La Generalitat reclama bilateralitat fiscal com a condició per investir Sánchez

MadridL’actual model de règim comú de finançament autonòmic no agrada al govern de Pere Aragonès, que sempre ha denunciat que deixa Catalunya infrafinançada. Però per resoldre aquesta capsa de Pandora, la Generalitat descarta, d’entrada, participar en un debat amb la resta de comunitats autònomes. És una qüestió “bilateral”, insistia Aragonès la setmana passada. I aquesta serà precisament una de les reclamacions catalanes per a la investidura de Pedro Sánchez, almenys des del bloc d'ERC. Una posició que dista, però, de la que va defensar el mateix Aragonès el 2019, en el marc d’unes conferències al Cercle d’Economia, on s’obria a abordar la reforma del sistema sense condicionar-ho al fet que la negociació fos bilateral.

La reforma del finançament autonòmic –pendent d'actualitzar-se des del 2014– ha ressorgit a les portes d'una possible investidura de Pedro Sánchez, on tindran un paper clau tant ERC com Junts. Fins i tot el PSC ha encetat el meló de condonar el deute autonòmic de la Generalitat i la resta de comunitats autònomes. Més enllà d'aquesta relació de tu a tu que exigeix l'executiu català, són els partits els que tindran l'última paraula. De fet, en els seus programes electorals del 23-J ja hi feien referència, tot i que de manera general. ERC i Junts coincideixen en el fet que cal un nou sistema. Junts va més enllà i aposta perquè l'Estat compensi l'infrafinançament d'anys anteriors, així com incorporar el "cost de vida" en el càlcul i respectar el principi "d'ordinalitat": si Catalunya és la tercera comunitat que més recursos aporta, també ha de ser la tercera a rebre.

Per contra, la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, reiterava fa uns dies que una negociació així ha de ser amb totes les comunitats i amb “tots els partits polítics”, inclòs el “principal partit a l’oposició”, en referència al PP.

14 anys de l'última reforma

Han passat catorze anys de l’última reforma del sistema de finançament de règim comú (2009). Aleshores, es va acabar acceptant un text –no exempt de queixes– per part de les comunitats autònomes en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El nou document actualitzava el model del 2001. Prèviament, però, hi havia hagut una negociació entre la Generalitat, aleshores sota la batuta del tripartit (PSC, ERC i ICV) i l’Estat. Per la banda catalana, el timó el portava el conseller d'Economia, Antoni Castells (PSC). No era el primer cop que el govern català liderava aquest debat. Nou anys enrere, el 2001, ho feia Convergència i Unió, a través de Francesc Homs, amb el PP de José María Aznar i el PSOE.

“La idea que s’ha de canviar de model cada cinc anys em sembla errònia. No hi ha cap país que ho faci. S’ha de reformar i actualitzar, això sí. I l’actual necessita reformes profundes”, reflexiona Antoni Castells, en una conversa amb l'ARA. L'exconseller reconeix que "la poca transparència [pels fons que es van afegir al sistema] i els incompliments del govern espanyol han acabat creant uns efectes indesitjats". També hi afegeix l'impacte de crisi financera.

Castells sí que creu, però, que Catalunya hauria de "participar activament de la reforma" per poder introduir canvis, com ara obtenir més poder tributari.

El petit gest del 2022

L’últim gest que va fer la Generalitat en el marc d’aquesta discussió va ser el gener del 2022, quan encara no s’havia trencat el govern de coalició. El conseller d’Economia, Jaume Giró (Junts), contestava a la proposta inicial de Montero sobre la revisió de població ajustada. Era el primer moviment seriós del govern de Pedro Sánchez cap a totes les comunitats autònomes per intentar arrencar la reforma. Si ara es reprengués la negociació, aquest seria el punt de partida. També un informe que un grup d'experts va elaborar el 2017.

La població ajustada és una variable que reflecteix la necessitat de despesa de cada comunitat autònoma i, per tant, quants recursos financers necessita per prestar els serveis públics sota les mateixes condicions que la resta.

La Generalitat va rebutjar el concepte de població ajustada i defensava el "pes demogràfic real", és a dir, que es prioritzi el nombre d'habitants. És una demanda compartida amb aquells territoris més poblats, com Andalusia o el País Valencià. També es queixava que no s'abordaven dues reivindicacions històriques seves: el nivell de renda i l'índex de preus al consum. En tot cas, apostava per resoldre primer el "desequilibri" financer dels darrers anys; abordar la cistella dels impostos autonòmics que, juntament amb recursos que aporta l’Estat, nodreixen part del sistema de finançament autonòmic i, finalment, incrementar la capacitat normativa de les comunitats sobre els impostos.

Més enllà d'això, el Govern no s'ha mullat i l'estratègia els últims anys ha estat acompanyar la negociació d'una possible reforma, però no liderar-la.

"En el context actual veig molt difícil que la moneda de canvi per obtenir el suport d’ERC i JxCat en la investidura de Pedro Sánchez sigui simplement la reforma del sistema de finançament de règim comú", apunta Castells, que ara observa des de fora. "Si el sistema de finançament ha de formar part d’aquest acord d’investidura, només se m’acut alguna fórmula que vagi cap a algun tipus de pacte bilateral", afegeix. El marc de la negociació per a la investidura obre la possibilitat a establir, de nou, reunions bilaterals que, més enllà del model de finançament, acabarien tocant altres peces del trencaclosques fiscal, com ara el dèficit estructural que denuncia la Generalitat.

Sigui com sigui, tenint en compte que Catalunya forma part del règim comú es fa difícil (per no dir impossible) pensar que qualsevol avenç vinculat a la reforma del sistema esquivi passar després pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Va passar el 2001 i el 2009. Qualsevol escenari fora del règim comú implicaria reobrir el debat que va iniciar Artur Mas sobre un "pacte fiscal" i que, en el seu moment, va rebre un no rotund del govern espanyol. De fet, el continua tenint perquè tant el PP com el PSOE han rebutjat de manera contundent aquesta possibilitat.