La Generalitat porta la causa del Tribunal de Comptes a l'ONU
Envia un informe a l'Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides sobre l'òrgan fiscalitzador i la reforma del delicte de sedició
BarcelonaLa Generalitat aspira que la causa del Tribunal de Comptes contra alts càrrecs del Govern per l'acció exterior aparegui als informes de l'ONU. Aquest divendres, la direcció general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, que depèn de la conselleria d'Igualtat i Feminismes, ha enviat a les Nacions Unides dos documents que assenyalen la vulneració dels drets humans que, a parer seu, representen la causa a l'òrgan fiscalitzador i també la formulació del delicte de sedició a Espanya. Aquests informes s'han lliurat al relator especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d'Associació de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de l'ONU, Clément Nyaletsossi Voule, amb l'objectiu que s'incorporin a l'informe que presentarà al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
Concretament, el document de la Generalitat considera que els procediments del Tribunal de Comptes no ofereixen les garanties necessàries i "generen indefensió". L'executiu català culpa d'aquestes mancances als "biaixos polititzats en el procés d'elecció dels seus membres i en la seva funció jurisdiccional, desvinculada de la justícia ordinària". A més de la falta de garanties processals i la politització dels seus membres, el Govern també apunta que l'òrgan fiscalitzador s'extralimita en les seves funcions.
Aquest no ha sigut l'únic moviment per intentar que la causa al Tribunal de Comptes arribi als òrgans supranacionals. Ara fa un mes, per exemple, la senadora d'ERC i membre del Consell d'Europa, Laura Castel, va enviar un informe sobre "la greu repressió econòmica del Tribunal de Comptes contra l'independentisme" a diverses instàncies europees, entre les quals la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) o la Comissió de Venècia.
El delicte de sedició, una excepció a Europa
La Generalitat no només ha enviat a l'ONU un document sobre el Tribunal de Comptes, sinó que un altre informe analitza el delicte de sedició. Aquest ha sigut elaborat pel despatx d'advocats Xarxa Jurídica i defensa que la formulació actual de la sedició obre la porta a penalitzar drets fonamentals com el de protesta. A més, l'informe també repassa l'existència de delictes d'aquesta tipologia a altres països i conclou, després de comparar-ho amb 17 estats, que "el cas espanyol no té homòlegs en el context europeu i obeeix a criteris de criminalització o càstig desfasats respecte als estàndards europeus".
També assegura que la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem del delicte de sedició "no és clara, vulnera principis de legalitat" i provoca inseguretat jurídica, a més de situar la desobediència civil no violenta multitudinària en l'empara d'aquest delicte, sense que la renúncia a la violència impliqui cap diferència.
Tot i aquest posicionament de l'executiu, ni ERC ni Junts són de moment proclius al fet quer una reforma del delicte de sedició solucioni part del conflicte, a diferència de Podem –impulsor de la mesura– i el PSOE –que afirma que hi està treballant encara que no s'hagi fet públic cap avenç–. Per ara, és una incògnita saber si l'aval del Consell d'Europa a la reforma del delicte, que va dir fa un mes i mig que serviria per evitar penes "desproporcionades" com les que han patit els líders independentistes, farà canviar d'opinió els republicans i JxCat i activarà la tramitació de la Moncloa.