser cessats. Això passaria si no complissin amb l'obligació de publicitar la informació del seu àmbit o la referent als contractes firmats i les subvencions concedides. També es preveuen sancions per als funcionaris i empreses.

El Parlament s'imposa més transparència interna

En una de les disposicions addicionals de l'esborrany de la llei, es recullen les mesures de transparència que pensa aplicar-se la institució del Parlament a partir de l'any que ve. La cambra es compromet a crear per exemple un registre propi de lobis i un "Portal de transparència", ampliar els procediments de participació ciutadana en l'elaboració de lleis i facilitar informació sobre el compliment dels deures i les obligacions dels càrrecs electes i alts càrrecs. També s'imposa facilitar l'accés a documentació parlamentària i als currículums dels càrrecs públics que hagi de nomenar la cambra, a més de desenvolupar unes regles de bon govern en l'àmbit parlamentari. S'establirà també un sistema de garanties per assegurar el compliment de les obligacions fixades en aquesta llei. A fi d'introduir totes les mesures previstes, el ple haurà d'aprovar una modificació del reglament del Parlament i de les seves normes de règim intern.

Segons la disposició referida al "règim especial del Parlament", la cambra haurà de complir "les exigències mínimes que aquesta llei preveu per a les administracions públiques en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern". Les mesures s'hauran de complir dins d'un "termini màxim de sis mesos".