La Generalitat perd al TC 2.300 milions en nous impostos
Economia recapta menys d’un 10% del que podria haver ingressat des del 2012 per l’anul·lació de diversos tributs
BarcelonaL’euro per recepta, la taxa turística i les taxes judicials van ser el 2012 els tres primers exemples de l’estratègia de creació de nous impostos per la qual la Generalitat ha apostat els últims cinc anys. Al febrer s’aprovaven els comptes i al desembre arribava la primera impugnació del govern espanyol, que recorria al Tribunal Constitucional (TC) dos dels tres nous impostos. Aquesta ha sigut la tònica habitual que, des del 2012, ha impedit a Catalunya recaptar més de 2.300 milions d’euros.
L’euro per recepta, que havia aportat 45,6 milions d’euros a les arques de la Generalitat el 2012, va ser suspès cautelarment pel TC el gener del 2013 i anul·lat definitivament a principis del 2014. El Govern confiava recaptar 100 milions d’euros anuals gràcies a l’anomenat tiquet moderador. En cinc anys podria haver aportat, doncs, més de 450 milions. La situació ha sigut ben diferent, perquè la sentència no només elimina l’impost sinó que obliga l’executiu a retornar-ne l’import a tothom que presenti les factures corresponents. De moment, s’ha tornat prop d’un milió d’euros.
L’euro per recepta va ser només el primer dels litigis fiscals que la Generalitat i l’Estat han mantingut els últims anys.
Els dipòsits bancaris
El cas més sagnant és el de l’impost sobre els dipòsits bancaris. El 18 de desembre del 2012, i fruit del pacte CiU-ERC, el Govern va crear per decret aquest impost pel qual les entitats de crèdit haurien pagat entre 600 i 700 milions anuals, segons les previsions de l’executiu. Feia anys que l’oposició d’esquerres reclamava la creació d’aquest nou tribut, però la posada en marxa es va haver d’accelerar davant l’anunci de l’Estat que en crearia un d’igual per evitar -deia- greuges entre les comunitats autònomes. A la pràctica, va suposar que el TC suspengués cautelarment l’impost català i que l’acabés anul·lant definitivament a mitjans 2015, impedint així que arribessin gairebé 2.000 milions d’euros de recaptació. Amb l’impost creat per l’executiu estatal, Catalunya ingressa uns 60 milions d’euros l’any.
El govern espanyol ha seguit una estratègia similar amb l’impost a les begudes ensucrades que la Generalitat ha incorporat al projecte de pressupostos del 2017. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha anunciat que crearà un impost estatal similar a través d’un projecte de llei. Si la Generalitat l’aprova abans -els pressupostos podrien tenir el vistiplau del Parlament entre el febrer i el març- serà la primera administració de l’Estat a tenir un tribut com aquest i, probablement, el govern espanyol hauria de compensar la diferència. Si, per contra, el Congrés és més ràpid, Catalunya dependrà de com decideixi distribuir Montoro els recursos d’aquest nou impost. Per al 2017, el Govern ha previst recaptar 41 milions d’euros si no hi ha influències judicials.
Els litigis segueixen el 2016. Aquest any el TC ha anul·lat l’impost sobre la producció energètica d’origen nuclear, i ha obligat la Generalitat a retornar els més de 30 milions que ja havia recaptat des del 2014. Segons els càlculs del departament d’Economia, aquest tribut hauria nodrit les arques catalanes amb més de 120 milions d’euros en els últims tres anys. Els pressupostos del 2017 no renuncien a gravar l’energia nuclear, tot i que ara se centren en el risc mediambiental de la producció, custòdia i dispersió d’elements radiotòxics. El nou impost, sobre el qual Madrid encara no s’ha posicionat, aportarà 28,3 milions l’any que ve i, a la llarga, 63 milions anuals.
Un 10% de recaptació
Des del 2012 el TC ha declarat inconstitucionals l’euro per recepta i els impostos als dipòsits bancaris i a la producció d’energia nuclear. En aquest període, la Generalitat ha recaptat 240 milions d’euros gràcies a les noves figures impositives, un 9,4% del que hauria ingressat si el Constitucional no hi hagués intervingut. Les finances catalanes s’han deixat pel camí 2.324 milions d’euros, segons les previsions de recaptació de la Generalitat, i encara estan pendents els recursos contra els impostos sobre els habitatges buits i sobre les companyies d’ADSL. Entre els dos s’hauran recaptat 40 milions d’euros a finals del 2016. Si el TC acaba tombant els tributs, la Generalitat haurà de tornar els diners, d’una banda, als grans tenidors d’habitatge -majoritàriament bancs- i, de l’altra, a les companyies subministradores d’internet.
En qüestions fiscals, l’opinió del govern espanyol ha sigut àmpliament compartida pel TC. Els arguments del Constitucional per suprimir diversos impostos catalans -i alguns d’altres autonomies- s’han basat en la preservació de la unitat de mercat i a defensar les competències estatals. Hi ha, però, una excepció. Les taxes judicials, aprovades el 2012, també van passar pel sedàs de l’alt tribunal. En aquest cas, però, es va sentenciar a favor de la Generalitat. L’impost pactat fa cinc anys amb el PP ha generat 12 milions d’euros i se’n preveuen 3,5 més en els pressupostos de l’any que ve.
