La Generalitat monopolitza el TC amb més de 500 recursos

BarcelonaEls juristes de la Generalitat encarregats de redactar els recursos al Tribunal Constitucional (TC) últimament fan força hores extres. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va denunciar dimarts que el govern espanyol està aplicant “una reforma encoberta de la Constitució” a través de lleis que vulneren l’autogovern i, per fer-hi front, va anunciar de cop quatre recursos a l’alt tribunal: a la llei que reforma l’administració local, a la llei d’avaluació ambiental, a la llei Wert i a la llei d’unitat de mercat. El ple del Parlament de la setmana passada, al seu torn, va aprovar presentar recursos també a les últimes dues normes. Una pràctica, però, coherent amb la dinàmica dels últims mesos, ja que, mentre la majoria de partits catalans qüestionen l’actual marc polític, fan ús al mateix temps del TC més qüestionat de la història per mirar de blindar un autogovern que ja consideren insuficient. O, com a mínim, per evidenciar amb el conflicte als tribunals un procés de recentralització de l’Estat amb el qual justifiquen els anhels sobiranistes.

Així, l’actual legislatura va camí d’acabar com la que haurà generat més recursos d’inconstitucionalitat dels últims 25 anys. De fet, només entre el 2012 i el 2013 ja han arribat 108 recursos al TC, segons les últimes dades fetes públiques per l’executiu estatal. Tres més que tots els de l’anterior legislatura, que Homs ja va qualificar en el seu moment com “una de les més negres pel que fa a l‘autogovern”. I la meitat que en tot el segon mandat de José María Aznar, quan més se’n van presentar. En tot cas, tot i l’ampli poder autonòmic del PP, el ritme dels recursos creix, ja que 65 dels 108 de l’actual legislatura s’han enviat al TC el 2013.

Bona part del protagonisme de la creixent conflictivitat per l’autogovern el té Catalunya. 50 dels 65 recursos presentats l’any passat els han impulsat les comunitats contra l’Estat i, d’aquests, 20 han estat remesos per la Generalitat. A més, el govern espanyol ha enviat al TC una de les impugnacions més sonades i polèmiques, amb Catalunya de nou en el punt de mira: la declaració de sobirania. Un protagonisme que no hauria de ser tampoc cap sorpresa. Segons les dades històriques del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, el TC ha rebut des dels seus inicis 1.537 recursos d’inconstitucionalitat entre comunitats i Estat. D’aquests 506 tenien Catalunya com a part implicada, 376 en el paper d’impulsora del conflicte i 130 en el de recusada. Així, doncs, una de cada tres pugnes a l’alt tribunal sobre autogovern té Catalunya com un dels actors principals.

Sigui com sigui, el ritme creixent de recursos ha vingut acompanyat igualment d’una activitat superior del TC més treballador. L’alt tribunal va firmar el 2013 fins a 93 sentències, una xifra que va polvoritzar les de tots els anys anteriors. El segon que va donar més de si va ser, de fet, el 2012, amb 80 sentències. El 2008, per contra, només en va fer una, i el 2009 i el 2010 quatre cada any. D’aquesta manera, tot i l’increment de la conflictivitat territorial, el TC ha aconseguit reduir a 191 les sentències pendents, una xifra similar a la del 1999 i que s’havia arribat a enfilar fins a 318 fa una dècada.

Majoria de victòries per al Govern

Igualment, l’excés de feina dels redactors catalans de recursos no evita que facin la feina amb cert èxit. Entre tots els conflictes resolts pel TC el 2013 entre Catalunya i l’Estat, el 55,2% de les sentències van ser favorables a la Generalitat. Per contra, la resta de les comunitats no obtenen xifres tan favorables, ja que els executius autonòmics -sense Catalunya- només van sortir airosos en el 33,9% de recursos resolts. Tot i el diferencial, però, sí que redueix el rendiment dels lletrats de la Generalitat: des del 2004, la mitjana d’èxit s’enfilava fins al 70%.