El Govern exigeix explicacions urgents a l'Estat pel dèficit d'inversions

BarcelonaQuan encara està lluny de tancar-se la crisi del Catalangate, a la Generalitat i al govern espanyol se'ls obre una altra controvèrsia de magnitud considerable: el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya, que no per habitual ha deixat de generar polèmica quan s'ha fet públic un informe del ministeri d'Hisenda centrat en el 2021. Aquest dimecres s'han vist les cares per parlar del tema el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident, Jordi Puigneró, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez. La trobada no figurava en cap agenda, però s'ha produït perquè els tres han coincidit en l'acte de presentació de la nova oficina de Google a Barcelona. Hores després, a la tarda, ha estat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, qui ha enviat una carta a la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, i també a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, a qui ha citat de forma "urgent" al Palau de la Generalitat per exigir-li explicacions pel dèficit d'inversions.

En els poc més de vint minuts que han estat tancats al matí, els dos governs han acordat que tornaran a parlar de la qüestió pròximament a la Comissió Bilateral d'Infraestructures. Aquesta és una de les bilaterals creades per l'Estatut que els dos governs van decidir reactivar l'estiu passat per donar una nova oportunitat al diàleg entre administracions. Fonts del ministeri de Transports han explicat que Sánchez s'ha compromès a tractar en aquest fòrum "la situació de l'execució de les infraestructures" a Catalunya i, a més, fer-ho "projecte per projecte". "Servirà per avançar en l'impuls de les inversions, superar les dificultats existents i accelerar el desenvolupament de les obres en marxa", asseguren les mateixes fonts.

La reunió s'ha fet a proposta del president, que ha volgut traslladar en privat a la ministra el que fa dos dies que diu en públic: que l'informe ofereix un retrat "inadmissible" de l'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya i que cal una "reversió immediata" de la situació. Fonts de la Generalitat confirmen que el tema es tractarà a la bilateral, però avisen que amb això no n'hi ha prou. "És una reunió tècnica, però això va més enllà de reunions i paraules. Toca executar", exposen les mateixes fonts. El mateix president s'ha dirigit als periodistes al sortir de la trobada: "És l'hora del compliment i no de les paraules". També el vicepresident Puigneró carregava amb força aquest matí contra el govern espanyol en una entrevista a Catalunya Ràdio: "O són uns inútils o són un mentiders".

"Vull expressar-vos el nostre profund malestar i absolut rebuig a un greuge comparatiu que es perpetua en el temps". És el clímax de la carta que Vilagrà ha enviat a Gay aquest dimecres en què la cita al Palau de la Generalitat per parlar-ne. La segona carta ha anat dirigida a Isabel Rodríguez. "Un compromís bilateral suposa que ambdues bandes s’hi impliquen en el mateix grau i sota els principis d’integritat, compliment i equitat. Malauradament, en el cas del govern de l’Estat no ha estat així, i creieu-me quan us dic que la seva deslleialtat m’indigna", trasllada Vilagrà a la portaveu de l'executiu de Sánchez i també minisrtra de Política Territorial. "Vostès hauran de decidir si volen continuar sent un obstacle per al progrés de Catalunya", afegeix. Com han fet Aragonès i Puigneró, la consellera de Presidència ha exigit explicacions urgents pel reiterat incompliment de les inversions pressupostades a Catalunya, però ni ella, ni el president ni el vicepresident han fet cap advertència concreta a la Moncloa.

Un informe que compromet

L'informe que ha fet esclatar la controvèrsia ha posat en un compromís l'executiu de Pedro Sánchez bàsicament per dos motius: perquè les dades són meridianament clares -un 35,7% d'inversió executada a Catalunya per un 184% a la Comunitat de Madrid- i perquè són irrefutables des de la seva òptica, ja que els números surten del mateix Estat. Tot i això, en una entrevista a RAC1, la ministra ha intentat justificar que el problema és que a l'arribar al govern s'havien trobat "moltes obres paralitzades" i que reactivar-les exigeix un temps. Ha demanat fins i tot no fer comparacions entre territoris perquè podria generar "crispació".

El dèficit inversor és imputable a l'Estat, però també compromet Aragonès. En primer lloc, perquè els detractors de la seva aposta pel diàleg li tornen a qüestionar quins fruits està donant l'estratègia. En segon, perquè els dos últims pressupostos generals de l'Estat -entre ells precisament el del 2021, que no s'ha executat al ritme que la Generalitat voldria- es van aprovar amb els vots d'Esquerra Republicana al Congrés i després d'haver pactat amb el PSOE una comissió de seguiment per avaluar el ritme inversor de l'Estat.

Un darrer detall a tenir en compte és que si es concreta la reunió de la bilateral d'infraestructures suposarà una certa distensió de les relacions entre els dos governs, ja que la Generalitat les va posar al congelador pel cas d'espionatge. Aquesta comissió, però, no presenta fins ara un historial gaire positiu: es va crear el 2007 i des de llavors només s'ha reunit dos cops, el 2018 i el 2021.